Bol de sucre

Aquests dies els he fet una mica de llàstima a casa (mode ironia: on), i m'han portat caramels per recuperar-me... o perquè faci un post d'una santíssima vegada. Els "regalets" són aquests Softbons d'Haribo. De fet, és l'última cosa d' Haribo que esperava que em portessin, no són fàcils de trobar (per aquí) i tampoc és el producte per la qual es coneix l'empresa alemanya que té una seu a Cornellà del Terri (Gironès) des del 1985. A la bossa, no hi havia els ingredients, així que més o menys he tirat per creure'm el sabor a partir dels colors ja molt estandaritzats: el verd de poma, el groc de llimona, el taronja de taronja, el vermell de mora (maduixa no ho crec, o al menys, és molt diferent de la maduixa normal) i el blau que no us se dir què és, però és molt bo. Tot plegat ha sigut ràpid de menjar, molt ensucrats pel meu gust, i els sabors de baixa intensitat que no et deixen la llengua destrossada després de menjar-te mig quilo. (Si, és q...