A Kit Kat dubto que li calgui una presentació a hores d'ara, al bloc de fet, encara no he comentat els clàssics però sí que ho vaig fer amb la versió “Dark”. Ah, i no l’he repetit pas… és que siguem clars, allò no és xocolata negra. Tornant al tema, avui toca el, Kit Kat solter o el gran Kit Kat.
Que una marca que té com a principal element identificador ser una unió de quatre barretes, acabi traient un producte que representa el 95% de les barretes del món: una barreta rectangular i allargada, ha de voler indicar alguna cosa. Potser només pretén dir-nos que els sobra temps i van fent “cosetes” com els kit kat de dues barretes (o dos dits) o la raresa britànica de cinc dits.
Pel que fa la textura és pràcticament la mateixa, mateix sabor de cacau amb llet i idèntica galeta que li dóna cruiximent i un sabor característic a la vegada. Tot i així, tinc la impressió que la quadribarrada dura més que la soltera i també, la primera, la trobo a molts més llocs. (De fet, de moment només l’he trobat fora del nostre país. Potser que Nestlé espavili... no?).
Que una marca que té com a principal element identificador ser una unió de quatre barretes, acabi traient un producte que representa el 95% de les barretes del món: una barreta rectangular i allargada, ha de voler indicar alguna cosa. Potser només pretén dir-nos que els sobra temps i van fent “cosetes” com els kit kat de dues barretes (o dos dits) o la raresa britànica de cinc dits.
Pel que fa la textura és pràcticament la mateixa, mateix sabor de cacau amb llet i idèntica galeta que li dóna cruiximent i un sabor característic a la vegada. Tot i així, tinc la impressió que la quadribarrada dura més que la soltera i també, la primera, la trobo a molts més llocs. (De fet, de moment només l’he trobat fora del nostre país. Potser que Nestlé espavili... no?).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada