Bol de sucre

Tornem a parlar de coses Kawaii! Ja feia temps que no treia res i per fer-ho he escollit les petjades farcides de Senjaku . Si el mes passat parlava d’un gat , avui li toca el torn al gos. Com que no conec els kanjis japonesos, i no tinc ganes de dibuixar-los i interpretar-los a un diccionari d’imatges, tirarem de les icones que hi ha impreses a la magnífica bossa en forma de pota. Unes petjades de goma farcides amb gust de poma. Genial! El color és força més clar que les de cirera, però són boníssimes. Repetir? Tantes vegades com pugui!

Avui uns dolços molt macos per la textura de la goma, els colors crema que tenen i sobretot, per la forma. És una col·lecció que fabrica la marca japonesa Senjaku (al bloc ja n’haviem parlat amb els caramels estrellats , els recordeu?) on hi figuren les petjades de diferents animals. En aquest cas, estaríem parlant d’un gat. Per cada animal de la col·lecció hi ha un sabor diferent, el gat té gust de cirera mentre que altres animals porten gustos com pinya, gerds o maduixa. (Sabors, de moment, força populars). Això si, totes les petjades tenen la mateixa forma, de manera, que solen ser animals força similars… no busqueu petjades de gallina, per entendre’ns, tot i que segur que un dia arribaran… Com deia al començament, trobo una goma molt bona, molt suau i que en mastegar, es trenca amb facilitat. El sabor no sembla tan suau com altres productes japonesos, però com que ja fa un temps que m'he acostumat a aquesta deficiència de gust, doncs ja ni me n'adono. La conclus...

A principis d’any vaig parlar-vos d’uns caramels comprimits . Eren de préssec madur, molt bo i havia posat el llistó molt alt per l’essència que tenia com pel regust que tenia. Però avui, provant un altre sabor de la mateixa marca, i d’un sabor que m’agrada molt, he vist que també poden equivocar-se. La llauna de plàstic Orion amb pastilles blaves amb gust de nabius no té el mateix nivell. L’empresa Japonesa, considerés de les millors 25 empreses de confiteria , crec que no té un bon gust en aquest sabor tan especial en els dolços: cal cuidar els sabors de fruites del bosc, i especialment les móres i els nabius. Un petit esforç en millorar-ho seria un nou win per l’empresa. De moment, jo de vosaltres seguiria amb altres sabors i deixaria aquest en segon pla.

Seguim a la mediterrània, on l’empresa Gerio fa un temps que té al mercat unes galetes molt semblants a les del súper heroi que mirava en Shinnosuke Nohara (Shin-Chan) i que són un “guinyo” a les Koala's March ( コアラのマーチ ) molt famoses al Japó. Aquestes es diuen Baby Koala , i deixant de banda que només va vestit amb una camisa hawaiana, he de confessar que el personatge i el packagins em sembla molt graciós i kawaiià (exigeixo la normalització del verb kawaii, ja). Dins la bossa hi ha cinc peces amb un bon farciment d’una cosa que pretén semblar xocolata. No és cap delícia però és bo pels 10 cèntims que val. Ara, a més a més, els podeu comprar a granel (ho he vist a la web) que deuen sortir millor de preu. Doneu-li un parell de mossegades a veure què us semblen.

Comencem el mes de Juliol, que promet molta calor, al país on vam acabar el Juny. Si, aquest que sembla que tinguem al costat de casa, el Japó. On Morinaga hi fabrica els Dars , la xocolata Koeda , els Hi-Chew de Fanta (per posar un exemple) o les boles de cereal recobertes de cacau blanc (acolorit) molt similar al que us presento avui. Les Choco-balls aquestes que tenen un toc groc crema són de patata, i lluny de la raresa que podria semblar un producte d’aquests tipus, és extremadament addictiu i deliciós. Unes boles rarament uniformes, donant un toc artesà i guardades en un packaging que inclou una obertura superior en forma de “bec”. Res gratuït, el bec és el d’en kyoro-chan, la mascota que acompanya totes les choco-balls de Morinaga . En Kyorochan (キョロちゃん) és un ocell (o lloro) que va aparèixer per primer cop el 1967 a la sèrie televisiva "Uchuu-shonen Soran" (宇宙少年 ソラン- El jove astronauta Soran). Bé, és igual, al mateix any que la sèrie, el Kyorochan va f...

He tornat a tenir, (de fet, ja fa dies) uns bombons Tirol (チロル) a les mans. En vaig provar el 2012 quan vaig començar la meva addicció a tot el que tenia (o volia fer veure que contenia) té verd aka Matcha. Llavors tenia una perspectiva molt diferent de les coses amb té verd, però amb els anys he pogut comprovar-ne molts sabors i textures diferents, amb sensacions i experiències bones i dolentes per a cada un d’ells. i això perquè ho explico? Perquè m’està passant ara amb els productes de moniato. El moniato en si, no m’agrada gaire, l’evito tan com puc però si cal menjar-ne, es fa i punt. Quan un producte conté moniato, o un producte rar (o poc comú a Catalunya) el que n’espero és alguna cosa totalment diferent i amb l’esperança de trobar un sabor que em sorprengui. Ho van fer els Crunch de matcha fa poc, ho poden fer molts en un futur pròxim. En el cas dels Tirol de moniato i mongeta vermella, no m’han causat aquesta sorpresa, ni ganes de tornar-ne a provar. Un bombó d...