Als inicis d’aquest blog, vaig comentar els Jelly Belly. Era el començament i llavors les mongetes de sabors rarots era el més “estrany” que es podia trobar per aquí. On en comprava abans, al centre de Sabdadell, hi havia una botiga amb una espècie de tòtem on hi havia uns deu calaixos transparents amb diferents sabors. Eren sabors força tradicionals, així que tampoc t’emportaves mai cap sorpresa.
Després vaig trobar aquesta mini mostra a la fira ISM (que cau el mes que ve, de l’1 al 4 de Febrer! #rodolí): uns jelly belly amb gust de cervesa. Va ser el hit, tots els blogs en van parlar, però… els heu vist a les botigues d’aquí? No, i potser no les veureu. Com probablement us costarà déu i ajuda trobar aquest Cocktail Classics.
La bossa, inclou sis sabors: la Margarita de color verd clar, el Peach Bellini d’un taronja força apagat, el Pomegrade Cosmo d’un rosa potent, la Piña Colada de groc, el Strawberry Daiquiri d’un grana amb petits punts com si portessin quelcom més i per acabar, el Mojito amb el mateix verd que la Margarita però puntejat amb verd fosc (deu ser la menta, segur). No em quedo amb cap sabor en concret, fins i tot la pinya, que no en sóc de menjar-ne gaire, m’ha fet el pes.
Un dels punts forts dels Jelly Belly, a diferència de la competència directa: la Jelly Bean factory, és que aposten molt fort pels productes sense gluten, sense gelatina i sense fruits secs. I en cas d’aquests jellies d’avui, també sense alcohol, llàstima!
Després vaig trobar aquesta mini mostra a la fira ISM (que cau el mes que ve, de l’1 al 4 de Febrer! #rodolí): uns jelly belly amb gust de cervesa. Va ser el hit, tots els blogs en van parlar, però… els heu vist a les botigues d’aquí? No, i potser no les veureu. Com probablement us costarà déu i ajuda trobar aquest Cocktail Classics.
La bossa, inclou sis sabors: la Margarita de color verd clar, el Peach Bellini d’un taronja força apagat, el Pomegrade Cosmo d’un rosa potent, la Piña Colada de groc, el Strawberry Daiquiri d’un grana amb petits punts com si portessin quelcom més i per acabar, el Mojito amb el mateix verd que la Margarita però puntejat amb verd fosc (deu ser la menta, segur). No em quedo amb cap sabor en concret, fins i tot la pinya, que no en sóc de menjar-ne gaire, m’ha fet el pes.
Un dels punts forts dels Jelly Belly, a diferència de la competència directa: la Jelly Bean factory, és que aposten molt fort pels productes sense gluten, sense gelatina i sense fruits secs. I en cas d’aquests jellies d’avui, també sense alcohol, llàstima!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada