Bol de sucre

Al febrer, us comentava un dels bombons de Camille Bloch , el caramel·litzat ( Caramélisé ). Avui, us ensenyo el clàssic, el que ha fet coneguda la marca i de fet, el que es consumeix més. La barreta de xocolata farcida de praliné i avellanes senceres tallada a petits daus ideals per endrapar com un animal. La recepta és l’original del 1942, conservant aquestes fines capes de xocolata negra d’un 60% (els suïssos, d’això, es nota que en saben i ho han sabut vendre). És el típic bombó que et desperta els sentits i t’entra unes ganes impressionants de seguir-ne menjant. Per si no en tens prou amb la xocolata de la versió clàssica, tens un Ragusa amb més xocolata. Per la versió noir m’hauré d’esperar ja que per aquí, ha sigut impossible trobar-ne.

No sé com m’ho faig, però sempre acabo amb una d’aquestes coses amb llet a les mans… Avui però, m’he fet gràcia les “avellanas enteras”, no sabeu la gràcia que m’ha fet llegir-ho… així que “enteras” eh? Ara ho veurem… Ja coneixeu la meva fascinació per la xocolata amb llet… ho vaig deixar més o menys clar amb els petit écolier o els Huesitos (ara en mans de Chocolates Valor ). Aquesta barreta segueix la línia deliciosa… un farcit de crema airejada d’avellana amb… caramel? Avellanes senceres? Bah! Si no fos pel bon gust (i regust) del farcit interior, no valdria res. Un despropòsit de barreta. Se salva el disseny de l'envàs. El clàssic i inconfusible color de Milka amb el producte partit amb el qual suposadament hi hauria de trobar a dins. Però ja es sap que aquestes coses, i més provinent d'una gran multinacional com Mondelēz International , els que han fabricat i ideat el producte de dins difereix molt de l'equip gràfic i de màrqueting que hi han treballat.