Bol de sucre

Un altre cop amb els portuguesos de Lusiteca . Ja comencen a ser uns habituals al bloc, doncs, no és estrany quan veus que fan coses d'aquesta qualitat. Fa poc havíem comentat els Airz , que serien els seus caramels saludables, però avui parlem de la part de caramels per gaudir, per picar molt de tant en tant: el dolç de llet. Ja n'hem comentat varis de dolços de llet, però aquest té un punt suau. Els anglesos solen fer-los dolços a més no poder, aquest potencien més el punt caramelós i no tan lletós com diu el seu embolcall. En general considero que també la seva duresa és l'adequada, però la forma la podríem discutir, em recorda massa la mida i forma d'un xiclet. Potser només és una visió meva i el costum de comparar-ho amb dolços de fa temps. Una opció a tenir en compte si la veieu.

Com la majoria de productes japonesos que comento, desconec què posa a la caixa fins després, quan en faig una mica de recerca per internet. Curiosament, aquest toffee dur de llet, no sabia que era de UHA fins que ho he buscat… vaja, que ho pos a la caixa en vermell eh? Però res, no ho havia vist. podeu veure el disseny anterior a Candyblog . Doncs resulta que són els que fan els Shigekix i els Puccho que tant he comentat aquest estiu. Aquest producte però, és força diferent: d’entrada no fa cap mena d’olor, ni al obrir la caixa i l’embolcall. Una vegada desembolicats, veig que per alguns costats s’ha enganxat al paper. Podria ser la meva poca cura de conservació, o l’alt concentrat de llet que porta, que deu fer el toffee molt sensible. Si per fora és dur, a dins, un cop llepada la capa exterior, és esponjosa quasi com si es tractés d¡una mena de pols. Això, provoca que en mastegar el que queda de la massa exterior i la pols interior, es converteixi en una mena de toffee ...