Passa al contingut principal

Bombó de te verd, de Tirol


El te verd és com una religió, o t'agrada a o no t'agrada, si ets del que no, evidentment no t'agradarà però si ets dels que t'agrada... tindràs dubtes amb aquest Tirol.

El bombó és molt elegant: Un embolcall de plàstic brillant amb una impressió d'un jardí japonès amb el sol ponent-se li dona molta categoria. Desplegant aquest primer cobert, automàticament també surt una segona capa d'un paper metal·litzat que per la cara que toca el bombó té un polsim verdós molt viu, el mateix que tenyeix la xocolata.


El quadrat de xocolata Tirol, per la part superior, té un relleu quadricular amb parts que s'enfonsen i deixant les altres com si sobresortissin, un joc d'ombres que segueixen la línia de "alta confiteria" que desprenia l'embolcall. A la primera mossegada, notareu el "clec" que fa la bona xocolata al trencar-se, i a dins, un jelly amb una mica de sucre. El jelly  és força elàstic i això ho notareu quan intenteu acabar de partir el bombó. Clar que, ben mirat, sempre podeu posar-vos tot el bombó de 9 grams a la boca #golafrestyle). La durada de tot plegat, no passa dels 3 minuts a la boca, i això que jo m'hi he passat una bona estona intentant trobar el punt intens de té verd. Segurament és una cosa de gustos.


Jo quan provo un caramel o un xiclet, sempre espero la "traca", que és el punt més saborós i impactant del caramel. Els xiclets ho tenen a les primeres mossegades, però als caramels i bombons cal esperar una estona, especialment als bombons, que a vegades fins que no t'has empassat tot el producte, no notes el sabor autèntic. (D'aquí que moltes vegades, durant el "mastegar" no es noti bé el sabor d'aquestes coses, cal respirar-ho bé).

En el cas dels bombons i caramels japonesos (podríem dir orientals?) que he anat provant aquests dies, estic notant que els sabors són, en comparació als sabors d'aquí (sud europa), molt i molt suaus, però amb l'avantatge que això dura constantment des de l'inici fins al final de l'experiència.

No us se dir al final si el té verd és bo o és dolent, us puc dir que no és dolent ni és extraordinari, es pot menjar i si me l'oferissin de nou, me'l menjaria sense dubtar-ho, però, m'haurien de seduir molt perquè els tornés a comprar, quasi segur que abans provaria una altra cosa.

Si us agraden les coses de te verd, aquí en teniu un bon munt. / Foto: Helen Silivren

PD: Com que es tracta d'una edició limitada, no n'he trobat altres blocs que parlessin del Tirol de te verd, però sembla que els de xocolata amb avellanes i els de Toffee de Cafè, són altament recomanables. Ho deixo per escrit per si algú queda mai indecís quan se'ls trobi al davant.

EDITO (Dimecres, 24 d'Octubre 2012): Hi ha un parell d'articles de Japanese Snack reviews que he trobat a posteriori a aquest article, que pot ser interessant per tenir una mica més d'informació sobre les xocolates Triol: Summer Assortment i Premium choco banana

Edito (Dilluns, 30 d'Octubre 2012): Article de Tasty Japan.

Camp de te. Concretament de te verd. / Foto: Krbc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Palitos Oka Loka

Al desembre de l'any passat parlava de la colombiana Super i el seu Magic Mix , un sobre d'aquests que pal per anar llepant i fer servir com a eina per menjar la pols que hi ha al fons. Segur que n'heu vist perquè durant uns quants anys va ser molt popular i segur que ara també n'hi deu haver a les botigues. Que recordi ara mateix, l'última vegada que en vaig comprar tenia un peu com a caramel per enganxar-hi la pols. Molt curiós i higiènic, hehehe. Però si això de convertir-vos en un os formiguer no és el que busqueu, els de Super també tenen uns Palitos que són uns fantàstics i innovadors fideus de colors de poc més d'un centímetre en cinc sabors diferents que són gaire clars, menys el groc que és llimona... la resta crec que són sabors sud americans, tipus guaiaba , mango , etc. De nou, crec que l'envàs, la tipografia grafitera de la marca Oka Loka i la composició dels elements queda totalment relacionat amb el públic juvenil a qui va dirigit. ...

Caramels farcits de mel Woogie

Tornem a parlar de caramels de mel. Un clàssic al bloc, com sabeu, després de parlar dels farcits de Gerio (el gran i el petit ), els que importa Arcor sota el nom de Misky , els francesos de Culture Miel ara tocaria una versió de l'est. El caramel farcit italià ve embolicat en doble llaç, i d'un color molt clar. Vistós i elegant amb la informació mínima que s'exigeix a un producte d'aquestes característiques: Honey filled . Un filled que, de tots els que hi ha a la bossa de 225 grams, pocs compleixen el que considero un bon farcit. D'haver-n'hi, n'hi ha, tot s'ha de dir, però no suficient per repetir o recomanar-vos-el. Crec que he comentat alternatives al bloc que poden estar més a l'altura d'un caramel de mel. Llàstima, perquè us ho dic amb sinceritat, la presentació d'aquests caramels és per treure's el barret. Woogie , és una marca de la distribuïdora austríaca Gunz . Només cal veure la seva web per veure ...

Pastilles de regalèssia Ga-Jol

Acabem la setmana a Dinamarca, i endevineu què? Si, correcte, un sabor de regalèssia. Què esperàveu si no? Hehehe. Doncs igual que la seva ex-colònia (Islàndia), la regalèssia mentolada, amb xocolata, molt amargant amb altres elements és el seu must . No tinc gaire clar quin seria el nostre sabor... la cirera? Per allò de la piruleta Corazón i perquè sol ser un sabor molt similar a la maduixa però més intens, o potser la menta i l'eucaliptus? Segueixo sense tenir-ho massa clar. El que si que no compraria diàriament per sabor, és aquest classic de Ga-Jol, i això que aquestes llenties dolces i amargants, per mida i textura, em sembla fantàsticament bo i divertit. Però ja he vist a la web que hi ha una bona colla de sabors. Que no donc res per perdut i que segur que trobo el meu gust del Sant Grial . Ga-Jol avui dia forma part del Toms Gruppen però havia funcionat coma a empresa independent des del 1933. Són els més famosos, coneguts i bons fabricants de les monedes de re...