Segon dia de Pucchomania! Avui és el torn dels Puccho de la família fruti, les que recreen escenes tradicionals i folklòriques del japó (no em feu dir ni èpoques ni de quina era pertanyen, no sigueu tan dolents).
Si a l’anterior, als de iogurt hi havia un meló hokkaido vivint al bosc en solitari (considero el potet de llet com una mascota) i alimentant-se bàsicament del que l’envolta (bàsicament de peixos que compartia amb el seu col·lega ós) en aquest envàs l’escena és molt més animada i festiva: Representa a grans trets, les tradicions de l’illa d’Okinawa (冲縄県): la varietat de fruites cítriques, les danses de màscares, arbres que neixen del mar (en una mena de delta) i escenes típiques d’una zona costanera. Tot plegat ho podeu anar assimilant llegint qualsevol guia sobre l’illa.
El sabor, naturalment, és una raresa cítrica que només es troba en aquesta illa del sud del Japó (recordeu que us vaig comentar que dins el mateix país, hi ha sabors de Puccho que només pots trobar en diferents regions? Doncs aquest n’és un). En aquesta illa, entre molts altres fruits, hi creixen uns cítrics molt famosos i apreciats, els de shikwasa (ヒラミレモン). No se exactament com descriure el sabor a partir del caramel tou, però a internet algunes persones l’han descrit com una mandarina verda, això, explicaria perquè el farcit té un color verd clar.
Estic orgullós d’aquesta edició limitada i temporal de Puccho. Un gran encert, el segon millor. Demà l’últim del paquet d’UHA Mikakutō Co. Ltd. (味覚糖株式会社).
Si a l’anterior, als de iogurt hi havia un meló hokkaido vivint al bosc en solitari (considero el potet de llet com una mascota) i alimentant-se bàsicament del que l’envolta (bàsicament de peixos que compartia amb el seu col·lega ós) en aquest envàs l’escena és molt més animada i festiva: Representa a grans trets, les tradicions de l’illa d’Okinawa (冲縄県): la varietat de fruites cítriques, les danses de màscares, arbres que neixen del mar (en una mena de delta) i escenes típiques d’una zona costanera. Tot plegat ho podeu anar assimilant llegint qualsevol guia sobre l’illa.
El sabor, naturalment, és una raresa cítrica que només es troba en aquesta illa del sud del Japó (recordeu que us vaig comentar que dins el mateix país, hi ha sabors de Puccho que només pots trobar en diferents regions? Doncs aquest n’és un). En aquesta illa, entre molts altres fruits, hi creixen uns cítrics molt famosos i apreciats, els de shikwasa (ヒラミレモン). No se exactament com descriure el sabor a partir del caramel tou, però a internet algunes persones l’han descrit com una mandarina verda, això, explicaria perquè el farcit té un color verd clar.
Estic orgullós d’aquesta edició limitada i temporal de Puccho. Un gran encert, el segon millor. Demà l’últim del paquet d’UHA Mikakutō Co. Ltd. (味覚糖株式会社).
 |
| Fàbrica UHA Mikakuto / Fotos superior i inferiors: Arc-No |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada