Bol de sucre

Una de les grans coses que té anar al japó és que deixant de banda que són uns hiperconsumistes, les empreses de fora que volen instal·lar-se al país nipó hi fan molts experiments. Un d'ells és aquests M&M’s de poma i caramel. Coneixia el gust de poma perquè és un clàssic de la confusió (sol ser a l’envàs vermell i la gent a vegades ho confon amb els de maduixa. Depèn del país). Però el toc de caramel que li han volgut posar no l’he notat enlloc, i si hi és, deu ser el que ha provocat la degradació del sabor de poma. No sempre poden ser èxits els experiments, ni tampoc tenen perquè ser acceptats al nostre paladar, però aquest, realment, no li veig la part positiva enlloc. Haurem de seguir buscant els M&M’s rars més bons, i ben segur tindrem una entrada més positiva. Pels que aneu una mica despistats, M&M’s és una de les marques més potents de Mars Incorporated, un gran grup industrial de l’alimentació que també poseeix Twix , Mentos i Orbit , per posar-n...

Si no fos pels caràcters japonesos que hi ha, Fettuccine seria quelcom italià, només pel nom eh? Les gomes de fruita que porten dins no tenen res a veure amb la fruita confitada italiana. Diguem que són ambdós productes amb textures i sabors diferents. La mescla de plàtan i aranyons reafirma el producte com alguna cosa japonesa. Les tires de goma fines, d’un violeta intens i recobertes de sucre el converteixen en un producte molt elegant, fàcil de menjar a petites mossegades i pensat per compartir. Us costarà molt trobar aquestes bosses per aquí, jo ho he buscat i encara no he trobat res. Sempre però, ho podeu comprar per internet en alguna botiga online de “japanese treats”. Funcionen força bé i més endavant, potser en recomano alguna. De moment, el que sí heu de fer, és provar aquestes gomes. Delicioses! Kichizo Yoshida, fill d’un famós confiter de la ciutat de Kashiwazaki inicia la seva aventura a la producció industrial de dolços l'any 1924, començant per galetes i ...

Avui ja em disculpareu de la qualitat de les fotos. No em vaig poder resistir gaire la temptació d’aquesta delícia de xocolata (de llet, però força bona) amb coco. És del millor que he comentat de Pocky en aquest bloc (de moment) i crec que és obligat que els tasteu una vegada, com a mínim! Que la caixa inclogui palmeres (o l’equivalent per donar una estètica tropical) i, en aquest cas, uns cocos, és un dels factors força inexplicables que em porten a comprar productes d’aquests. Ja poden ser les pitjors galetes del món… si tenen palmeres, ben segur que acaben a les meves mans. De totes maneres, mirant una mica a la xarxa, he vist caixes més maques, sobretot, el que deu ser la versiò anterior a aquesta. La podeu veure al bloc de Grocery Gems . Els bastons són els que coneixeu dels Mikado , els bastons de tota la vida amb rugositats incorporades (trossets de coco) i molt i molt aromàtic. Com a “pega”, crec que l’alt percentatge de sucre (6g) i les calories que porta (117 ...

D’edició limitada, la llimona àcida és un sabor que pot semblar molt normal, però en aquest cas, Morinaga ha decidit incorporar al farcit del caramel tou, granets d’àcid (amb gust de gasosa ) per potenciar el sabor i donar una sensació molt i molt cítrica a la llimona. He de dir que és molt bo, té un sabor de llimona molt gustós (molt similar al limoncello italià), però lluny de ser una cosa estranya o innovadora. Sóc dels que hi veu més novetat els sabors combinats (per exemple, poma i maduixa) per donar una sorpresa gustativa que afegir més àcid a un producte que per mi no calia. Tot deu ser coses de segments de mercat. L’he trobat fa relativament poc, i estem a les acabades del 2014 i el producte va sortir a inicis del 2013, així que no se tampoc fins a quin punt arriba l’edició limitada però crec que l’estan fent durar molt no? Potser la bona acollida del públic l’ha convertit en un producte fix, a les que podem afegir als Hi-Chew de fanta de raïm o a les tires Doriya...

Envasos i embalatges que canvien molt sovint no és pas res estrany al món dels caramels, si bé, es pot dividir també aquestes dues tendències en les empreses que s’ho poden permetre i les que en prou feines encara paguen el que van fer temps enrere. El cas de UHA (recordeu: Unique Human Adventure , encara ric molt fort, i la mascota/logo? hehehe) és del primer tipus, en deu anys l’han canviat com a mínim 4 vegades. Una barbaritat si tenim en compte que són productes que la gent li cal un temps per assimilar-los. El que intueixo, i això pot incloure que estic totalment equivocat, és que allò que va començar com un “electroxoc cerebral” per mitjà d’una goma ultraàcida anomenada: Aha! Brain , ha passat a ser unes gomes molt àcides, evitant qualsevol relació amb l’ speed … els últims envasos (és a dir, els que veieu en aquesta entrada) la cosa ha quedat amb la “mascota” o producte animat i cònic amb els llavis forçats per l’acidesa de les gomes. Una mica la cara que posava en Supruna...

Voleu unes gomes molt àcides i amb un gust molt fort de cítric? No us perdeu les gomes Puré de Kanro , una empresa Japonesa que m’ha sorprès molt amb aquest producte. Són uns cors molt ben definits, sense gluten i que fan servir la gelatina (de peix) com a base. També porten vitamina C (un 70% del recomanat per una dieta de 2000 kcal per cada 40g, és a dir, a cada envàs dels que veieu a la foto). Són més fins que els Sunkist de Jelly Belly però tenen aquella densitat i rigidesa que tots els que mengen gomes coneixen. Per fora vénen arrebossats amb sucre lustre, és a dir, que tenen la textura oposada als Kasugai , que eren molt fins però a la mínima que els tocaves s’esquerdava la capa exterior i quedaven línies blanques.Tot va per gustos, jo aquests, quan en torni a veure, en compraré una caixa sencera. Kanro Co. , com he comentat, és Japonesa, el seu mercat és majoritàriament el pacífic i països asiàtics, és difícil de trobar aquí si no vas a una botiga que tinguin es...

Després duna entrada de dibuixos per adults, anem a parlar de coses per mainada, perquè sí. Perquè l’empresa japonesa Kracie m’ha impressionat amb les seves invencions i I+D que té. Kracie , una empresa japonesa que prové d’una industria del 1887 amb molts de canvis, alguns pels canvis d’estil de vida, d’altres per guerres (sobretot per la segona GM). Avui dia, és una societat que engloba tres grans camps, Sabó i cosmètics, Medicina (medicaments i derivats) i Alimentació (dolços, congelats, menjar instantani i begudes). Nosaltres evidentment ens interessa el d' alimentació , on trobem marques com Frisk (pastilles de menta fresca) i “Neru-neru neru-ne” (del que us parlarem avui: dolços pensats perquè la mainada “jugui abans de menjar-s’ho”). Tot plegat, genera 10 milions de iens (72.400 euros). Asobo Sakana Tsuri és un paquet que inclou una safata amb una decoració marina (roques, algues, bombolles… ja m’enteneu), tres canyes per pescar gomes i una bossa tanc...

Avui us porto un producte similar als bolets de la muntanya ( Kino No Yama ) els Takenoko No Sato (Poble dels brots de bambú). Anem a pams, això són brots de bambú… ara ho enteneu oi? No, oi? Jo tampoc, sóc dels que en deia “avets”… però, què hi farem, caldrà adaptar-se al tema perquè té tota la pinta de tenir tant o més èxit que els bolets. Ho fa, com podeu veure a la caixa, Meiji , una marca japonesa molt potent amb una estètica molt kawaii i que tot bon otaku coneix. El nadal 2013-2014 van decidir fer una “white collection”, elaborant de manera limitada productes de la marca, en aquest cas, els brots de bambú nevats. El resultat és molt maco i el detall de les galetes és clavat al que s’ensenya a la caixa, tot un detall positiu. La xocolata és molt bona, molt més que qualsevol xocolata blanca (o hauria de dir succedani de xocolata?) però crec que cal mencionar que gran part del bon sabor que donen aquestes galetes no és només de la xocolata, sinó també de la galeta. La gal...

La delícia d'avui m'arriba de les mans de Meiji , una marca que no us hauria de sonar ni nova, ni estranya, és de les marques més ben valorades del mercat, amb molts productes i branques diferents, una competència directe, seria Unilever . Meiji Dairies Corporation, nom final després de la unió de varies empreses) va ser fundada al 1917, cinc anys després d'acabar el període Meiji (1868-1912), i porta alguns productes emblemàtics com aquest (Meiji Chelsea) i aquest altre (Hello Panda), que si no els havíeu vist físicament, segur que d'alguna sèrie manga us sonen. Però del que us parlaré jo, és d'unes galetes en forma de bolet que s'han fet molt i molt conegudes. En el meu cas, vaig provar d'agafar un sabor estrany, que no fos gaire comú d'aconseguir aquí i alhora, el seu embolcall tingués el que n'espero del país asiàtic: unes il·lustracions molt ben parides. I així és, primer la caixa ja ens indica el tipus de producte que trobarem a l...

Quan vaig comprar aquest Bubblicious , ho vaig fer més pensant en provar sabors nous, i no en veure si era el millor d'un sabor que ja m'agradava segur (com podria ser la llimona, mores o kiwi, per exemple). En el cas de la pinya, eren poques les referències que en tenia, ... i ara que ho rumio...  potser només el Chupa-Chup de pinya. La majoria de vegades la pinya es troba acompanyada d'altres fruites tropicals per donar aquest sabor que no s'aguanta per enlloc anomenat "tropical". Of course. I per aquesta raó tan bàsica, aquest pack de 7 peces de Bubblicious va acabar a les meves mans. El primer que em va sorprendre es que estaven embolicats per un paper de Kraft Foods, però jo crec que ho vaig comprar com una marca Cadbury... bé, tot plegat ja no serveix de gaire perquè tots estant ara sotmesos a les ordres de l'estúpid nom Mondelez . Conyes a part. Després de posar-me una peça a la boca, i notar aquest relleu ratllat fi que te, li faig la prime...

Més Fanta, si senyor! Aquí tenim un Hi-Chew de Fanta de taronja, aquest cop sense Ramune . Però que comparteixo el 100% amb la textura, sabor i olor dels que vaig comentar fa uns dies: ho podeu llegir aquí . Amb què no comparteixo massa és amb la classificació que li va fer la Cybele May a Candyblog , un 6 em sembla molt pobre per un producte de cobranding tan ben fet i d'un sabor tan fidel a la Fanta Original. Pobre si ho comparem que té la mateixa nota que els L'il Scoops de la infumable xocolata Milka.

Som-hi amb el iogurt de nou no? Després de l'entrada que vaig fer sobre els caramels de iogurt de maduixa, avui presento aquest que és MOLT millor. Sabor, mida, color i olor. Sobretot apunteu-vos l'olor. Primer, deixeu-me dir-vos que Morinaga és una gran empresa Japonesa de confecció de caramels, s'hi ha dedicat des del 1899 (si, culers, com el Barça). Si sou hàbils amb el japonès, podeu visitar la seva web aquí  i sinó, proveu amb la versió web cutre i penosa però en anglès . L'importància de l'empresa també rau amb la seva mascota, Kyoro-chan: Una fusió entre la fruita del cacau i un cap de lloro (al menys, així és com ho veig jo, però si no hi esteu d'acord, li podeu enviar un tuit  i llestos). En aquest cas, el/la? Kyoro-chan ens presenta unes boles de maduixa, de fet, sempre apareix com a boles de xocolata, però de xocolata no n'hi ha, el choco ve de la mantega de cacau que s'utilitza per fer la massa. Una cosa estranya. Oberta la caixa p...