Bol de sucre

Que la xocolata és un antioxidant i que aporta fibra ja hauria de ser un motiu per menjar-ne cada dia, amb moderació, clar. Però quan tasteu la xocolata de Simón Coll , la moderació l’enviaré a pastar fang, creieu-me. De tota la xocolata que he comentat aquí, aquesta petita xocolatina d’un 50% de xocolata (i derivats) és deliciosa. Es desfà al paladar i deixa una marxa de cacau al coll que és una delícia. Tots els productes Coll, tenen aquest packaging que enamora, començant per aquest vaixell al logo i acabant per l'ús d'il·lustracions botàniques antigues per embolicar les barres de xocolates grans. L'aire que desprèn visualment els productes és molt llaminer i creen un desig tremendu . Simón Coll va néixer l'any 1840 a Sant Sadurní d’Anoia (zona de caves, vés) a un petit obrador anomenat Casa Simón, on s’hi elaborava xocolata de la manera més artesanal existent. No fou fins a l’arribada de Francesc Coll que l’empresa no agafa aires d’industrialització i n’ampli...

Si encara no n’estàs del tot convençut de tastar la xocolata Monbana , tot i les boles i les xocolatines que us he parlat fa relativament poc, potser la mini barreta d’avui us acabarà de fer el pes. L’han anomenat 1934 , i conté un fantàstic 70% de cacau negre que m’ha posat molt content. És una delícia pel paladar durant el cafè o per pur vici a qualsevol moment del dia. Té una forma allargada amb dos unicorns, que són l’actual referència de Monbana després de la desaparició de la filla Louisette com a imatge de la marca el 1969. Entre els dos unicorns i amb una tipografia escollida el 2012 per modernitzar la imatge anterior, hi duu escrit Monbana, d’aquesta manera, resulta molt difícil dubtar de qui és la xocolatina.

Després de la barreta sense sucre i amb stevia de menta i la taronja , ara toca ampliar la família amb les barretes amb fruites del bosc. Igual que la rajola gran del mateix sabor, que vaig comentar aquí al seu dia aquí , inclou fruites liofilitzades d’un cruixit i sabor molt bons.