Bol de sucre

Avui anem a Mèxic. No en parlem gaire i també tenen un bon grapat de dolços mítics i boníssims (com els de pinya  farcits, de la mateixa marca o les recents piruletes de cajeta ). El cas d’avui, la piruleta Jumbo , seria més aviat del segment de productes mítics i famosos, aquells que ajuden a entendre la fama d’una marca com De La Rosa . Així, tal qual. Els que no coneixeu la piruleta Jumbo , per fer-vos-en una idea ràpida… serien els Kojak , que a mi personalment ni fu ni fa. Vull dir que n’he menjat perquè els trobes a tot arreu (fins i tot a la sopa), i al final, és el sabor de piruleta de cirera de sempre. Les Jumo, també porten xiclet a dins, però no pas en aquest cas… si no m’han enganyat. Visualment, per fora, quan el chupa està embolicat no és res extraordinari, el paper dels Chupa-Chups li dóna mil voltes, però precisament aquest “low cost” que desprèn el paper és el que li dóna un “aire màgic”, el contrari del kawaii japonès que moltes vegades ens atrau perq...

Ja tenim el divendres aquí. Avui, després d’uns dies parlant de xocolata, tornem a les gomes. Un cas curiós, com és la novetat aquesta de Fini (deu fer un any i escaig, no gaire més). S’assembla molt a les Pikotas de Dulciora , i deixaré per més endavant quina de les dues em sembla millor. De moment, les Cerezas ¡deliciosas! són molt bones, m’han agradat tot i que és producte que dura segons a la boca. És el que té ser una goma normal amb unes quantes capes de xarop (sucre?) al voltant. És el més senzill del món, però a la gent li agrada. Crec que és especialment atractiu els Crunchy Jellies que Fini ha batejat com a Punks , on podem trobar quatre sabors menys el de cirera que es ven per separat i tal com us l’he ensenyat avui. La confusió gràfica i visual amb la bola de Dulciora és molt clara. Inicialment, per Fini serà positiu perquè la gent les agafarà pensant que és la Pikota , però a la llarga, serà una tortura perquè no hauran creat cap univers visual per aque...