Bol de sucre

Per acabar el mes de gener, tenim un (nou) producte del país del sol naixent. Sóc dels que a vegades havia pensat que Pocky i Mikado eren diferents, (de debò us penseu que m'havia fixat amb el Glico que hi havia a les dues caixes? ha!). Estèticament són molt diferents, Mikado va ple d'excessives referències nipones: el nom Mikado, la bandera Japonesa i la (horrible) tipografia imitant els Kanji. Els Pocky per la seva banda, és un conjunt de lletres de pal sec, ordenades i amb una accentuada curvatura que permet identificar-ho de lluny sense problemes, en  aquest cas, hi hem de sumar que té un panda dibuixat, fet que el col·loca dintre dels productes d'estètica Kawaii (què és Kawaii ?) Després d'obrir la caixa (m'ha fet llàstima i tot, estic pensant en compra-ne un altre només per tenir-lo tancat... o obrir-lo per sota), m'he trobat amb la bossa plena de pandes impresos, això a la canalla els encanta! No entenc perquè aquí es passa tan per sobre aqu...

Avui provem de nou una delícia de  Puccho , aquesta vegada de iogurt. Ja he comentat altres productes de iogurt  aquí  i  aquí , però aquest és extremadament addictiu. Si ets dels que t'agraden els " Griego " de la casa Danone, aquest el supera de molt. La textura al començament és força més dura que els altres Puccho que he provat, però un cop l'ensalives a la boca, la massa es torna esponjosa i desprèn el sabor de iogurt. El que he trobat a faltar és les boles. A l'envàs ho posa (jo m'he basat en la il·lustració) i creia que seria com els de  Fanta i ramune , però no, és més aviat un "Sugus" de iogurt, amb un sabor molt bo. Aprofitant que nosaltres també estem al  facebook , us recomanem la  pàgina de Puccho , i d'aquesta manera, a partir d'ara, si també coneixem la fanpage de l'empresa/marca, ho posarem.

Mentos , i per provar diferents sabors, els mini. L'opció d'agafar un pack més petit era únicament per poder-ne provar més sabors, perquè la quantitat  de 6 unitats a cada paquet fa riure, quan normalment en menges el doble... Si  bé, millor que els individuals que ja vaig comentar una vegada , és. Anem analitzar els sabors: El taronja, que ja havia provat abans, em va semblar força a la mandarina, hi ha gent que creu, erròniament, que és el mateix... doncs no. La taronja té un punt d'acidesa molt peculiar i no és pas fàcil de trobar "copies de laboratori" que igualin al sabor real. Però aquí Perfetti ha tirat pel dret i ha posat taronja a la mandarina i "avall que fa baixada". El verd, de poma, és brutal. És com les pomes Granny Smith àcides , quina delícia. No hi ha cap dubte que l'han encertat, a part de ser un sabor que m'agrada molt, la textura pròpia dels mentos i la gomositat que tenen només fan que l'experiència encara sigu...

Aquests dies els he fet una mica de llàstima a casa (mode ironia: on), i m'han portat caramels per recuperar-me... o perquè faci un post d'una santíssima vegada. Els "regalets" són aquests Softbons d'Haribo. De fet, és l'última cosa d' Haribo que esperava que em portessin, no són fàcils de trobar (per aquí) i tampoc és el producte per la qual es coneix l'empresa alemanya que té una seu a Cornellà del Terri (Gironès) des del 1985. A la bossa, no hi havia els ingredients, així que més o menys he tirat per creure'm el sabor a partir dels colors ja molt estandaritzats: el verd de poma, el groc de llimona, el taronja de taronja, el vermell de mora (maduixa no ho crec, o al menys, és molt diferent de la maduixa normal) i el blau que no us se dir què és, però és molt bo. Tot plegat ha sigut ràpid de menjar, molt ensucrats pel meu gust, i els sabors de baixa intensitat que no et deixen la llengua destrossada després de menjar-te mig quilo. (Si, és q...

Les festes de Nadal arriben a la seva fi, les rebaixes ens ho confirmen i la gent ha consumit en 15 dies, grans quantitats de sucre (va, siguem realistes: i alcohol). Ara toca tornar agafar la forma, i nosaltres, el costum de comentar caramels. Però com que tampoc volem entrar de cop a comentar el que més ens ha agradat aquests dies, comentaré un recull d’imatges trobades a la xarxa: He trobat un fort creixement de persones que comparen formes de caramels i gomes entre diferents companyies, i a mi m’han entrat ganes de fer-ho també, a “Bol de sucre” se’ns gira la feina! A continuació, uns quants exemples: Foto: Superradnow Foto: CNC routers Sóc molt fan d’aquesta beguda de plàtan, bé, del plàtan més que de la beguda. Quina delícia de mascota, hehehe. Però d’aquesta altra no se si ser-ne gaire fan, és el mateix porc que fan servir els moviments anticapitalistes per representar els banquers o multinacionals… i en fan un gelat? És el gelat dels...

Avui, que estem en unes dates molt assenyades per els seguidors de la tradició cristiana, tocarà parlar d’una caramel japonès amb inicis força propers, el «Kompeito». El nom, prové de la paraula portuguesa «confeito» (en català, «confit») que com sabeu, és un producte basicament de sucre i que no necessariament ha d’incorporar un color o un sabor. L’arribada del Kompeito al Japó, al 1569, va ser en mans de Luís Fróis, un missionari portuguès que li va donar de regal a Oda Nobunga per obtenir un permís per a l’obra missionera del cristianisme, vaja, per «cristianitzar». Cal tenir present que en aquella època, al Japó, el sucre era un producte rar i per tant, molt car. El Kompeito era principalment un dolç d’emperadors i d’aquells 3 o 4 que s’ho podien permetre. D’aquí, la raó per la qual s’ha convertit amb un obsequi de gratificació, sobretot per la casa imperial Japonesa, i que ha acabat per acostumar-hi tot el país. La meva opinió és que a l’hora de menjar-los, ha ...

La delícia d'avui m'arriba de les mans de Meiji , una marca que no us hauria de sonar ni nova, ni estranya, és de les marques més ben valorades del mercat, amb molts productes i branques diferents, una competència directe, seria Unilever . Meiji Dairies Corporation, nom final després de la unió de varies empreses) va ser fundada al 1917, cinc anys després d'acabar el període Meiji (1868-1912), i porta alguns productes emblemàtics com aquest (Meiji Chelsea) i aquest altre (Hello Panda), que si no els havíeu vist físicament, segur que d'alguna sèrie manga us sonen. Però del que us parlaré jo, és d'unes galetes en forma de bolet que s'han fet molt i molt conegudes. En el meu cas, vaig provar d'agafar un sabor estrany, que no fos gaire comú d'aconseguir aquí i alhora, el seu embolcall tingués el que n'espero del país asiàtic: unes il·lustracions molt ben parides. I així és, primer la caixa ja ens indica el tipus de producte que trobarem a l...