Bol de sucre

Recordereu Rovellini perquè a l'abril vaig parlar del bombó farcit de cirera . La pastisseria italiana també és responsable d'aquest praliné, molt més bo que el farcit de cirera, esteu avisats. Encara que cal vigilar el seu consum, per l'elevat greix que pot arribar a portar algunes varietats d'algunes empreses, en general és un bombó molt recomanable i sa. (Sa dins el consum moderat, és clar). La pasta del praliné és una mescla d'ametlla o avellana confitada en sucre caramel·litzat. Si fa no fa, s'utilitza la mateixa quantitat d'ametlles que de sucre. La mescla de caramel i fruits secs s'ha de deixar refredar i posteriorment, ratllar fins a obtenir una pols granulada: el pralín . Aquesta pols s'incorpora en cremes que serviran fel farcit de diferents bombons. En aquest cas, però, s'ha agafat el pralín i s'ha esmicolat fins a convertir-lo en una pasta oliosa amb molt de sabor que, mesclat amb un 25 per cent de xocolata f...

Comencem la setmana a Itàlia. Encara que el temps no acompanyi, comentarem un bombó farcit de xocolata, bé, dic xocolata per entendre'ns, però per un euro, no espereu un gran orgasme. De fet, no l'arribareu a notar. Això és una crema de succedani amb llet i farcit amb una crema d'avellana i cereals. Com l'he trobat? Doncs molt bo. El bombó té una mida força generosa, més o menys igual que un Ferrero Rocher i va embolicat amb aquest doble llaç que podeu veure a les fotografies. Un cop obert, les dues meitats de la bola són perfectament visibles i m'han entrat unes ganes molt grans de separar-les per veure com era per dins. Segur que vosaltres també en tindreu ganes, i us serà fàcil ja que tan sols fent una mica de pressió amb els dits, veureu com es separen i queden panxa enlaire amb el seu farcit perfectament dipositat. Traient el tema del preu de nou, per un euro, crec que Vergani ha fet un producte comestible i agradable que no m'importa menjar una...

M’agrada la xocolata, especialment negra. De fet, m’agrada aquesta i amb prou feines les altres, les succedànies, encara que hi ha comptades excepcions. I també sóc molt fanàtic del cafè, com a consumidor i prou, no em pregunteu coses complicades perquè no. Ara, una combinació d’aquests dos és complicat que m’acabi agradant. I això és el que Confetti Crispo han intentat fer aquí. La peça és un confit, visualment molt similar a la "peladilla" que tenim per aquí però per dins porta un farcit líquid que en aquest cas és café. Al mastegar, no és excessivament dur i es pot trencar amb facilitat, deixant que el farcit inundi la boca. Bé, el resultat no m’ha agradat gens. No el tornaré a provar pas, ni regalat, prou feina vaig tenir després a treure’m l’essència de cafè que portava de farcit. Però segur que hi ha coses molt millors de la italiana Crispo . Navegant pel seu web, puc veure uns quants confits que m’anirien molt bé de cara a la setmana santa d’enguany. I vosaltr...