Bol de sucre

Ah, gomes! Els jellies o els gelées (depèn del país), és una de les delícies més preuades en els dolços. Fer-los més saludables és un dels objectius que es marquen moltes empreses, però a vegades, la millor manera és buscar el gelé original al seu lloc d'origen: a Itàlia. Un derivat de la fruta italiana ,  aquells quadrats amb polpa de fruita serien aquestes comes de Silagum, una empresa de Calàbria que aprofita dues de les fruites més cultivades a la zona amb la seva DO corresponent per farcir i fer els seus gelés . El resultat, és Le Preziose , una goma molt tova amb una intensitat de sabor molt gran. Això fa l'experiencia a l'hora de menjar una delícia. El motlle emprat per donar forma aquesta goma de fruita, amb forma de petxina, és força habitual i em costaria veure un goma italiana que no entrés dintre de l'estàndard: un quadrat de poc gruix, una forma de monja de taronja o com els d'avui, una forma molt relacionat amb alguna forma orgànica. Oblid...

Hem de tornar a Islàndia, concretament la capital (Reykjavík) on hi ha la fàbrica de Nói Síríus . Les pastilles de regalèssia Opal es fan, amb paciència, allà. Com us vaig comentar amb les pastilles Tópas , als països nòrdics això de la regalèssia els torna bojos. Els encanta, els emociona. En fi, que no poden viure sense una regalèssia a la boca. A mi el que m'ha tornat boig aquesta vegada ha sigut la marca Opal, aquesta estètica tan anys 80, tan Op-Art i alhora molt neta i elegant. Entra tot l'assortit de dolços Islandesos, no en dubteu que aquests són els que sobresurten per damunt de tots els altres. No ho dic jo, és un fet que podeu comprovar vosaltres mateixos. A l'interior, tan si compreu les caixetes de cartró o els pots rodons,  hi trobareu aquestes pastilles rodones, poc més petites que una moneda d'Euro i un xic més gruixudes. És, sens dubte, una pastilla força gran si ho comparem amb la tendència del mercat... aquestes gotes o mini pastilles que e...

Avui anem a passar fred, i on millor que prop d'un glaciar? Islàndia ens ofereix, entre molts productes, aquesta regalèssia d'eucaliptus amb mols islandesa. Si, molsa. Segons Nói Síríus , l'empresa que fabrica aquestes pastilles sota la marca Tópas ,  incloure molsa salvatge de l'illa és bo pel cos i l'ànima. Segurament, deu ser bo per la digestió, fibra i avall. Hehehe. La regalèssia, com podeu veure, té un toc rosat tirant a lila amb una T en relleu i és una mica més alta que les Läkerol sense sucre que varem comentar fa unes setmanes. Tot plegat, crec que és un producte molt bo, i sincerament, dels pocs que vaig trobar fets a Islàndia. És un bon souvenir , sens dubte. Per acabar l'entrada del que seria el meu primer dolç Islandès, comentar-vos que a la caixa expliquen quina muntanya és la que apareix a la imatge. Es tracta d'un volcà històric anomenat Herðubreið , de 1982 metres, conegut per la seva peculiar silueta i per ser el cim més alt de...

Industrias Burmar fa anys que fan gomes, però no ha sigut fins ara a l’última fira ISM quan hi he parat atenció. Molt més coneguda pels Flax: unes barres de gelatina apte per a celíacs amb suc de fruita natural i per les cantimplores, també de gelatina, Zumrok. Però anem a les gomes, que entre ampolles de cola, animalets i ossos, vaig veure les mores que com sabeu, m’encanten. Crec que deu ser la goma més senzilla de fer perquè sempre que les provo les trobo bones. Faci qui les faci, estan sempre dins el vàrem de bo i molt bo. I ho veig com una cosa positiva, molt positiva. I gaire més a afegir, unes gomes vermelles i negres dins una bossa amb la mascota/logo gravada. UN altre producte d’una empresa força recent, creada el 1973 per l’actual gerent: Evaristo Burgueño. Als 80 s’afegeixen a la creació de gomes (el boom del caramel de goma, concretament) i després dels jocs olímpics de Barcelona, van treure les cantimplores. UN dia les presentarem (i em posaré nostàlgic, hehehe).

Fa gairebé un any vaig comentar els Dietorelle de regalèssia , la goma sense sucre que fabrica una empresa italiana però que fa uns anys ha passat en mans de la multinacional holandesa Cloetta . (D’aquí poc no quedaran empreses petites… amb tantes fusions). Si el de regalèssia no em feia gaire el pes, la versió menta ja és força més agradable. La goma segueix sent igual de tova, i és molt agradable si en comptes de mastegar, decideixes llepar-la, al cap i a la fi, d’aquesta manera dura menys i l’aroma que porta aguanta una estona més a la boca. I refresca, deu ni do el que refresca. Una bona opció a tenir en compte. Encara que per aquest tipus de necessitats refrescants són més partidari als caramels balsàmics / mentolats o als comprimits que porten un alt grau de mentol.

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land . És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.

Avui tornem a les pizzes. Si heu seguit el bloc fa temps, veureu que fins ara n’havíem comentat dues: la senzilla que fan a Indonèsia els de Gummy Zone i ja més elaborada pizza de Look-o-Look (amb més varietat de gomes) dels Països Baixos. La Family Pizza  de Damel , es quedaria una mica per sobre de la de Gummy Zone . Dic una mica perquè el seu cost d’euro i pico per 64 grams comparat amb la de Gummy fa força mal, un comentari molt català, com podeu veure, però és cert. De totes maneres, com indica a la part del darrere del producte, la pizza ha estat manipulada per persones amb discapacitat i d’alguna manera, esteu contribuint a la integració laboral d’aquestes persones. Cromàticament és una pizza amb un gran predomini del vermell, pràcticament tota la part superior és vermella amb tocs de verd i la part inferior l’ataronjat que representa la base de la pizza (deu portar molt de xili, hehehe). El seu gust és bastant nul, goma i sucre és el que notareu i potser un pel ...