Bol de sucre

Encara que sembli molt gran, la caixa de Läkerol és relativament petita. Uns cinc centímetres i mig d'alçada i quatre i mig d'ample la fan molt portàtil, fins i tot, diria que pel seu reduit tamany, la fan més "cuqui" i desitjable. Però no és pas l'únic envàs de l'empresa Sueca, ja fa temps que els anava al darrera... la raó? Els dissneys de les caixetes antigues que vaig veient a alguns Flickr i les versions que estàn fent de les noves. Genial! La goma de dins és molt similar a una lent ocular. Per darrera té aquesta forma conca que reforça la sortida amb força de la lletra "A" de la part frontal. (Metafòricament podria ser un crit tipus "Aaaaaaa!", i tindria lògica, ja que la imatge de l'empresa és: Läkerol, makes people talk ). La paraula Läkerol prové de la paraula Läka , que vol dir cura (de curar, no de persona al servei de l'esglèsia) en suec. I no vegis el que cura la gola amb aquest mentol que porta De sa...

Inventat pel químic francès Jean -Pierre- Joseph D' Arcet , aquestes pastilles són tota una institució a França. Els inicis d'aquesta pastilla curativa que contenia tots els beneficis de l'aigua termal de Vichy (al cor d'Alvèrnia) daten el 1925, però no va ser fins al 1856 que pren la forma octagonal tan característica. Fins al 1914, les pastilles comprimides amb un toc de menta van ser objecte de desig de l'aristocràcia francesa, per tant, es podia considerar un producte high class , fins que el 1914 va començar a deixar-se veure a les farmàcies i botigues on la gent els podia aconseguir com a aliment de confiteria. Actualment, en mans de la multinacional Mondelēz International via Kraft Foods, es troba al lineal dels mercats de la manera que ho podeu veure a les imatges, amb tres sabors naturals: el de menta, els d'anís i llimona i una versió més lleugera sense sucre per diabètics o persones que no volen afegir més sucre a la seva dieta. ...

Avui pastilles. S’acosten els festivals (ha passat el Primavera Sound ja fa dies…) però queda el Sónar… i les pastilles aniran de conya. Els paquets grans (21g) que fabrica l’empresa Holandesa conté el 100% de Vitamina C diària recomanada per l'OMS, mentre que el paquet aquest petit de degustació es queda a poc menys de la meitat. Tot i així, em sembla una dosi de vitamina C molt elevada. Pel que fa el sabor, el que ha aconseguit Pep-dex em sembla que deu ser el millor de tots, difícil de superar, doncs és el que més m’ha agradat. Els nabius , per molt eròtic que soni el nom, són els Blueberries , tot un clàssic als sabors nòrdics mentre que aquí ens conformem amb les mores i amb una mica de sort, als gerds. Tant la textura com la quantitat de dextrosa són correctes, una bona opció si us agraden les pastilles comprimides i amb gustos que persisteixen una bona estona a la boca. Jo, en canvi, són un tipus de dolç que ni fu ni fa, de manera que són comptades les vegades que e...

Bon dia! Tornem al japó, que sempre hi fan coses divertides o hi fan rareses encara que no estiguin de moda… com les pastilles de sidral (una mica efervescents). Jo aquí en recordo un parell de marques que les fabricaven (barrilete? Bazoka?), que van triomfar molt (n'hi havia a cada botiga de dolços), unes pastilles petites que anaven molt bé per imitar els grans que anaven a la “ruta del bacalao” (per cert, n’hi ha una exposició al Macba de Barcelona ara mateix, sobre les rave i la contracultura musical). Doncs bé, Kasugai , que n’he parlat molt bé de les gomes en aquesta entrada, té una bossa de pastilles petites i grans amb cinc sabors diferents: maduixa, meló, raïm, taronja i llimona. Tots trobo que són fantàstics, divertits i per compartir. Si bé, la pega és que et deixa la llengua feta un nyap i després no hi ha manera de menjar quelcom decent fins al cap d’una bona estona.

“Tres vegades més gran que els originals ”. Així venen els italians de Perfetti Van Melle els nous Smint XL Mint enllaunats en uns pots de cinquanta unitats cada un. Menta “ultra-refrescant”, menta “verda”, maduixa i regalèssia són els primers sabors que han sortit, i el de menta és el que em va fer més el pes. Realment molt grans, i quasi al nivell dels caramels de mida mini, però perdent una mica el sabor que en els originals. Hi ha més “massa” de producte, però la sensació posterior al menjar és la mateixa, duradora però si deien que era tres vegades més gran… En el fons és Smint , una bomba de sabor que destrossa l’alè del menú de dinar (excepte si el menú és una calçotada o carn a la brasa amb allioli, llavors no tens cap remei). M’ha agradat el color pastel d’una part de les pastilles i el relleu triangular de l’altre. Li dóna un toc de “droga de disseny” que potser no l’hi veu tothom. Potser només l’hi veig jo. Jo què sé. En el fons no és intencionat. (oi?)

Bon dilluns a tothom i tothoma . Aquest mes és, de llarg, el que mou més novetats de l'any, el segueixen els dies de nadal i setmana santa, però són novetats menors. Potser perquè molta gent torna a la rutina laboral, els nanos van a l'escola de nou i per tant, tornen a berenar dia si dia també. El que no tindran, força segur, són aquests caramels comprimits (o tablets , con diuen alguns) amb “efecte refrescant” i un xic àcids. Meiji , el gegant Japonès dels derivats de xocolata i de les rareses que circulen com virals per internet, s’encarrega de fabricar aquests comprimits efervescents cítrics refrescants (vaja, amb descripció…). Al mercat, actualment n’hi ha de forces sabors, alguns es van renovant cada any i d’altres són autèntics sabors històrics, patrimoni del Japó, que dirien alguns. Obrint la caixa, i retirant el sobre que ve tancat hermèticament, trobem divuit pastilles/caramels refrescants amb un toc de salt i una mica de vitamina C. Aquesta fórmula sala...