Avui anem a Mèxic. No en parlem gaire i també tenen un bon grapat de dolços mítics i boníssims (com els de pinya farcits, de la mateixa marca o les recents piruletes de cajeta). El cas d’avui, la piruleta Jumbo, seria més aviat del segment de productes mítics i famosos, aquells que ajuden a entendre la fama d’una marca com De La Rosa. Així, tal qual.
Els que no coneixeu la piruleta Jumbo, per fer-vos-en una idea ràpida… serien els Kojak, que a mi personalment ni fu ni fa. Vull dir que n’he menjat perquè els trobes a tot arreu (fins i tot a la sopa), i al final, és el sabor de piruleta de cirera de sempre. Les Jumo, també porten xiclet a dins, però no pas en aquest cas… si no m’han enganyat.
Visualment, per fora, quan el chupa està embolicat no és res extraordinari, el paper dels Chupa-Chups li dóna mil voltes, però precisament aquest “low cost” que desprèn el paper és el que li dóna un “aire màgic”, el contrari del kawaii japonès que moltes vegades ens atrau perquè l’associem a quelcom barat i econòmicament molt llaminer. Però crec que els Jumbo estan per sobre del que aparenta el paper, proveu-lo i ho veureu. Bones festes i fi d’any!
Visualment, per fora, quan el chupa està embolicat no és res extraordinari, el paper dels Chupa-Chups li dóna mil voltes, però precisament aquest “low cost” que desprèn el paper és el que li dóna un “aire màgic”, el contrari del kawaii japonès que moltes vegades ens atrau perquè l’associem a quelcom barat i econòmicament molt llaminer. Però crec que els Jumbo estan per sobre del que aparenta el paper, proveu-lo i ho veureu. Bones festes i fi d’any!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada