Bol de sucre

Som a l’agost i entendreu que els articles són proporcionals a la feina productiva que faig aquests dies, entre 0 i 0,5… Avui però, anant cap al supermercat, he vist que Daim tenia una barreta de xocolata molt llarga: espectacular, n’agafaré una i faré la primera entrada al blog d’una barreta llarguíssima! FACEPALM. Daim m’ha colat dues barretes petites dins un envàs més llarg. HO POSA A L'ENVÀS (2 pack), ho se, però sóc així de  gafe, sempre caic de quatre grapes a aquestes coses (els de Mondelēz International es deuen estar fregant les mans pensant que el meu gafisme podria ser una plaga i un gran negoci per ells, hehehe) Sobre la barreta? Són dues Daim que ja vaig comentar al seu dia, el podeu llegir AQUÍ .

Les barretes Daim (conegudes a Suècia amb el nom de Dajm) són unes barretes de mantega d'ametlla cruixent recobertes de xocolata amb llet (massa llet, pel meu gust. Sempre ho dic). Em va sorprendre el gruix… són ultra primes en comparació a la resta de barretes que he anat comentant, i crec que, a hores d'ara, són les úniques que podeu trobar d’aquestes característiques als supermercats. Daim ara pertany a la gran multinacional Mondeléz International , però els seus orígens remunten a l’any 1953 a l’empesa Marabou , empresa sueca de qui ja en vam parlar un producte als inicis d'aquest blog: les barretes de xocolata Japp , igual que llavors, la xocolata segueix sent un tema que m’allunya molt dels sabors nord-europeus, no entendré mai tanta dolçor (mode ironia: on). Nou disseny de les Freia / foto: Scandinavian Design Group A tall históric, use deixo amb un fet curiós: La marca, Marabou , va ser fundada pel xocolater noruec Johan Tron Holst (1868-1946) qui ja h...

No podia variar gaire, ho sento, estic en plena matchadicció i no pararé fins a provar-ho tot. De mica en mica, però. Avui és el torn dels Pocky (vaja, també estic amb glicoddicció pel que veig) i siguem clars, m’ha decebut bastant. Res a veure amb els xiclets Kokochi o els Crunch, potser és un fet puntual i el próxim serà igual de bo, cal ser optimistes a vegades. La galeta és com la resta, el gruix dels pals uniforme i es trenquen molt bé (per entendre’ns, em refereixo que al mossegar, no es trenquen altres trossets. Passa sovint amb les galetes… sobretot els principe fail ). L’envàs però, segueix sent la gallina dels ous d’or, i infinitament millor que la versió europea Mikado. (quan pensen fer-ne una actualització?) Comença a ser molt frustrant veure com una marca cuida molt la seva gràfica arreu del món i aquí es limiten a posar-hi un degradat al sol o fer collage ridículs, observeu: Mikado amb xocolata Daim, quines ganes de provar-les! (Spoiler: comentaré D...