Que Barcelona està ple d’italians, ja és un fet inqüestionable i assimilat per molta gent. El segon que tenim assumit és que som un país que ens agrada més l’expresso italià que el cafè aigualit de la resta d’Europa (i del món, ja posats…). El que no m’esperava, és que un bar “trendy” del Raval m’arribessin a posar un bombó d’avellana i xocolata italià quan tenim empreses locals que en fan a punta-pala.
Bé, el noccioletto en qüestió es fa a Bosco Marengo, al nord oest d’Itàlia, on hi ha l’empresa Mangini que els fabrica. L’empresa té el negoci força diversificat, entre caramel dur, xocolata, toffees, farcits i sense sucre (una línia molt similar a les empreses mitjanes del sector).
He de confessar que el bombó és bo, la xocolata correctíssima i l’avellana no era tova, matiso que no era tova perquè m’he trobat cada una que semblava una goma amb cola. Per sort, aquests italians s’ho han currat. Com a punt negatiu, he de dir que és molt petit, més o menys, perquè us en feu una idea, estic parlant que el bombó feia 1/4 de l’embolcall. Potser és una excepció i m’ha tocat aquest per mala sort (em passa, sovint).
Bé, el noccioletto en qüestió es fa a Bosco Marengo, al nord oest d’Itàlia, on hi ha l’empresa Mangini que els fabrica. L’empresa té el negoci força diversificat, entre caramel dur, xocolata, toffees, farcits i sense sucre (una línia molt similar a les empreses mitjanes del sector).
He de confessar que el bombó és bo, la xocolata correctíssima i l’avellana no era tova, matiso que no era tova perquè m’he trobat cada una que semblava una goma amb cola. Per sort, aquests italians s’ho han currat. Com a punt negatiu, he de dir que és molt petit, més o menys, perquè us en feu una idea, estic parlant que el bombó feia 1/4 de l’embolcall. Potser és una excepció i m’ha tocat aquest per mala sort (em passa, sovint).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada