Bol de sucre

Porto uns quants dies buscant caramels de cafè. Alguna cosa que s'assembli aquells Cappuccino de Kopiko . I mentre no els trobo, m'he anat trobant d'altres de similars. Un d'aquests és un popular i força vist: els Café Dry . (Un cafè sec, quina cosa més estranya). Doncs mira, aquesta versió és molt cremosa (si, clar, ho posa a l'embolcall), però no només aixó, crec que és un caramel de cafè que s'apropa més als Werther's Original que, per exemple, els ja mencionats Kopiko. És a dir, un CafèLatte de l' Starbucks dipositat en forma de pastilla i amb un paper vintage. Millor oi? Prou descriptiu. La pastilla, ai, el caramel dipositat porta una "i" marcada, que no és més que el símbol que fa servir Intervan per marcar els seus caramels. Una de les avantatges que té els caramels dipositats. Tot depèn dels gustos de cadascú. Si preferiu aquests o els tradicionals no acaba afectant el sabor (no significativament) i si, en canvi, que es n...

La regalèssia vermella és de les poques coses del sector de la regalèssia que m’agraden. Ben segur que de pur no en té res, que més o menys, com la xocolata blanca ho és per al món de la xocolata. Migueláñez , una empresa distribuïdora de confiteria madrilenya fundada el 1983 per Onésimo Migueláñez té una oferta de productes que l’han portat a ser una de les distribuïdores més bèsties de l’estat, amb 400 treballadors i 21 delegacions repartides entre Espanya i Portugal. Entre milers de productes, hi trobem aquest Megaliz , una barreta tova de regalèssia vermella amb gust de maduixa. El producte, extrusionat amb forma de flor és força dur i careix una mica de sabor. Al cap d’una estona mastegant-lo, la textura ja pinta millor però tot i així l’he trobat molt pobre, res a veure amb aquelles pessetes de regalèssia o els “pixaners” que podem trobar a les botigues de granel del barri. M’ha fet gràcia provar-lo perquè fa molt que els veig al costat de màquines de canvi, però no rep...

Caramels tous, si no són els de Morinaga , em costa molt agafar-ne. Suposo que deu ser que m’he acostumat massa bé. Intervan, molt coneguda pel seu caramel “café dry” o els Picolín masticables sense sucre que vaig comentar fa un any, també fa aquests masticables amb sucre. Us diré que dels tres sabors que ha provat (i perquè no n’hi havia més. Segurament, perquè algú que li agradaven molts els altres sabors es va posar a agafar-ne com un boig a la botiga i en va deixar sense). I jo feliç perquè em pensava que era una mescla “rara” que havien tret. Doncs bé, a més a més de la pinya, la llimona i el plàtan, també podreu trobar els Pictolín de taronja i cirera. Dels tres, la llimona i el plàtan m’han semblat molt sonsos , però el de pinya és boníssim. I això que la pinya no és que m’entusiasmi massa. Al començament és molt dur (ja és normal en aquests casos) però de mica en mica s’estova, que també és el més normal, fins que es converteix amb una goma tova força enganxosa q...