Caramels tous, si no són els de Morinaga, em costa molt agafar-ne. Suposo que deu ser que m’he acostumat massa bé. Intervan, molt coneguda pel seu caramel “café dry” o els Picolín masticables sense sucre que vaig comentar fa un any, també fa aquests masticables amb sucre.
Us diré que dels tres sabors que ha provat (i perquè no n’hi havia més. Segurament, perquè algú que li agradaven molts els altres sabors es va posar a agafar-ne com un boig a la botiga i en va deixar sense). I jo feliç perquè em pensava que era una mescla “rara” que havien tret. Doncs bé, a més a més de la pinya, la llimona i el plàtan, també podreu trobar els Pictolín de taronja i cirera.
Dels tres, la llimona i el plàtan m’han semblat molt sonsos, però el de pinya és boníssim. I això que la pinya no és que m’entusiasmi massa. Al començament és molt dur (ja és normal en aquests casos) però de mica en mica s’estova, que també és el més normal, fins que es converteix amb una goma tova força enganxosa que s’acaba enganxant força als queixals. Pel que fa la textura, és un xic rugosa, però a mi ja m’agraden així, quan les pastes aquestes són molt fines no duren res a la boca i els acabes engolint sense pensar. Conclusió, un toffee de fruites que no està malament, però prefereixo la versió sense sucre, més suau i cremosa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada