Bol de sucre

Bombons de xocolata a principis d'una primavera estiuenca i final d'un hivern inexistent. Però com sabeu, la xocolata ja no té una temporada fixada, si bé a l'hivern se segueix consumint a grans quantitats, a l'agost si ens conviden a uns bombons, no diem pas que no. El licor de cirera amb el que està farcit aquest bombó és molt bo, i sobretot molt dolç, punt que em permet dir que és fins i tot, una mica embafador. Si teniu problemes de sucre, potser convindria apartar aquest dolç, de moment. La xocolata per altra banda, no en tinc una valoració tan positiva com el farcit, l'he trobat faltat d'amargor que m'hauria anat de perles per contrarestar el farcit (o el farcit estava passat de volada i no hi havia prou cacau, qui sap. Jo ja el tinc coll avall). El seu embolcall tan clàssic i típic en aquests productes es caracteritza per unes simples cireres i el logotip de l'empresa: ni ingredients, ni contacte, ni res d'això... no se fins a quin punt...

Laffy Taffy és, com és evident, un taffy (per els americans) o un chew (per els anglesos) i són similars als toffees. És una massa de caramel que es torna gomosa gràcies a l'exercici d'estirar i trencar la massa de caramel que posteriorment s'enrotlla i es fragmenta en petites unitats. Aquestes es cobriran amb un paper de seda que deixarà veure, de manera difusa, el color del taffy a l'interior. Són per naturalesa uns caramels molt enganxosos, però com tots els dolços de goma, sempre els pots fer durar més llepant-ho durant una bona estona fins que es desfan del tot i evitar que et quedin restes del taffy entre les dents. En aquests cas, jo tenia tres sabors diferents: Cirera, Poma i Plàtan. El de maduixa no és cap sorpresa, un toc de maduixa normal sense res d'espectacular. El de poma no em va agradar gens, i això que és dels sabors més "fàcils" d'aconseguir introduir els dolços (més que la maduixa i tot), però mentre el vaig tenir deg...