Bol de sucre

 Ho vaig dir el Juliol passat, que la caixa la tinc, i els caramels també, només em faltava el temps. Ara n'he tingut, i potser el caramel n'ha sortit el principal damnificat, no m'ho tingueu en compte, seria injust que valoréssiu Leone pel producte que veureu aquí. És, com us venia prometent, el millor que tinc de la marca. Oblideu els caramels de mel i herbes o les gomes Zodiaco , les pastilles Leonsnella són una passada. Les pastilles ja d'entrada són sense sucre, a pocs llocs veureu pastillatge sense sucre, però ells n'han sabut fer una gamma molt seductora. Jo no he volgut donar-hi gaires voltes, he tirat pel dret amb el més senzill, el de menta (si no saben fer el de menta, ja podem plegar) i molt refrescant! Oblideu-vos de les pastilles angleses amb dextrosa, això és per llepar-ho amb calma amb el seu refreshment oportú. Els colorants naturals i l' stevia són un plus que no podeu deixar per alt. La història dels Leone o oficialment...

Parlem d’aquests paquets més petits de Trident . Després de veure com la marca explorava diferents tipus d’envasos i semblava que apostava fort pel format pot rodó, ara surten amb unes clàssiques caixes petites. El motiu? Crec que és el posicionament a les botigues i benzineres, on ha vist que Orbit li prenia protagonisme. Tot són suposicions, és clar. El que m’ha fet rabia d’entrada, és la seva mida reduïda que m’ha obligat a menjar-ne dos per tenir un xiclet de la mida que déu mana. A partir d’aquí, ha sigut una explosió de mentol molt bona que ha anat minvant si fa no fa en uns quinze o vint minuts, no gaire més. Et deixa la boca una mica fresca però tampoc massa, i la seva elasticitat és dura, de manera que fa molt poca salivera. Tot plegat, estic una mica decebut d’aquest producte, tenint en compte que el Trident senses o el passionberry twist eren molt millors, aquest ha quedat com el “Trident que van deixar a mitges”. Una llàstima.

Peppersmith és dels packagings més elegants que he tingut a les mans aquest 2015, no ho comparo amb les il·lustracions kawaii dels envasos japonesos, sinó per la senzillesa de la caixa, els colors, la tipografia, els relleus i el to de color que manté la família de productes. Nascuda fa poc, el 2009 per Mike Stevens i Dan Shrimpton, treballadors d’una altra empresa: Inocent Drinks que pertany un 90% a la Coca-Cola Company. Peppersmith es caracteritza per la fabricació de xiclets, pastilles i caramels amb base de xylitol . Si bé, l’any passat, van canviar la base dels seus xiclets per un mix industrial que va provocar la ira d’alguns consumidors. Ells, ho justifiquen que el natural, s’enganxava i feia perdre les qualitats del xiclet molt rapidament (si, és el que tenen les coses naturals senyors, que no dura anys…) Tornem a les caixes de pastilles de 100% de xylitol: són l'hòstia de refrescants, en serio (perdoneu l'expressió), és una menta brutal amb toc d’acidesa...

Trobar la història de l’empresa Trebor no és fàcil. Després de fusionar-se amb Bassett i ambdues comprades posteriorment per Cadbury , la majoria d’informació passa per la que menciona la gran multinacional en mans, avui dia, de Mondelēz International . Però internet és gran i amb una mica de paciència es poden trobar coses. Una altra imatge de l'empresa, aproximadament també de la mateixa època que la següent. El 1907, al carrer Shaftersbury (New East End) Robertson & Woodcock decideixen apuntar-se a l’aventura de bullir sucre i fer-ne dolços. Com diuen els de Black Jack Sweets , és mentida que la marca Trebor sigui originàriament el nom d’un dels fundadors (Robert Robertson) al revés, la raó, és que la casa (masia?) on treballaven tenia ja el nom de Trebor House. La primera guerra mundial va tocar l’empresa (de fet, totes van patir un fort increment del preu del sucre…) i no va ser fins al 1920, amb l’entrada de nou personal que es va reimpulsar l’empresa i batejar l...