Bol de sucre

Avui us presento un caramel que es presenta com un “lo más de lo más” en calmants. Es veu que conté propietats que ajuden a calmar les persones, en aquest cas, als homes (perquè si doneu un cop d’ull a la web, veureu que n’hi ha per dones també). El més impactant, des del meu punt de vista és el contrast negre amb el verd fluor del paper, li dóna una estètica “tòxica” que si estigués als meus 14 o 15 anys, en compraria a grapats… si no fos perquè el producte és més un ibuprofèn que una bomba àcida que et rebenta les glàndules gustatives. Obert l’embolcall aquest discotequero , em trobo un caramel molt transparent i una taca fosca al centre. Un caramel farcit, genial! A més a més el color tenia molt de lligam amb l’estètica exterior, i això m’ha fet canviar l’opinió negativa que tenia a l’inici. Un primer contacte amb el caramel i ummmm, boníssim! La llima-llimona l’he notat rapidament, un sabor àcid sense abusar i deixant un bon regust al paladar. De mica en mica s’anava...