Bol de sucre

El que fa i ven Hi Chew (mal-traduit com a: Ei mastegui!) és increïble. Només cal donar-hi un cop d'ull a la web per saber si una empresa és seriosa i treballadora, o no. En aquest cas, no hi ha dubte que Morinaga està fent amb els Hi Chew és únic en el sector, no és estrany que s'hagi convertit amb objecte de culte i alhora ambaixador del Japó. En aquest cas, i ja em perdonareu per la qualitat de la fotografia, tenim un exemple de cobranding a tres bandes amb un resultat increïble (podríem parlar del millor que he provat i publicat al bloc? Segurament que si). Pots petits de Ramune. Imatge de Asian Food Grocer Per una banda tenim el Ramune , que és una beguda amb gas molt suau que a la part superior de l'envàs hi té una bala (una "canica", vaja). El sabor original és el de llima-llimona però he vist que també tenen el de Curri, Litxi, Wasabi, Pop (!!!) entre d'altres. Per l'altre costat tenim la Fanta de taronja que segur que coneixeu to...

Avui toca parlar de xiclets farcits, d'aquests que sempre em queixo de la seva... Però avui em volia centrar en aquest mercat "sour" (àcid), no em refereixo a l'època de transició espanyola i les festes raves que s'hi muntaven sinó a l'àcid que posen per aquest segment de públic (majoritàriament jove) que li agrada posar-se a prova amb coses, ejem... extremes. He de confessar que, d'entrada, el nom Tsunami per un xiclet farcit és molt suggerent (si no fos perquè encara hi ha als cinemes "Lo imposible" amb la fantàstica Naomi Watts, recordant el desastre que hi va haver fa pocs anys) seria fins i tot, divertit. una onada d'acidesa de maduixa (o cola) convida molt a provar-lo. Obrim i em trobo amb el quadradet aquest petit que no passa del centímetre i mig per banda, però força gruixut i amb molt bona olor. El mastego un parell de cops que surti el tsunami i... oh, que ràpid! Un petit "rampell" a la llengua i adéu acidesa, ad...

La cosa té pilotes, després del Zoom em trobo això, n'he agafat un parell més per fer la foto i ensenyar-vos-ho que no pas tastar-lo. La pilota és molt fidel a la real, res de simulant, la textura és força clavada si mai heu tingut l'oportunitat de tocar una pilota acabada de sortir de la llauna ( les pilotes de tenis van amb llaunes . Hi ha unes altres pilotes de tennis més grans envasades en flowpack). Pel que fa el xiclet, és força normal fins que et trobes el farcit líquid, que li dona un punt àcid. La durada del sabor vindria a ser un entremig del que s'està fent, molt intens a les primeres mossegades, i poc més de 5 o 6 minuts ja perden el sabor i només notes una goma i la teva salivera. El fet que porti farcit, allarga una mica més aquests temps, però res que pugui servir per destacar per sobre la resta. És un producte molt "clàssic" ara al mercat. I dic clàssic d'una manera gens positiva. El llarg d'aquests últims 10 anys, la durada del s...

No sóc un gran fan de la regalèssia, no és un sabor que triaria ni compraria mai, però en aquest cas, el disseny tan tipogràfic com visual de l'envàs (si bé, no és res "innovador") em va captivar molt. Un altre aspecte interessant és la textura i el cromatisme de la pastilla, el seu puntejat gris, blanc i negre em recorda les pedres de riu, una manera de naturalitzar el producte. Interessant. Lakrisal és una marca de la companyia Malaco , i aquesta forma part del conglomerat d'empreses LEAF , una multinacional de 2.500 treballadors dirigida a cavall entre els Països Baixos i Suècia. Per acabar, una aportació pels amics grafistes que corren pel bloc. Gràcies a un recent bloc de "godis" que segueixo, he trobat aquest antic cartell publicitari de Lakrisal:

Laffy Taffy és, com és evident, un taffy (per els americans) o un chew (per els anglesos) i són similars als toffees. És una massa de caramel que es torna gomosa gràcies a l'exercici d'estirar i trencar la massa de caramel que posteriorment s'enrotlla i es fragmenta en petites unitats. Aquestes es cobriran amb un paper de seda que deixarà veure, de manera difusa, el color del taffy a l'interior. Són per naturalesa uns caramels molt enganxosos, però com tots els dolços de goma, sempre els pots fer durar més llepant-ho durant una bona estona fins que es desfan del tot i evitar que et quedin restes del taffy entre les dents. En aquests cas, jo tenia tres sabors diferents: Cirera, Poma i Plàtan. El de maduixa no és cap sorpresa, un toc de maduixa normal sense res d'espectacular. El de poma no em va agradar gens, i això que és dels sabors més "fàcils" d'aconseguir introduir els dolços (més que la maduixa i tot), però mentre el vaig tenir deg...

El te verd és com una religió, o t'agrada a o no t'agrada, si ets del que no, evidentment no t'agradarà però si ets dels que t'agrada... tindràs dubtes amb aquest Tirol . El bombó és molt elegant: Un embolcall de plàstic brillant amb una impressió d'un jardí japonès amb el sol ponent-se li dona molta categoria. Desplegant aquest primer cobert, automàticament també surt una segona capa d'un paper metal·litzat que per la cara que toca el bombó té un polsim verdós molt viu, el mateix que tenyeix la xocolata. El quadrat de xocolata Tirol , per la part superior, té un relleu quadricular amb parts que s'enfonsen i deixant les altres com si sobresortissin, un joc d'ombres que segueixen la línia de "alta confiteria" que desprenia l'embolcall. A la primera mossegada, notareu el "clec" que fa la bona xocolata al trencar-se, i a dins, un jelly amb una mica de sucre. El jelly  és força elàstic i això ho notareu quan intenteu acabar ...

Després de l’última entrada al blog, sobre les boles de xocolata, avui parlo d’un altre producte de Morinaga però fabricat sota el nom de Hi Chew  (us heu fixat amb l’àngel del logo de Morinaga ? Brutal oi?). El producte en qüestió es troba a anys llum de ser considerat un dolç, al menys, a casa nostre. I us ho explico amb tres paraules: la mongeta vermella. Si, aquestes dues tires que veieu aquí són de mongeta vermella i (alerta) donut. No és cap excentricitat a orient, si recordeu els pastissets d'en Doraemon (els Dorayaki), aquí Tv3 els va traduir com a pastissets de xocolata, perquè segur que si haguessin fet la traducció fidel de pastisset de mongeta, més d'un nano hauria tret el berenar, el dinar i l'esmorzar del mateix dia. Els Hi Chew (o Hi Chu) també és un caramel històric al Japó (des del 1975), però no és el que us ensenyo, sinó uns altres que van embolicats individualment que ja us presentaré més endavant. D'aquests presentats com dues tires ...

Si, ja veieu que la tendència del meu bloc és kawaii, però no ho faig expressament home, és el que tinc a mà ara aquests dies. Bé això i que s'acosta el Saló del Manga de Barcelona i estic molt otaku. Però ara en serio, mireu-vos el paper, no és mono? (accent cursi). Si voleu, podeu donar una volta aquí  i preguntar-te perquè encara no estàs fent el curs de japonès que tantes vegades has dit que faries. L'escena en qüestió és (d'esquerra a dreta), un vas de llet personificat i en estat crític davant els fets que està presenciant. Un cap de meló (els melons que els japos mengen son aquests ) compartint amb el seu amic ós, un banquet de salmons que passen pel riu en fila índia. Girant 1/4 el paquet, una guineu passat completament de tot ens mira a nosaltres, i a la dreta, en Bambi passant per allà desorientat i fardant de la seva popularitat fins a la sopa. Girem 1/4 més el paquet i ja tenim el final feliç (mal pensats!) del conte: el vas de llet i el meló lliguen i van ...

Som-hi amb el iogurt de nou no? Després de l'entrada que vaig fer sobre els caramels de iogurt de maduixa, avui presento aquest que és MOLT millor. Sabor, mida, color i olor. Sobretot apunteu-vos l'olor. Primer, deixeu-me dir-vos que Morinaga és una gran empresa Japonesa de confecció de caramels, s'hi ha dedicat des del 1899 (si, culers, com el Barça). Si sou hàbils amb el japonès, podeu visitar la seva web aquí  i sinó, proveu amb la versió web cutre i penosa però en anglès . L'importància de l'empresa també rau amb la seva mascota, Kyoro-chan: Una fusió entre la fruita del cacau i un cap de lloro (al menys, així és com ho veig jo, però si no hi esteu d'acord, li podeu enviar un tuit  i llestos). En aquest cas, el/la? Kyoro-chan ens presenta unes boles de maduixa, de fet, sempre apareix com a boles de xocolata, però de xocolata no n'hi ha, el choco ve de la mantega de cacau que s'utilitza per fer la massa. Una cosa estranya. Oberta la caixa p...

Avui ens saltarem una mica el tema de dolços. Avui anem als snacks, que si fa no fa, vindrien a ser coses similars: per picar entre àpats, abans dels àpats o després... Dues de les coses que em van portar a comprar aquestes galetes era: 1) Tenia convidats a casa i no els volia donar els típics salats en forma de peix o moneda que tots ja sabem i 2) Que tampoc ens passem que la cartera fa temps que no pesa i no pensava gastar més de 5 euros. Si, sóc així de garrepa. (Em van costar 1,85, així que al final me'n vaig gastar més, ejem, hehe). Però què més voleu, hi havia les de wasabi... no em dieu que no hauríeu canviat els paquets de les originals per les de wasabi, eh? hehe, doncs si, però ningú va notar la diferència, el problema és que quan fan aquestes coses que tenen sabors d'altres productes suavitzen taaaaaant els sabors perquè agradi a tothom que acaben en una cosa insípida. Els originals però, eren prou bons, i probablement els tornaria a comprar, però la ...

He de confessar que encara que m'agradi provar coses estranyes, hi ha conceptes que em costen agafar-los confiança si no els he provat abans. Un d'ells és el vici de "núvols de sucre amb xocolata". Se que hi ha molta gent que ho fa, sobretot amb xocolata desfeta (potser perquè els xurros i els melindros van cars?), però una cosa que no és un nuvol, sinó més aviat un entremig entre xiclet i goma (rotllo Sugus, per entendre'ns) recobert de xocolata, es mereixia un respecte. El Charleston Chew és un altre clàssic dolç americà, que sota el mateix nom hi té una varietat de productes impressionant. Va ser creada al 1922 (segons una font semi-creible com Wikipedia) per la companyia Fox-Cross Candy, i el producte es diu així per el popular ball de l'època: El Charleston (Ja que m'ha entrat curiositat, en faig un resum al final de l'article(1)). Més endavant va ser comprada per en  Nathan Sloane, després Nabisco , un altre vegada venuda per Warner-Lambert i ...