Bol de sucre

TOP SEIKA Co.,Ltd. d'Osaka, és es va fer gran després de l'adquisició d'accions d'altres dues empreses Japoneses de confiteria: Coris i Mamaris (us deixo que penseu malament, hehehe). Aquest grup de tres empreses d'alimentació però amb canals força diferents, poden arribar a fer productes increïbles però sobretot, poden arribar a fer el que passa quan tens llicencies que es venen soles, com passa amb coses de Warner, Nintendo, Marvel o Disney: que el producte no val res. Això és el que li ha passat a aquest caramel de mad..maduixa, si... que és lamentable. El xiclet dura nanosegons, per dir-ho d'alguna manera, només li faltava que es desintegrés i no el poguessis ni mastegar (m'ha passat amb alguns xiclets). I jo que el vaig agafar perquè per mi, tot el que porti un Pikatchu va a missa, i fidel a la meva pokereligió el vaig agafar sense miraments. Però tot ha sigut una estafa, de les grans. Em costarà recuperar-me d'aquest cop baix. Després del ...

Bon any llaminers! Comencem un any nou amb la vista posada a l' ISM a finals de mes. Si, d'aquí 27 dies hi ha una de les millors fires del sector i una oportunitat única per veure una pila de productes internacionals sota el mateix sostre. I per començar, un Hubba Bubba , que com diu Wirgley , prové de l'expresió "Hubba Hubba" que feien servir els soldats americans per expressar aprovació durant la segona guerra mundial. Curiosament, l'empresa que va intoriduir aquests xiclets al 1979, en va cedir la producció un any després a una altra empresa fins que al 2003, la torna a comprar, juntament amb el famós Hubba Bubba Tape . Aquest, era el xiclet que es venia en rotlle, va tenir el seu èxit fa uns anys i totes les companyies de xiclets en tenien un. Avui dira que només en fan ells i Boomer. Potser ja ni aquests. Hubba Bubba Tape de cola i l'altre de maduixa / Foto: Junk Food Taster Però ha sigut ara que he tingut l'oportunitat de comprar els...

Segur que veient la caixa ja sabeu de qui parlo, i us apareixen uns petits flashbacks d'alguns productes que heu vist enguany. Si, més productes de la colombiana Super o Super de Alimentos si voleu filar prim. Després dels Palitos , el Magic Mix i els dos sabors de Trululu toca els Nanos que no tenen cap secret. Són uns xiclets irregulars, més o menys tots intenten ser quadrats però generalment no s'hi acosten, de manera que s'acaben convertint en un grumoll de xiclets nanos dins una caixa de cartró. Els que veieu, són caixes d'un sol sabor. Abans eren així fins que ho han canviat a l'actual format de dos sabors que tu barreges a la boca al mastegar. Vaja, no és res que no poguessis fer abans... mireu, ja ho faig ara amb els dos sabors que tinc: No entenc que els hagin tret, a mi m'agradava més la caixeta de 13 grams i que anessin explorant sabors. Per exemple, mireu la patxoca que feia una col·lcció de tots aquests colors: Imatge de Mr...

Seguim ampliant la llista dels xiclets 5 , avui, amb els Celsius . He de confessar que aquest m'han agradat molt més que els anteriors. Sóc un fanàtic de les fruites del bosc, gerds, nabius o mores em semblen uns sabors increïbles. Amb una mica del mentol, per fer-ho més refrescant, el "galaciar de frutos rojos" el puc posar tranquil·lament al primer lloc dels xiclets 5, al costat de l' Evolution i per davant de l' Electro i el Black . Els que us agrada el xiclet, esteu avisats, aquest és un bon sabor que us durarà el poc que duren ara els xiclets: poquíssim. Però tindreu el regal de les fruites una bona estona, cortesia de Mars Wrigley .

Klet’s és la submarca que Fini fa servir per vendre els seus xiclets sense sucre. No és precisament amb aquest producte que coneixem la marca Fini, però us mentiria si no us digués que de tant en tant me’ls trobo a les botigues. Dic de tant en tant perquè funciona a batzegades… ara en tenen, ara no. Potser és un fet dels quatre llocs comptats que tinc controlats habitualment i d’altres que descobreixo durant les poques sortides que faig. He de confessar que cada vegada més, trobo el mateix a tot arreu, de manera que la monotonia s’està convertint en un fet habitual. Esperem que la “remuntada” econòmica de l’any passat doni fruits enguany amb novetats sorprenents. Tornem al Klet’s, que em despisto. N’he trobat de dos sabors i dels dos, el que m’ha fet més gràcia provar és el tropical. Per la raresa i la curiositat de saber quin sabor pot donar la mescla de mango amb no-se-què i pinya. La decepció ha sigut majúscula, crec que era una mena de taronja passada. Per sort, la hier...

La primera entrada post ISM és per el xiclet Big League , que com podeu deduir per la gràfica Americana és… Americana, dels estats units per ser exactes. El xiclet no m’ha impressionat gens. Un sabor molt poble pel meu gust i d’una durabilitat inexistent. Això si, no se si pel forat que porta a dins, però la gomositat que tenia és molt bona, com si es tractés d'una esponja. El punt bo que li trobo és aquest. Però no, no en tornaria a comprar. El xiclet el fabrica Ford Gum , una empresa que té una història molt peculiar. La podeu llegir en anglès aquí , si no, quedeu-vos en un senyor que va obrir un segon negoci de venda de xiclets perquè a l’hivern ningú volia arreglar teulades (la seva principal feina). Fins que va veure que el negoci dels xiclets, si en polia el que li desagradava, podria sortir-se’n. I ho va fer. Avui dia és una empresa americana clarament dominant en aquests tipus de xiclets i n’exporta molts més.

Fini és una màquina de coses farcides, concretament en la seva gamma de xiclets hi trobem centenars de creacions des dels seus orígens als anys setanta, sempre, a la ciutat murciana Molina de Segura. Els Fini Burger gum és un més a la família de farcits que caldria els ja mencionats a aquest bloc: la pilota de tenis , l’ ou de dinosaure , la síndria i la col·lecció de pilotes esportives (que en el meu cas coincidia, de nou, amb una pilota de tenis d’una proporció més petita). L'elaboració d'aquests xiclets, cal aclarir que és molt més complex que altres xiclets de forma rodona o ovalada . I evidentment es troben a anys llum dels xiclets "despullats" (exemple lamentable el podem trobar als Clix ) que no haurien de ser legals, per dignitat. L’hamburguesa porta un “ketchup-like”, és a dir, un farciment espès que prova de semblar-se al quètxup real. A la realitat però, només és un farcit com qualsevol altre xiclet farcit de Fini , àcid i transparent. La durab...

Avui toca parlar de xiclets, concretament dels Twist de la casa Trident . És un producte que clarament hi ha més feina fora que a dins. Pel que fa el xiclet, ja aviso que és un farcit però no pas líquid sinó una pols sòlida molt similar a la que es podia trobar dins dels xiclets de síndria farcits de Fini. Aquesta pols interior, crec que és un potenciador de sabor o d’àcid. Alguna cosa que ajuda a recuperar el sabor que és més aviat escàs a la part externa. A més a més, en el meu cas, els xiclets no venien pintats uniformement sinó que donava la sensació que s’havien esquitxat amb un líquid (Aigua potser?, de la humitat?). Però anem a l’acudit de la caixa: Waterloomelon i un lord amb un barret tradicional que, un cop obert es pot veure com realment és un “cap d’ou”? Són aquelles coses que quan compres et deixen anar una rialla muda, un heheheh entre malèfic i calculador. D’aquestes que un es queda per ell sol, oi? Si ets dels que la batalla de Waterloo us sona xino, o u...

Una bona manera de trobar marques i productes nous és remenar caixes amagades al fons d’algunes botigues de queviures. Lamentablement aquí moltes d’aquestes estan desapareixent o s’han tornat un tipus de supermercat que-no-hauriem-d’anomenar “Paki”. Aquest últim, per en contra de ser una font de marques que volen créixer és totalment el contrari, un lloc on compres les marques grans més cares ( estupendu ). Al sud de França, la petita botiga encara té llocs destacats tant a les ciutats com alguns pobles, i els productes que no tenen tanta tirada a les grans superfícies, hi troben el seu lloc. Els xiclets Malabar serien un exemple de producte multinacional adaptat a la venda per impuls: forma part del grup Mondelēz International , però el producte és de la casa Kréma d’origen francès. El xiclet és una simple massa xicletosa amb un sabor de cola molt general(1) on el 51% del motiu de compra ve donat pel tatuatge que porta “de regal”. Tant els tatuatges com els adhesius que va...

Dels pitjors xiclets que vaig emportar-me de la ISM 2015 de Colònia. La fira, que aglutina el millor sector dels dolços i confits del món, hi té lloc també aquells qui sense fabricar cap producte, en potencien el contingut mitjançant conceptes innovadors (únics?) o un màrqueting molt agressiu. En aquest cas, Kerry Gum , ha comptat amb la imatge de Lukas Podolski (1) per promocionar uns xiclets de sabor horrible però amb ingredients interessants: cafeïna, guaranà i taurina. Una mescla que segur que et manté despert i tot, sense sucre. Sincerament, com heu pogut notar, no és un bon xiclet per mi. No crec que el comprés mai tampoc per la publicitat. Potser perquè visualment em recorda massa la classe de persones que tunnegen el seu Seat Ibiza i s’empastifen de Paco Rabane de dalt a baix. El posicionament de la marca, en aquest cas, seria l’oposat als meus gustos. Ara bé, el concepte de fer uns xiclets més químics, més farmacèutics i vitaminats és cap on va el mercat dels xicl...

Parlem d’aquests paquets més petits de Trident . Després de veure com la marca explorava diferents tipus d’envasos i semblava que apostava fort pel format pot rodó, ara surten amb unes clàssiques caixes petites. El motiu? Crec que és el posicionament a les botigues i benzineres, on ha vist que Orbit li prenia protagonisme. Tot són suposicions, és clar. El que m’ha fet rabia d’entrada, és la seva mida reduïda que m’ha obligat a menjar-ne dos per tenir un xiclet de la mida que déu mana. A partir d’aquí, ha sigut una explosió de mentol molt bona que ha anat minvant si fa no fa en uns quinze o vint minuts, no gaire més. Et deixa la boca una mica fresca però tampoc massa, i la seva elasticitat és dura, de manera que fa molt poca salivera. Tot plegat, estic una mica decebut d’aquest producte, tenint en compte que el Trident senses o el passionberry twist eren molt millors, aquest ha quedat com el “Trident que van deixar a mitges”. Una llàstima.

Ja feia dies que no presentava un xiclet, crec que ja anava siguen hora. Tot i així, els amants de mastegar us recomano la pàgina Gum Alert , dues noies ( Shannon i Katie ) que si no han comentat un xiclet, és que probablement encara no existeix. Com no, el Passionberry Twist de Trident té un color tropical i va embolicat en un packaging d’allò més o menys exòtic. Un cop obert, de seguida es sent l’olor de fruita, no se quina, però ja us dic d’entrada que no és gens clar que sabor. Pel que fa la durabilitat, crec que després de molt de temps podem dir que aquest xiclet dura el que ha de durar. Si els Trident Senses, posem pel cas, duren uns 10 minuts, aquests ben bé fan el doble. És tot un honor haver trobat un sabor decent una bona estona. De moment, entre els 5 , Trident Senses , Happydent i Orbit , aquest és el que s’emporta el xiclet de l’any. Queden 10 mesos al davant i ja ho sentirem a dir al desembre com ha quedat la cosa.

Recent tornat de Colonia, on aquests dies ha tingut lloc un cop més, la fira ISM (recordeu l'edició del 2013 i 2014 ). Us presento un producte de la casa Lotte , l’única més coneguda per la meva part que estaven a la fira. Ja sabeu que no sóc massa de xiclets, m’ensumo que cada vegada s’intenta guanyar més diners amb el mateix preu i això clarament perjudica el producte. No s’explica que durin tan poc els d’ara… No és el cas però, d’aquest xiclet de pruna japonesa . Un xiclet suau i molt dolç, lluny dels “refrescants” i “tropicals” que trobem per aquí. En mastegar-lo, és on noto la diferència significativa: acumula bombolles a dins, fet que fa que es faci més gran a la boca i creant molta salivera (això, no se si és positiu o negatiu, però a mi tanta salivera tampoc m’agrada). Poc més de 15 minuts mastegant, la goma ja perd el seu sabor, el llenço i em queda el consol de uns bons 20 minuts de sabor de pruna molt dolça a la boca i a la gola. El paquet, està format pe...

Després de comentar els 5 de Hierbabuena , pocs dies després vaig comprar els de “llimona i pera” que resulta que van ser infinitament millors en sabor que els seus germans . Si bé, me’n queden uns quants per provar tota la gama… La llimona segurament no és cap notícia, el que em va estranyar és la mescla amb pera. De debò, quants productes dolços, de confiteria, us venen al cap amb gust de pera? Quasi cap, i ara mateix, a banda dels xiclets aquests 5… cap. Doncs crec que és una combinació molt efectiva. Sobretot si un dia no voleu morir d’acidesa, crec que és una mescla que es troba perfectament al “punt mitjà”. Proveu-lo i discutirem si és o no és bo. La duresa del sabor i la textura, és si fa no fa, la mateixa que els de la marca 5 : millors que els Trident o els Orbit… de moment.

I tornem amb els xiclets, aquest cop a un envasat individualment. Són els mateixos que els xiclets Artic o les mini boles agogó comentats al bloc: Confiteca (Quito, Ecuador), qui m'ha sorprès gratament aquest nou concepte de xiclet. Una bola amb petits gragejats de (sabors?) i colors variats. Al final, és un xiclet tutti-frutti, amb un embolcall tipus flowpack molt ben parit, amb molt de "colorillo" i un concepte força recurrent als dolços: futurisme i productes tòxics. No pregunteu perquè, però sempre m'ha fet gràcia. Sobretot l'època que hi havia un ninot de goma, en flubber , que a banda de poder-lo estampar a la cara d'un amic, després el podíeu menjar contents amb tota la porqueria que s'havia incorporat durant els llançaments. I no ens ha passat res eh? Ho dic perquè avui anem molt carregats de manies.

Si hi ha un sabor que l’anterior cap de setmana em va deixar de pedra va ser el “watermelon sunrise”, segurament, amb un rerefons al tequila sunrise … doncs és igual de dolç i addictiu! la col·lecció "Senses" de Trident, té moltes perles en tema de sabors, avui el primer de molts. Encara que sigui una proposta molt estiuenca, jo crec que encara fa prou calor per mastegar aquestes petites dosis de xiclet amb punts de colors (a saber què deu ser… a vegades millor no saber-ho) que proven de donar una sensació de “fruita triturada” (però que no s’ha aconseguit del tot, per mi que va caure confeti d’alguna festa que es devien muntar un dia a la planta de producció…). Trident , i per extensió Mondelēz International , han fet un gran treball amb aquest sabor (i en canvi, deixen la vergonya de les galetes Principe segueixi el seu curs...). Gràficament és força millorable, les siluetes són massa “Illustrator” i perden la calidesa dels colors que desprèn tota la resta del pac...

Avui parlarem d’un altre producte de Topps Co Inc (també coneguda com “Topps”) on els seus productes estrella són les col·leccions, de coses en general, sobretot cartes i cromos de basquet i futbol americà. El producte d’avui no porta cromo, ni res similar, però em recorda unes bosses que em cagava el tió amb el carbó: l’or comestible. Era exactament això, grans irregulars de xiclet banyats de color groc elèctric per donar l’efecte d'aurat. Adjunto foto de The Find i Montrose Candy : N’he agafat un de cada sabor per comparar, la maduixa per defecte sol ser un sabor avorridet, potser per la saturació d’aquest sabor al món (penseu en algun producte multisabor que NO tingui maduixa… difícil, oi?) Però els Bazooka de maduixa se n’han sortit prou bé, diguem que és un sabor acceptable. La versió de gerds (blaus) si que és una mica decebedor, me l’esperava més intens però és comestible. La mastegabilitat d’aquests xiclets és variable, si en vols molt, n’agafes més, ...