Ok, som-hi, posem alguna cosa “rarota” que si no semblem massa “típics” i us avorriu. hehehe. Els Ibons pot ser que no els conegueu, jo no els havia vist fins que me n’han portat per provar-ne.
Fabricat a Indonesia en mans d'una família xinesa que va haver d'immigrar degut a una crisi molt dura als anys 30. Com ells, ho van fer milers de famílies, la Yeung van decidir emprendre una nova aventura en el món del dolç. Aquests caramels que fabriquen es caracteritzen pel gingebre que el forma i l’aroma natural que els acompanya. Dels sis sabors que hi ha disponibles, n’he pogut provar la meitat: el clàssic, el de taronja i el de menta. Aquest últim, el que s’emporta el premi de tots tres.
He començat pel clàssic, de fet, volia començar pel verd pensant que seria una menta o un sabor cítric, però al final s’ha quedat amb un regust d’un sabor que no estic gens habituat a trobar però molt dolç. No l’he acabat, tenia ganes de provar el de taronja, que desconec fins a quin punt havien posat taronja però… uf, no.
La cosa ja em comença a fer mandra, els dos sabors anteriors han sigut pèssims i tinc el regust del de taronja al coll que no m’agrada gens. Però ei! He de felicitar que el de peppermint és una delícia, tant la textura, la frescor que desprèn i un punt de "mentolat" que, si voleu la meva opinió, crec que hauria de ser el sabor “per excel·lència” de la marca.
Un fet a destacar és la irregularitat del caramel, que li dóna aquest toc de “producte natural” o fins i tot de “fet a mà”. El disseny de cada un dels embolcalls desprèn una fusió entre asiàtic i caramels balsàmics de Suïssa difícils de no veure.
Fabricat a Indonesia en mans d'una família xinesa que va haver d'immigrar degut a una crisi molt dura als anys 30. Com ells, ho van fer milers de famílies, la Yeung van decidir emprendre una nova aventura en el món del dolç. Aquests caramels que fabriquen es caracteritzen pel gingebre que el forma i l’aroma natural que els acompanya. Dels sis sabors que hi ha disponibles, n’he pogut provar la meitat: el clàssic, el de taronja i el de menta. Aquest últim, el que s’emporta el premi de tots tres.
He començat pel clàssic, de fet, volia començar pel verd pensant que seria una menta o un sabor cítric, però al final s’ha quedat amb un regust d’un sabor que no estic gens habituat a trobar però molt dolç. No l’he acabat, tenia ganes de provar el de taronja, que desconec fins a quin punt havien posat taronja però… uf, no.
La cosa ja em comença a fer mandra, els dos sabors anteriors han sigut pèssims i tinc el regust del de taronja al coll que no m’agrada gens. Però ei! He de felicitar que el de peppermint és una delícia, tant la textura, la frescor que desprèn i un punt de "mentolat" que, si voleu la meva opinió, crec que hauria de ser el sabor “per excel·lència” de la marca.
Un fet a destacar és la irregularitat del caramel, que li dóna aquest toc de “producte natural” o fins i tot de “fet a mà”. El disseny de cada un dels embolcalls desprèn una fusió entre asiàtic i caramels balsàmics de Suïssa difícils de no veure.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada