Bol de sucre

Quan segueixes molts blogs de dolços, n’hi han que et vénen moltes ganes de provar tu també. Són productes “you must take before you die” i això és el que m’he espavilat a fer. No són gaire habituals als asiàtics de per aquí, però per sort, a Barcelona n’hi ha uns quants i així és com n’he aconseguit un. Els caramels, van en una caixa del pitjor cartó que hàgiu vist mai, una mena de pasta grisa que és incapaç de protegir res. A sobre, porta imprès una estètica força pre-comunista. Desconec si està fet a propòsit o no. Crec que sí. Vaja, ho vull creure. Com el seu germà Botan Ame (que vam comentar aquí ) el paper es pot menjar. El segon, perquè el primer és un cel·lofan de plàstic. El sabor no us sabria dir què era. He llegit que pot ser taronja, uf, us ben asseguro que deuen ser taronges de Beijing. De València o Califòrnia segur que no. (Edito: la Wikipedia diu que porta llimona i taronja a parts iguals). Oh, però porten un adhesiu gratis! Aquesta tècnica és extremada...

Voleu unes gomes molt àcides i amb un gust molt fort de cítric? No us perdeu les gomes Puré de Kanro , una empresa Japonesa que m’ha sorprès molt amb aquest producte. Són uns cors molt ben definits, sense gluten i que fan servir la gelatina (de peix) com a base. També porten vitamina C (un 70% del recomanat per una dieta de 2000 kcal per cada 40g, és a dir, a cada envàs dels que veieu a la foto). Són més fins que els Sunkist de Jelly Belly però tenen aquella densitat i rigidesa que tots els que mengen gomes coneixen. Per fora vénen arrebossats amb sucre lustre, és a dir, que tenen la textura oposada als Kasugai , que eren molt fins però a la mínima que els tocaves s’esquerdava la capa exterior i quedaven línies blanques.Tot va per gustos, jo aquests, quan en torni a veure, en compraré una caixa sencera. Kanro Co. , com he comentat, és Japonesa, el seu mercat és majoritàriament el pacífic i països asiàtics, és difícil de trobar aquí si no vas a una botiga que tinguin es...

Després del Look de matcha , que vaig comentar el mes passat, avui us presento el segon que he tingut de la casa Fujiya : el Milky farcit de mel . La veritat és que, amb la paraula Milky ja suposava que la xocolata amb llet seria més dolça que mai, i així ha sigut. La meva cara era un poema, però a mi em feia gràcia provar el marcit de mel… i mirar la gràfica kawaiiana que tenen els dolços japonesos. La caixa, d’entrada, era sublim. A la dreta, la mossa auesta que molts us pregunteu qui és... és l' Atsuko Maeda del grup de J-Pop AKB48 (si voleu més info, al Google). Jo ja l’havia vist anteriorment (especialment al Youtube), així que l’he obert sense esperar. Així de loco he anat, pim pam. Sense pensar. Després de veure cors a tot drap, com si fos sant valentí (així tu, en ple Agost pensant en sant valentí, i sexe, i jo què se… serà l’efecte platja… i bikini, i volei…) Un detall de les abelles treballant, així molt japo. El tema de mel i la imatge de l'Atsuko...

No podia variar gaire, ho sento, estic en plena matchadicció i no pararé fins a provar-ho tot. De mica en mica, però. Avui és el torn dels Pocky (vaja, també estic amb glicoddicció pel que veig) i siguem clars, m’ha decebut bastant. Res a veure amb els xiclets Kokochi o els Crunch, potser és un fet puntual i el próxim serà igual de bo, cal ser optimistes a vegades. La galeta és com la resta, el gruix dels pals uniforme i es trenquen molt bé (per entendre’ns, em refereixo que al mossegar, no es trenquen altres trossets. Passa sovint amb les galetes… sobretot els principe fail ). L’envàs però, segueix sent la gallina dels ous d’or, i infinitament millor que la versió europea Mikado. (quan pensen fer-ne una actualització?) Comença a ser molt frustrant veure com una marca cuida molt la seva gràfica arreu del món i aquí es limiten a posar-hi un degradat al sol o fer collage ridículs, observeu: Mikado amb xocolata Daim, quines ganes de provar-les! (Spoiler: comentaré D...

Avui us presento un caramel clàssic de l'empresa Coris , d'Yodogawa, Osaka (Japó). Aquests caramels que semblen "mini donuts blancs" també son coneguts com "Fuegamu" i es presenten de moltes maneres, n'he pogut veure d'individuals,  packs d'uns quants i el que us presento aquí, de 8 peces amb joguina incorporada. El sabor és de Ramune , que ja en vam parlar en aquest post, i per naturalesa ja és un sabor refrescant, en aquest cas encara ho és molt més. L'efecte "efervescent" que té el producte (pols premsada?) i el fet que estigui buit de dins, fa que sigui relativament ràpid menjar-se'ls tots 8 en poc temps, si bé, la moto-joguina que m'ha tocat encara hi he destinat menys temps... En general puc dir que m'ha agradat, i si aquí els venguessin i tingués fills, seria una opció que consideraria bastant més acceptable que un "kinder sorpressa" (no m'agrada la seva xocolata amb llet). La forma aques...

Més Fanta, si senyor! Aquí tenim un Hi-Chew de Fanta de taronja, aquest cop sense Ramune . Però que comparteixo el 100% amb la textura, sabor i olor dels que vaig comentar fa uns dies: ho podeu llegir aquí . Amb què no comparteixo massa és amb la classificació que li va fer la Cybele May a Candyblog , un 6 em sembla molt pobre per un producte de cobranding tan ben fet i d'un sabor tan fidel a la Fanta Original. Pobre si ho comparem que té la mateixa nota que els L'il Scoops de la infumable xocolata Milka.