Bol de sucre

Mai m’havien enredat tant amb tant poc. Fiesta , coneguda pels Kojak i piruletes amb forma de cor del mateix sabor (i que es mereixen una entrada aviat!) m’ha colat aquestes Gomelitas dures, seques i de dubtós sabor. Un cop de puny al fetge sense avisar. Amb l’ajuda de la pàgina web i mirant a contrallum les gomes, he anat intentant saber els sabors que tenia: de maduixa cap, de préssec tres (tot i que no n’estic segur que tingués sabor de préssec, en serio), de llimona i pinya una de cada. El millor d’ells? Cap. La peça petita i prima amb molt de paper i uns llaços excessivament llargs donen una sensació que el producte és molt residual i que en certa manera, m’estan venent gat per llebre. Només els he trobat, per pura sort a una botiga, tipus “tot a 100” a Sabadell. Potser, si els trobo visualment més atractius i tous (sobretot això: tous), els dono una segona oportunitat. De moment, es poden quedar a l’infern. Als anys 40, l’empresa Ponce Industries de la ciu...