Bol de sucre

Ah, gomes! Els jellies o els gelées (depèn del país), és una de les delícies més preuades en els dolços. Fer-los més saludables és un dels objectius que es marquen moltes empreses, però a vegades, la millor manera és buscar el gelé original al seu lloc d'origen: a Itàlia. Un derivat de la fruta italiana ,  aquells quadrats amb polpa de fruita serien aquestes comes de Silagum, una empresa de Calàbria que aprofita dues de les fruites més cultivades a la zona amb la seva DO corresponent per farcir i fer els seus gelés . El resultat, és Le Preziose , una goma molt tova amb una intensitat de sabor molt gran. Això fa l'experiencia a l'hora de menjar una delícia. El motlle emprat per donar forma aquesta goma de fruita, amb forma de petxina, és força habitual i em costaria veure un goma italiana que no entrés dintre de l'estàndard: un quadrat de poc gruix, una forma de monja de taronja o com els d'avui, una forma molt relacionat amb alguna forma orgànica. Oblid...

Comencem la setmana a Itàlia. Encara que el temps no acompanyi, comentarem un bombó farcit de xocolata, bé, dic xocolata per entendre'ns, però per un euro, no espereu un gran orgasme. De fet, no l'arribareu a notar. Això és una crema de succedani amb llet i farcit amb una crema d'avellana i cereals. Com l'he trobat? Doncs molt bo. El bombó té una mida força generosa, més o menys igual que un Ferrero Rocher i va embolicat amb aquest doble llaç que podeu veure a les fotografies. Un cop obert, les dues meitats de la bola són perfectament visibles i m'han entrat unes ganes molt grans de separar-les per veure com era per dins. Segur que vosaltres també en tindreu ganes, i us serà fàcil ja que tan sols fent una mica de pressió amb els dits, veureu com es separen i queden panxa enlaire amb el seu farcit perfectament dipositat. Traient el tema del preu de nou, per un euro, crec que Vergani ha fet un producte comestible i agradable que no m'importa menjar una...

Tornem a parlar de caramels de mel. Un clàssic al bloc, com sabeu, després de parlar dels farcits de Gerio (el gran i el petit ), els que importa Arcor sota el nom de Misky , els francesos de Culture Miel ara tocaria una versió de l'est. El caramel farcit italià ve embolicat en doble llaç, i d'un color molt clar. Vistós i elegant amb la informació mínima que s'exigeix a un producte d'aquestes característiques: Honey filled . Un filled que, de tots els que hi ha a la bossa de 225 grams, pocs compleixen el que considero un bon farcit. D'haver-n'hi, n'hi ha, tot s'ha de dir, però no suficient per repetir o recomanar-vos-el. Crec que he comentat alternatives al bloc que poden estar més a l'altura d'un caramel de mel. Llàstima, perquè us ho dic amb sinceritat, la presentació d'aquests caramels és per treure's el barret. Woogie , és una marca de la distribuïdora austríaca Gunz . Només cal veure la seva web per veure ...

Joygum és una empresa força nova, encara no ha complert els deu anys d’existència i ja s’ha convertit en un dels líders de productes amb llicència del país. Salvatore Caggegi va començar la seva activitat a la tranquil·la capital Siciliana:  Palerm , treballant les millors llicències que aconseguia i aplicant-los a productes com els d’aquí: Aquest pal de goma farcit desconec quin nom popular té, sempre que n’he volgut l’he anomenat “stripe rodó”, per diferència-jo de les tires planes i àcides que alguns deveu conèixer. Aquest de crema i farcit de maduixa és el pitjor stripe rodó que he provat, d’una qualitat molt baixa i amb un farcit molt airejat que no té ni cos per mastegar ni assaborir. No vull pensar malament, però crec que dependre tant de la llicència i posar-hi productes dolents no és la millor forma de guanyar-se la vida. Però cadascú sap el que es fa. Jo, de moment, no repetiré.

G.B. Ambrosoli és una empresa italiana (concretament de Ronago, a la Llombardia) que fabrica caramels per un públic juvenil i uns farcits de mel molt similars els Farcits de mel de Gerió. D’entre moltes delícies que fan, els ZotZ (introduïts al públic l'any 1968) és “lo milloret” que he provat aquest any de caramels farcits. El caramel conté una pols d’àcid màlic i tartàric barrejat amb bicarbonat de sodi (sona complicada la cosa no?), quan aquesta pols es dissol a la boca reacciona amb la saliva i crea un bromeig (fa bombolletes) a la boca. És similar a l’efecte dels comprimits efervecents de Meiji , però aquest és àcid i amb més bromera. Aquí no n’he trobat pas. El que tinc, són regals d’amics viatjadors que ja em coneixen massa i sempre els estic molt agraït. Segons la web de l’empresa, els ZotZ es poden trobar en set sabors: poma, maduixa, síndria, gerds (blaus), raïm i taronja. Bonus track, així es fan. Video de Youtube.  

Que Barcelona està ple d’italians, ja és un fet inqüestionable i assimilat per molta gent. El segon que tenim assumit és que som un país que ens agrada més l’expresso italià que el cafè aigualit de la resta d’Europa (i del món, ja posats…). El que no m’esperava, és que un bar “trendy” del Raval m’arribessin a posar un bombó d’avellana i xocolata italià quan tenim empreses locals que en fan a punta-pala. Bé, el noccioletto en qüestió es fa a Bosco Marengo , al nord oest d’Itàlia, on hi ha l’empresa Mangini que els fabrica. L’empresa té el negoci força diversificat, entre caramel dur, xocolata, toffees, farcits i sense sucre (una línia molt similar a les empreses mitjanes del sector). He de confessar que el bombó és bo, la xocolata correctíssima i l’avellana no era tova, matiso que no era tova perquè m’he trobat cada una que semblava una goma amb cola. Per sort, aquests italians s’ho han currat. Com a punt negatiu, he de dir que és molt petit, més o menys, perquè us en feu u...