Bol de sucre

Ara ja puc dir que he provat una llista de productes de te verd matcha força llarga, això em dóna algun dret no? No? Vaja… bé, tot i així que ningú em tregui la felicitat d’haver provat, per fi, els Meltykiss de Meiji . Com podeu suposar solets, és un producte de la casa japonesa Meiji (ooooh! Sorpresa!) i ja n’hem introduït alguns altres productes com ara els plàtans de xocolata o les boletes de mongeta vermella recobertes de te verd matcha . En aquest cas, els Meltykiss es caracteritzaven per ser uns bombons perfectament quadrats amb una textura molt cremosa a l’interior i un recobriment de xocolata que, segons creia, podia competir perfectament amb un producte xocolatejat europeu. i és aquí on m’he endut una bona decepció. Entendreu que tenia unes expectatives molt altes i que no es veu reflectit en el producte final. La caixa és d’una qualitat visual sublim, del que s’espera pel target d’aquests productes (ni massa vulgars per semblar barats ni massa nets i minimalis...

Després del Jelly farcit de jelly (hehehe), tornem al Japó, on us vull ensenyar uns bastonets cruixents farcits de te verd matcha. Oh, feia temps que no parlava del matcha, concretament des del Juny, amb les Oreo bits . Toppo és per Lotte el que Pocky és per Glico, però per no quedar massa evident, li van donar la volta, mai millor dit. Mentre els Pocky són uns pals de galeta banyats amb diferents sabors, els Toppo són bastons de galeta farcits de sabors. En aquest cas, de te verd. Posant èmfasi a les comparacions, en aquest cas ho veig inevitable, els Pocky són visualment més atractius que els Toppo un cop oberts de la bossa que els conté. Els primers també tenen un espai de la galeta que inevitable ment es converteix en la part inferior, mentre que tota la resta de la galeta banyada del que sigui, és la part superior. Els Toppo , són d’esperit més anàrquic i es poden agafar per on vulguis, els pots partir amb qui sigui i si ets golafre, els pots banyar tu amb el cobriment que...

He dubtat abans de fer una introducció de les galetes Oreo , principalment, perquè avui dia les coneix tothom i són, amb diferència, les galetes més venudes dels Estats Units. Les primeres galetes, que corrien per allà el 1912, eren fetes per la National Biscuit Company -un conglomerat d’empreses que es van anar fusionant des del 1898-, avui coneguda com a Nabisco i propietat de Mondelēz Internacional . La fàbrica estava ubicada a la 9a Avinguda entre el carrer 15 i 16 de Manhattan (USA), per això, alguns anomenen aquesta illa de cases: Oreo Way. A partir d’aquí, són molts els canvis que ha anat fent l’empresa i la marca, molt normal en el tipus d’empreses de gran creixement i sobretot, multinacionals. El que us ensenyo avui no són ni de bon tros, les Oreo original. Són més petites (més de la meitat que les originals!) i la seva crema és de te verd. Un te verd que, després de provar-ne d’altres, deixa bastant a desitjar. No, no la recomano, crec que s’ha volgut fer una galeta...