Bol de sucre

M’agrada la xocolata, especialment negra. De fet, m’agrada aquesta i amb prou feines les altres, les succedànies, encara que hi ha comptades excepcions. I també sóc molt fanàtic del cafè, com a consumidor i prou, no em pregunteu coses complicades perquè no. Ara, una combinació d’aquests dos és complicat que m’acabi agradant. I això és el que Confetti Crispo han intentat fer aquí. La peça és un confit, visualment molt similar a la "peladilla" que tenim per aquí però per dins porta un farcit líquid que en aquest cas és café. Al mastegar, no és excessivament dur i es pot trencar amb facilitat, deixant que el farcit inundi la boca. Bé, el resultat no m’ha agradat gens. No el tornaré a provar pas, ni regalat, prou feina vaig tenir després a treure’m l’essència de cafè que portava de farcit. Però segur que hi ha coses molt millors de la italiana Crispo . Navegant pel seu web, puc veure uns quants confits que m’anirien molt bé de cara a la setmana santa d’enguany. I vosaltr...

Tornem a prop de casa que hi ha un caramel que segur que heu vist perquè a cada botiga de Barcelona n’he vist: els caramels farcits de mel de Gerió , que també fan les boles d’anís , els geriovit plus de fruites àcides o els Germiel anteriorment comentats aquí també. El caramel m’agrada perquè és d’aquests que van plegats com si fossin un regal, una manera d’embolicar quasi artesanal pel nombre de plecs que té (comparat amb els caramels actuals és una delícia). A més a més, el caramel és força més gran dels que trobes avui dia, i no és només el farcit, és tot: molt de farcit i molt de caramel dur al voltant. Un cop desembolicat, el caramel és prou transparent per veure un centre farcit d’un taronja fosc, que un cop partit es pot veure més clar. És molt dolç i tant el caramel (que porta aromatitzant de mel) com el farcit (que porta mel natural) són molt i molt bons. Molt fan de la mel no sóc, en menjo sobretot quan fa fred i ara que és entretemps, ajuda a pal·liar la sequera...