Ves al contingut principal

Maynards wine gums

Maynards ers una empresa fabricant de dolços molt potent entre Anglaterra i Canadà que posteriorment, i com hem vist amb moltes empreses d’aquest blog, han estat adquirides per d’altres més grans o més ambicioses, en aquest cas, la ja coneguda Cadbury. Posteriorment el tradicional salt a Kraft Foods i acabar sota el paraigua de Mondelēz International.


La història de Maynard comença amb dos germans: Charles i Tom que comencen l’aventura de fabricació dels dolços el 1880 a la seva cuina de Stamford Hill que després la dona d’un dels germans vendrà davant mateix de la casa. L’èxit els va animar a fundar l’empresa el 1896. L’empresa va anar creixent fins que el 1990 es va fusionar amb el fabricant de regalèssia de Tottenham Bassetts i la que ja vaig comentar fa poc: Trebor.


I com són aquests wine gums? Doncs pel meu gust, de les últimes gomes que agafaria per menjar dolços. La textura d’aquests són d’una gomositat tan dura i espesa que no saps si és una gelatina, un xiclet o un toffee que s’ha passat hores al sol. Els sabors, si no parlem de la taronja o la llimona, són molt sosos. No, no és producte que m'hagi agradat de nou, ja ho vaig dir amb els Fruit Gums de Rowntrees, és la base i la textura al menjar-los. Però sí que és cert que l'èxit que té és indiscutible, tots els països de la Commonwealth i part dels escandinaus, els agrada molt: el peix suec (swedish fish), els jelly babies (de Bassetts) i els Jujubes en son un dels exemples més coneguts i fàcils de trobar.


Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Caixa de gomes Halloween de Vidal

Aquesta entrada és d'una caixa que vaig comprar l'any passat. Després de Tots Sants vaig veure que encara no n'havia parlat i ja ho vaig deixar córrer fins l'any següent. Un post 365 dies després que dirien alguns.


La caixa és un assortit de "coses que fan por", bruixes, dents de vampir, carabasses, esquelets i altres gomes per fer volum com la piruleta (amb el seu paper característic halloweeenià), un xiclet farcit del buit o ple segons l'optimisme del que el mastega i cintes de regalèssia de colors.


Tot és goma Vidal, que ja he comentat varies vegades que són molt bones, acceptables algunes, molt millors les altres. Exemples? Home, ara recordo les calaveres farcides o els diables picants de l'any passat i se'm fa la boca aigua!