Ves al contingut principal

Xocolatines de Monbana


Ja fa dies que tinc pendent aquesta entrada d’unes xocolates que vaig poder tastar al seu stand durant els dies de la fira ISM d’aquest 2015. Si bé el nom em sonava una mica, no va ser fins a visitar-los, que em van posar al corrent de les coses que ens perdem perquè no estan distribuïdes per algú al nostre mercat (benaurats aquells que poden viatjar i provar aquestes coses fora del país).


Monbana va néixer el 1934 a la mà de Luis Guattari que es dedicava a la producció de cacau i esmorzars amb base de farina de plàtan. Avui dia és una empresa que es caracteritza per l’ús de matèries primeres procedents de cultiu ecològic: República dominicana, Ghana o Nigèria són alguns dels països amb els que treballa aquest cultiu i l’utilitza a les seves produccions com ara les xocolatines quadrades, producte que porten fent des del 1978.


L’altre punt fort de l’empresa és la varietat de gama que tenen i l’elasticitat que demostren a l’hora de fabricar o modificar fórmules de xocolatines al gust del client final. Xocolatines com la de blanc-citron o noir-orange són experiències que diuen molt de la marca, el seu afany d’experimentar i jugar amb la xocolata. Si bé, són les dues xocolatines que no menjaria diàriament, sinó que seria quelcom que consumiria més aviat, mensualment.


Pel que fa les de llet, sigui amb un 33% de cacau o amb trossets de caramel incorporats dependrà de les vostres preferències a la xocolata amb llet, jo personalment, no en sóc gaire partidari. La que porta caramel incorporat, com podeu veure a la foto, és visualment molt agradable i al menjar-la es noten els trossets. És, si més no, una experiència, que és una gran part del que pagues a una xocolatina Monbana.


Les negres, deixant de banda la que porta essència de taronja, són les que més m’han agradat: amb un 70% o de torró, ambdues són autèntiques delícies. El de fèves de cacau, que és molt amargant, conté uns trossets petits de cacau que la fan una xocolatina cruixent ideal per al cafè o per menjar-ne una rere l’altre sense parar. Doncs crec que Monbana és d’allò que heu de fer un esforç per provar un cop a la vida. M’ho agraireu.


Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Nocilla sticks

I acabem el Maig amb un producte que m’ha portat forces anys enrera quan menjava dia si, dia també, un pot de Dip Dip tornant a casa després de l’escola.

Imatge de Katadores

Nocilla, ara n’està venent com els que veieu a la foto, amb els pals força més petits que la versió de Bollycao de Panrico (la pàgina web conté faltes ortogràfiques, esteu avisats). Tot s’ha tornat més pocket, més per degustar que no pas… per “atipar”. Ho dic perquè no només la versió de Nocilla és més petita, sinó que la seva competidora directa “Nutella & Go!” també l’ha fet d’una mida “de butxaca”, semicircular, que li permet allargar el producte amb una versió amb “suc / beguda”. D’aquesta manera, sembla que Nutella s’ha espavilat una mica més, i ha aprofitat per crear l’autèntic “kit de berenar”.


Aquesta imatge és de collita pròpia, com sempre si no porta peu de foto.
Nutella format petit, Nutella "& Go!" / Imatge: Coś słodkiego
Format del Nutella amb beguda "Nutella snack & Drink"…