Bol de sucre

Ok, som-hi, posem alguna cosa “rarota” que si no semblem massa “típics” i us avorriu. hehehe. Els Ibons pot ser que no els conegueu, jo no els havia vist fins que me n’han portat per provar-ne. Fabricat a Indonesia en mans d'una família xinesa que va haver d'immigrar degut a una crisi molt dura als anys 30. Com ells, ho van fer milers de famílies, la Yeung van decidir emprendre una nova aventura en el món del dolç. Aquests caramels que fabriquen es caracteritzen pel gingebre que el forma i l’aroma natural que els acompanya. Dels sis sabors que hi ha disponibles, n’he pogut provar la meitat: el clàssic, el de taronja i el de menta. Aquest últim, el que s’emporta el premi de tots tres. He començat pel clàssic, de fet, volia començar pel verd pensant que seria una menta o un sabor cítric, però al final s’ha quedat amb un regust d’un sabor que no estic gens habituat a trobar però molt dolç. No l’he acabat, tenia ganes de provar el de taronja, que desconec fins a quin punt h...

Han vingut els cosins petits a dinar, setmana santa de sofà i pel·lícules (Disney)... i com no, llaminadures a dojo. Entre moltes que he menjat i fotografiat, he vist que les més emocionants per ells, eren les que reproduien aquest "fast food" (el "lunch bag" original té més coses, però nosaltres les vam comprar individualment a la botiga de llaminadures a granel): Gummi Zone , com moltes marques de gomes toves, ha tret reproduccions de menjar. I els que van tenir la sort de provar són aquests tres, les patates fregides, la pizza i el hot dog (o frankfurt). Tots ells boníssims! El Frankfurt és, dels tres models, el que s'assemblava menys al producte real. Vull dir que no deu ser fàcil industrialitzar una forma com aquesta i fer que tots siguin iguals, però si no arriba a ser per l'envàs, dubto que hagués arribat aquest punt. La gràcia d'aquest és que pots retirar el frankfurt amb mostassa del pa, així tens dues "xuxes". ...

Kopiko és una marca de l'empresa Mayora  d'Indonesia. Uns altres caramels que també fan són els Kis (queda pendent una entrada d'ells) Com us podeu imaginar donant un cop d'ull el paper, és un caramel de cafè. Cafè pur i del fort, al obrir el flowpack, veiem el caramel amb una brillantor molt accentuada (no ho podeu veure a la foto), però sobta que sigui tan brillant perquè no sembla molt natural ni comestible. Durant el temps que el tens a la boca no té res d'emocionant, és bo i va bé per anar sabrejant durant una bona estona (vaja, el que fan els caramels durs). L'original (foto superior) és el més consumit, el més popular i el que podeu trobar més fàcilment, però també n'hi ha sense sucre i Cappuccino . De sense sucre no n'he trobat tot i que surt forces vegades a altres blocs sobre dolços i confits, però el de Cappuccino... ai, no aprova el meu test  He tingut l'oportunitat de tornar-ne a provar, i crec que va ser un pél exagerat, és bo, p...