Bol de sucre

Guiseppe Corno va iniciar l’aventura dels dolços el 1920 sota el nom de “Dolcificio Corno”. Avui dia, sota el nom de Liking i amb quasi 100 anys (96 per ser exactes) aquesta empresa de San Martino di Lupari (Vèneto) segueix fabricant caramels, toffees i jellies sense parar. La tercera generació al capdavant de l’empresa segueix ferm al timó de la nau. L’assortiment de toffees cremosos és un producte relativament nou. Dic relativament perquè les fotos les he fet amb un toffee de coco d’un model que a la web el veig diferent. Potser han canviat algunes dades legals i amb ell, el nou disseny. De totes maneres, jo valoro el toffee cremós de coco que veieu. I no és res de l’altre món. Segurament per no tenir el costum de menjar coco “tou”, però en canvi, el trobo deliciós quan el mesclen amb xocolata. A Escandinàvia, d’això en saben molt. Moltíssim. Pel que fa l’embolcall, no hi escatimaré gaires esforços perquè si realment el que hi ha al web, és el nou, malament. M’agradava molt...

Buscant informació de la barreta MIG 21 m’he trobat amb imatges de molts avions de combat, això m’ha portat a buscar a la Viquipèdia , què és un MIG21 . En breus paraules, és una aeronau supersònica de combat (aquests adjectius molen) de disseny soviètic, conegut també com a Balalaica o Fishbed , segons l’OTAN. Un avió molt potent, al nivell dels F americans, només que no n’han fet tantes pel·lícules sobre ells. La mateixa potència devien tenir al laboratori de producció de l’empresa Hongaresa Úsovsko doncs li han posat un contingut de cafeïna superior a una Red Bull : 176,5mg per 100g de producte. Segons la web de l’empresa, el farcit de coco que porta, reté aquesta cafeïna i l’allibera gradualment i durant un llarg període de temps (no diu fins quan) a la sang. Si no us acaba de fer pes el coco, també hi ha la versió amb embolcall negre, que és de cacauet i segurament, molt més similar a les barretes que mengem aquí. El MiG 21 , va cobert amb una xocolata molt dolça pel m...

Amb el fred que fa, oi que és maco de parlar sobre tropicalisme ? Doncs crec que faré una prolongació del que vaig comentar el dimecres. Sense anar fins al Japó, a Polònia hi ha la marca E. Wedel , us sona perquè no fa pas gaire que vaig comentar uns bombons farcits de cacauets trossejats: els Pierrot . Doncs bé, avui és el torn dels Batamutka , que són una massa blanquinosa amg gust de coco. No són, pel meu gust, tan bons com els Pierrot, però tenen el seu què que els fa interessants. Hi trobo a faltar una mica de xocolata, la capa finíssima que porten aquests crec que és filar molt prim, una mica més de generositat en el cacau faria el bombó deliciós. Els Pierrot això no es notava perquè la massa que contenia els trossets de cacauet també contenia xocolata, de manera que compensava el que podia faltar a l’exterior. Estic avisat que he de provar els “Ptasie Mleczko” també de la casa Wedel  (que pertany al grup Lotte ), que vol dir més o menys “Llet dels ocells” i tant l...

Avui ja em disculpareu de la qualitat de les fotos. No em vaig poder resistir gaire la temptació d’aquesta delícia de xocolata (de llet, però força bona) amb coco. És del millor que he comentat de Pocky en aquest bloc (de moment) i crec que és obligat que els tasteu una vegada, com a mínim! Que la caixa inclogui palmeres (o l’equivalent per donar una estètica tropical) i, en aquest cas, uns cocos, és un dels factors força inexplicables que em porten a comprar productes d’aquests. Ja poden ser les pitjors galetes del món… si tenen palmeres, ben segur que acaben a les meves mans. De totes maneres, mirant una mica a la xarxa, he vist caixes més maques, sobretot, el que deu ser la versiò anterior a aquesta. La podeu veure al bloc de Grocery Gems . Els bastons són els que coneixeu dels Mikado , els bastons de tota la vida amb rugositats incorporades (trossets de coco) i molt i molt aromàtic. Com a “pega”, crec que l’alt percentatge de sucre (6g) i les calories que porta (117 ...

Va, tornem a prop de casa. A l’oest del país, a les terres de ponent, hi tenim una empresa de confits lleidatana: Viuda Pifarré (o Pifarré a seques) tradicionalment del món del pastillatje dolç o elaborats (dragees). Fundat el 1911 i durant 4 generacions, el poble de Bellpuig ha vist créixer l’empresa amb tot tipus de confits i alguns caramels. Els punts blaus hi eren, no és cap "error de pantalla". El d’avui, és un caramel que no m’ha agradat gaire (el coco, per si, és un sabor estrany) però el farcit que tenia no tenia gust de res. Una mica decebedor. L’embolcall molt vintage, val a dir.