Bol de sucre

Avui tornem a Girona, aquesta ciutat que no se si us ha quedat clar, hi han gravat escenes de la sisena temporada de la sèrie Joc de Trons . No en sabíeu res oi? És que no ho han dit gaires vegades, sort que hi sóc jo per parlar-ne en un bloc de dolços. Anem al tema. Trichoc és una neula petita que porta xocolata a la galeta i ve farcida de crema de cacau. Acompanyat amb el cafè m'ha agradat molt i n'he demanat unes quantes al cambrer per fer-ne l'entrada al bloc. El que em sembla estrany és que no n'he vist encara a les botigues i fins on puc veure a la web de Gerio , fa temps que circula per casa nostra. L'embolcall és senzill, una mini neula molt farcida (ja veieu que a la realitat, tampoc va tan carregada de xocolata) i un camp d'espigues de blat a la part inferior per reforçar l'efecte crunch que té.

Buscant info sobre els “Choco tubs” de Nestlé he descobert els Vending Pons , tenen un blog amb entrades interessants que deixo linkejat aquí per si voleu donar-hi un cop d’ull, avui o demà, o quan vulgueu vaja. El producte va ser novetat fa un any, i crec que la seva evolució ha sigut una mica desastrosa, no l’he vist enlloc. I on ho vaig comprar, un supermercat força apartat, ho tenien de qualsevol manera. Sort que hi ha gent que té blocs, com jo, que els ressuscitem. Una galeta rodona, farcida de crema de llet airejada i tot plegat banyat de xocolata amb llet (ecs). No és el millor que he provat de Nestlé, i més aviat, de tot el que he comentat de moment de la marca, és el que s’emporta el premi de “primer començant per la cua”. Si, és una neula dels xinos, mai millor descrit. Eviteu-lo, no val la pena.

Avui tornem a recuperar productes de la fira ISM 2014 , aquestes barretes m’havien quedat pendents perquè volia mirar de fer-ne una comparació amb les neules, però deixaré la idea per més endavant. De moment, centrem-nos en aquests tubs de xocolata amb farcit a l’interior. N’he vist, a la xarxa , de molts sabors, però l’únic que he provat és aquest de maduixa… bé, això és el que en un principi posa a l’embalatge, perquè al provar-lo… ha distat bastant de l’expectativa. Diguem, que s’havia liofilitzat completament el seu interior donant lloc a una mena de polsim rosat amb un lleuger regust a iogurt, sabor que no em desagrada però em sorprèn. La “xocolata” és pura crema de cacau i no m’ha calgut degustar gaire més per tenir clar que és una barra per berenar de tant en tant (però molt de tant en tant, de debó). Una neula (o waffer, com en diuen ells) partit. La sorpresa però, ha sigut la galeta o cruixent que separa el farcit del banyat de xocolata, és molt bona! Crec que és e...