Avui he tornat a una botiga de granel a buscar algunes novetats de setembre. Com ja he dit algunes vegades al bloc, el Setembre és el mes de les novetats, dels experiments, de les proves que s’han cuinat a principis d’any i que ara es posen a prova. N’he agafat unes quantes, i aquí la primera:
Fini l’he presentat alguns cops, sobretot amb productes rodons farcits (xiclets farcits bàsicament) com les Tennis balls, els Dino eggs o el Water melon. Curiosament, mantenen una rivalitat amb Vidal que a vegades, em sorprèn la capacitat i rapidesa amb què es copien els productes entre ells, fins al punt que arriba a confondre el personal (jo mateix). La qualitat no és, tanmateix, equivalent. Els plàtans o els tubs àcids, sempre he trobat millors els de Fini que els de Vidal, pel sabor, la textura i la gomositat.
Avui, amb les maduixes, és quan es nota una d’aquestes diferències. Aquesta no val gairebé res, em sap greu ser tan taxatiu: molt dura, poc sabor i la rigidesa que té inicialment acaba enganxant trossets als queixals. Per una goma, aquests tres factors els considero primordials i en aquest cas, estan tots suspesos. Puc trobar marques blanques amb millor gomositat que aquestes, deixant de banda que la fisonomia de la pobra maduixa és també, pèssima. Molt decebut.
Avui, amb les maduixes, és quan es nota una d’aquestes diferències. Aquesta no val gairebé res, em sap greu ser tan taxatiu: molt dura, poc sabor i la rigidesa que té inicialment acaba enganxant trossets als queixals. Per una goma, aquests tres factors els considero primordials i en aquest cas, estan tots suspesos. Puc trobar marques blanques amb millor gomositat que aquestes, deixant de banda que la fisonomia de la pobra maduixa és també, pèssima. Molt decebut.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada