Salta al contingut principal

Entrades

Patates fregides ondulades amb gust de pernil salat

Dilluns, de bon matí, i comencem amb unes bones patates de pernil salat! Que si, que dins de la categoria de snacks hi ha el magnífic món de les patates, només que... me les menjo tan ràpidament que no arriben mai a la caixa de llum on faig les fotografies que veieu al bloc. (Un dia he de fer una entrada parlant de com ho faig. De com de complicat ho faig més aviat, perquè amb una foto de mòbil ja serviria, oi?). Les patates ondulades: Ondu Ladas (hehehe) de Frit Ravich són molt similars a les que podeu trobar d'altres marques, no se qui va començar el moviment ondulat, però totes han acabat amb aquesta rugositat ratllada i la mateixa ondulació a tots els talls. Un procés de fabricació? Potser. El sabor és optim, n'he provat de millors i de pitjors, i crec que aquestes estarien a un nivell acceptable alt que, sumat que es pots trobar a pràcticament tots els bars de Catalunya, la converteixen en una bona opció per acompanyar el vermut. Frit Ravich és una empresa de M...

Galetes saldaes Tuc de Mondelēz International

No comento gaire productes salats, però aquest any hi poso remei, amb l'snack salat i les patates fregides. Ja vàreu veure el mes passat les olives cruixents de Dumet , avui us mostro un producte molt conegut: Les Tuc original . Les Tuc són aquestes galetes rectangulars amb les cantonades tallades que li han donat aquesta forma tan popular i inconfusible. Com a relleu, hi apareixen els tradicionals punts que portat tota galeta plana i uns altres de més petits al centre que, unint-los visualment, es pot llegir TUC.   El fabricant el podeu veure a la portada de l'embolcall, encara que siguin originàries de Bèlgica, forma part del gegant grup de l'alimentació Mondelēz International . És un producte que podeu trobar a molts supermercats o botigues de queviures per 0,38 € o fins a 1,50 € (animals, ni us atreviu a pagar més d'un euro per aquestes galetes, no val la pena!).

Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O. Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat. No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic . Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?

Sweet Saba de Maayan Zilberman

Maayan fotografiada per Jason Lewis A finals de gener d'enguany parlava de l' Alice Stewardson i les seves creacions realistes de ceràmica. En parlava perquè amb la ceràmica hi canalitzava un manifest personal contra el menjar d'impuls (que sol ser la majoria del que comento per aquí) i ho vaig trobar molt interessant. Avui, no és l'objecte que es representa si no el material que es fa servir per donar forma a objectes quotidians. Peçes d'art i mans fotografiades per Jason Lewis fotografíes de Sarah Jacobs i publicades a Bussiness Insider Una de les coses que m'ha sorprès és que algunes peces s'hi veu uns colors, o més aviat una mescla de colors, que impressionen i si no sabéssim que es tracta d'una peça feta amb sucre i colorant alimentari, pensaríem que és d'un altre planeta. No és així, Maayan Zilberman ho tenia tot pensat i calculat. Treballar com a directora creativa i dissenyadora durant quinze anys a la indústria de la llence...

Praline de xocolata amb llet de Vergani

Comencem la setmana a Itàlia. Encara que el temps no acompanyi, comentarem un bombó farcit de xocolata, bé, dic xocolata per entendre'ns, però per un euro, no espereu un gran orgasme. De fet, no l'arribareu a notar. Això és una crema de succedani amb llet i farcit amb una crema d'avellana i cereals. Com l'he trobat? Doncs molt bo. El bombó té una mida força generosa, més o menys igual que un Ferrero Rocher i va embolicat amb aquest doble llaç que podeu veure a les fotografies. Un cop obert, les dues meitats de la bola són perfectament visibles i m'han entrat unes ganes molt grans de separar-les per veure com era per dins. Segur que vosaltres també en tindreu ganes, i us serà fàcil ja que tan sols fent una mica de pressió amb els dits, veureu com es separen i queden panxa enlaire amb el seu farcit perfectament dipositat. Traient el tema del preu de nou, per un euro, crec que Vergani ha fet un producte comestible i agradable que no m'importa menjar una...

5 Celsius, glaciar de fruits vermells

Seguim ampliant la llista dels xiclets 5 , avui, amb els Celsius . He de confessar que aquest m'han agradat molt més que els anteriors. Sóc un fanàtic de les fruites del bosc, gerds, nabius o mores em semblen uns sabors increïbles. Amb una mica del mentol, per fer-ho més refrescant, el "galaciar de frutos rojos" el puc posar tranquil·lament al primer lloc dels xiclets 5, al costat de l' Evolution i per davant de l' Electro i el Black . Els que us agrada el xiclet, esteu avisats, aquest és un bon sabor que us durarà el poc que duren ara els xiclets: poquíssim. Però tindreu el regal de les fruites una bona estona, cortesia de Mars Wrigley .

Mini neula Trichoc de Gerio

Avui tornem a Girona, aquesta ciutat que no se si us ha quedat clar, hi han gravat escenes de la sisena temporada de la sèrie Joc de Trons . No en sabíeu res oi? És que no ho han dit gaires vegades, sort que hi sóc jo per parlar-ne en un bloc de dolços. Anem al tema. Trichoc és una neula petita que porta xocolata a la galeta i ve farcida de crema de cacau. Acompanyat amb el cafè m'ha agradat molt i n'he demanat unes quantes al cambrer per fer-ne l'entrada al bloc. El que em sembla estrany és que no n'he vist encara a les botigues i fins on puc veure a la web de Gerio , fa temps que circula per casa nostra. L'embolcall és senzill, una mini neula molt farcida (ja veieu que a la realitat, tampoc va tan carregada de xocolata) i un camp d'espigues de blat a la part inferior per reforçar l'efecte crunch que té.