Bol de sucre

Des del 1930, Choward’s ha estat oferint aquestes pastilles de violeta al públic americà (i països del voltant). Amb aquest sabor, va ser conegut i consumit durant molts anys, encara que avui, per aquells que no esteu habituats al sabor de la violeta hi ha l’opció d’aconseguir-los amb gust de guaiaba , gaultheria (ni deia, ho he buscat per internet: una planta aromàtica de la qual se’n pot fer un te molt bo), llimona, menta verda i menta d’aquella que refresca una burrada. Tinc poca cosa més a afegir del que ja ha comentat la Cybelle al seu bloc  (fa deu anys...). Les pastilles tenen una aroma molt similar a les populars violetas de Madrit però el seu gust és pèssim. No les he trobat massa encertades i no se perquè són tan conegudes, no penso pas repetir-les, tot i que no descarto provar algun dels altres sabors de Choward’s com els de Tropical fruits (Guava) o menta. Com comentava al començament, els Choward’s varen aparèixer a NYC el 1930 de la mà de Charles Howard a...

Si Sunkist en diuen "gemmes" de fruita, és que poden ser dues coses: o molt bo, o boníssim. Per sort, aquesta vegada eren les dues coses. Boníssim assortit de jellies m'he trobat avui per ciutat vella, feia fred i he anat a proveir-me al típic "refugi de menjar de dubtosa procedència", aquells que són l'antònim de "bon veure". A la mescla hi havia diferents sabors, i crec que aquests eren tots els que tenia disponibles, però donant un cop d'ull a la pàgina de Sunkist, veig que no, llàstima. Els que hauríeu de trobar són cinc: llimona, taronja, aranja, gerds i nabiu . Excepte el d'aranja (juraria que el taronja era taronja...), crec que són els que he provat. En destaco sobretot el de gerds, quina delícia, no us el podeu perdre! Són suaus, no s'enganxen i la seva massa és més densa que les gomes de pectina habituals i exactament no se a què és degut, però el resultat final, és satisfactori. L'empresa originària que els...