Bol de sucre

L'anterior post va ser el número 100. Visca, ho celebrem amb 100 posts més, com a mínim. :) Avui parlaré d'un xiclet que molts ja coneixeu, els Orbit, els xiclets sense sucre de la casa Wrigley's . Aquests, formen part de la col·lecció de xiclets que van amb caixes de 14 unitats i té molts sabors, des del típic Orbit White a versions de sabors tropicals d'allò més exòtics. En aquest cas he agafat el de plàtan i maduixa, tenia ganes de provar el sabor de plàtan, bàsicament. Quan obres la caixa, el primer que et ve però, és l'olor de maduixa i quan obres la unitat et trobes amb un xiclet groc intens amb punts vermells (com si fossin trossets de maduixa. Em recorda el recurs dels caramels Yogur de Gerió que vaig comentar als inicis del blog). La mastegabilitat (he d'enviar la paraula a l' Institut d'Estudis Catalans , ja) és molt correcte, no deixa anar "trossets" susceptibles de quedar-se entre les dents ni té una carcassa dura...

De Portugal, fabricats per la gran empresa de Mem Martins (no massa lluny de Lisboa) anomenada Lusiteca , tenen una gama de sabors impressionant. Majoritàriament treballen sobre 7 o 8 sabors al llarg de l'any i després en varien algun més, així mantenen el lligam amb el client constantment. Una altra de les coses que m'agrada és que encara porten "adhesius", si bé les meves ganes per col·leccionar-los ja em queden força lluny, he de confessar que de petit em tornava boig. El sabor del Gorila és molt bo. N'hi ha pocs així ara i m'imagino que part de la cula la té aquests pots grans que les multinacionals (més grans que Lusiteca vull dir) han decidit fer com a "estàndard" i obligant a comprar grans quantitats de mini pastilles... semblem els americans i les seves "drogues a l'engrós". Lusiteca també fabrica els Airz , que vaig comentar al Març. Acabo la breu entrada al bloc amb un parell d'imatges: el logo del Gor...

Els famosos Mary Jane i els Long Boys, pendent per comentar. Oscar's de salmó. Espectacular. Autèntica enganyifa. Molt fan d'aquestes edicions "limitades" de sabors rarots! (Alerta amb el logo FRITOLAY hehehe) Si una cosa m'ha destrossat de debó aquest estiu, és descobrir PINSTROSITY : gent que "intenta" fer plats culinaris que troba per la xarxa Pinterest i només aconsegueix provocar vómits i desgana. No cal dir que seria la millor manera d'acabar amb la mal nutrició infantil (i no la "falta d'aliments" que pretenen fer-nos creure uns altres). Un exemple de Pinterest vs Pinstosity. Una altre raresa-bomba és l' Obama sushi , espectacular: No se què em fa més por... la pilota amb una retirada a Hitler o un xiclet amb gust de carn picada... ei, i alerta als petits detalls: 21 unitats! Gambes, gambes! Fa molt que no les veig per les botigues, què ha passat? Val, sense comentaris. ...

L'ultima entrada sobre en Jean Galler i la de més abans, d'en Bompas i Parr , no feien gaire justícia a què passa aquí a casa. Tendir sempre a veure allò de fora com a "fantàstic" o "espectacular" i no fer gaire cas del que passa a casa, és un costum que em passa força, i no m'agrada. Així que l'exercici d'avui serà veure el que es cou "per casa". Dentrada, tenim l' Oriol Balaguer (Calafell 1971), premi al millor postre del món al 2010 i millor pastisser de Catalunya al 2003 (per citar un parell de premis), porta més de 30 anys demanant un canvi al sector de la pastisseria, després de molta guerra sembla que li comencen a fer cas. Al 2002, va fundar l' Estudi de la Xocolata , un centre pioner a la península que porta els sabors, les textures i la sensibilitat de la pastisseria a un altre nivell. Personalment, em quedo amb el seu bombó d'oli d'oliva, espectacular presentació i barreja de sabors. (Aquí hi havia abans...

Jean Galler és nebot d’un humil pastisser Belga que l’any 1930 va fundar una empresa de confecció de dolços. 16 anys després, empès per la seva vessant més experimental i creativa, va anar a Basilea (Suïssa) a estudiar l’ofici i posteriorment va estar aprenent amb el millor cuiner-de-postres de França: Gaston Lenôtre (fill de la primera dona “xef” de Paris als 90). Acabats tots aquests anys d’aprenentatge i perfecció, 21 anys després engega la seva pròpia companyia. Avui, amb més de 100 empleats, produeix tot tipus de dolços, confits, gelats, bombons i galetes en infinitat de tipus i sabors arreu del món amb més de 2.000 botigues indirectes i unes botigues de marca pròpia exclusives a França, Japó i als Emirats Àrabs. De les barres de xocolata, 22 sabors i textures són el pilar de l’empresa. Gràficament diferenciades per una gama cromàtica de colors molt ben escollits i de fàcil distinció. El que he pogut provar són aquests dos: Praliné aux noix (Nou de Grenoble i avel...

Yupi és una onomatopeia sinònim de diversió i traduïble a l'angles com "Yahoo". També és el nom d'una empresa d’origen Alemany però coneguda per les 5 hectàrees de fàbrica que té a Gunung Putri , Bogor, a una hora de la capital d’Indonèsia, Jakarta. La seva producció supera de molt, a la competència Asiàtica, fet que l'ha mantingut com a empresa número 1 del sud est asiàtic durant els últims 10 anys. Aquest lideratge es deu a la qualitat excepcional, només comparat amb Fini a Espanya o Haribo a Alemanya. No és una ensabonada que he escrit, només cal que proveu aquestes gomes farcides de mango o xocolata i veureu que estan molt lluny de la majoria de gomes que es veuen a les botigues. El seu lideratge és indiscutible. El primer de mango, és el que em venia més a gust provar (de fet, tot el que són fruites exòtiques m'agrada), i d'entrada la seva forma i aspecte exterior em recorden els pastissos de Bompass & Parr , la brillantor i la gomos...

Si, és trist, he trobat això per casa, el nadal encara queda lluny. Tot i que hi ha gent que creu que el temps passa molt ràpid, com més gran més ràpid. Bé, doncs aquí un bombó farcit de crema. Deliciós. Aquest nadal procuraré estar alerta i agafar-ne uns quants més.