Bol de sucre

El 2012 vaig presentar un caramel comprimit amb un forat al mig que al bufar, xiulava. Al món anglosaxó, anomenats whistle candy , són molt coneguts i consumits, al japó entre la mainada, també. Aquesta mateixa empresa, nascuda el 1948 sota el nom de Kikyo-ya , va passar a ser Collis Ltd . ( Coris ) el 1953. Avui dia té dues fàbriques al Japó d’on produeix un bon grapat de productes enfocats molt especialment a la mainada. Un d’aquests productes és el “Lifeguard”, un caramel tou (toffee de fruita) molt bo. De debò, és espectacular. El nom, prové de la beguda energètica que fabrica la mateixa Coris, aquesta versió amb caramel tou, pretén ser una prolongació dels productes de la marca “Lifeguard”. El paper no podia ser més kitsch . Unes lletres dels 60, molt hippy acompanyades d’un fons amb flames al més estil tunning . Dos mons que dins el meu cap poden arribar a ser molt explosius, però la capacitat dels japonesos en aquestes coses ja em té curat de qualsevol espant, per so...

L’any passat us vaig presentar la multinacional Kracie i la seva gran diversificació del negoci, com sempre, nosaltres parlarem de la part dels dolços que és la que majoritàriament toquem aquí al bloc. Si l’última vegada parlàvem d’una mescla de joc (kit de pesca) i gomes  (peixos, pops i calamars) per menjar, avui veureu únicament gomes amb formes. La massa de què estan fetes és exactament la mateixa que l’última vegada, una maduixa artificial i poc accentuada que deixa bastant a desitjar. Ara ja m’apunto que de Kracie , millor evitar la maduixa. Hi ha altres sabors com poma o meló que ben segur que tenen un gust millor (val a dir que el nivell que deixa el de maduixa és fàcil de superar). Per menjar-lo, sempre podeu fer com en aquest vídeo , però jo no he tingut pas tanta paciència, els he endrapat un darrere l’altre resignat amb el poc sabor que tenen. Però com sempre, una cosa dolenta es veu compensada en una altra de molt agradable. Si, efectivament estimat lector, ...