Avui, que estem en unes dates molt assenyades per els seguidors de la tradició cristiana, tocarà parlar d’una caramel japonès amb inicis força propers, el «Kompeito». El nom, prové de la paraula portuguesa «confeito» (en català, «confit») que com sabeu, és un producte basicament de sucre i que no necessariament ha d’incorporar un color o un sabor. L’arribada del Kompeito al Japó, al 1569, va ser en mans de Luís Fróis, un missionari portuguès que li va donar de regal a Oda Nobunga per obtenir un permís per a l’obra missionera del cristianisme, vaja, per «cristianitzar».
Cal tenir present que en aquella època, al Japó, el sucre era un producte rar i per tant, molt car. El Kompeito era principalment un dolç d’emperadors i d’aquells 3 o 4 que s’ho podien permetre. D’aquí, la raó per la qual s’ha convertit amb un obsequi de gratificació, sobretot per la casa imperial Japonesa, i que ha acabat per acostumar-hi tot el país.
La meva opinió és que a l’hora de menjar-los, ha passat el que em temia. La seva practicament no-variació respecte temps enrere és que és un producte soso que no ha sabut reinventar-se més enllà de posar-hi tot tipus de colors vius i fluor. En canvi, un altre producte similar que tenia a casa, l’anís arrissat(1), li dona mil voltes i no se n’ha parlat gaire, més enllà de fets puntuals com a regal als familiars després de la comunió o per setmana santa (i això siguen generós, perquè a molta gent que li comento, ni els coneixen)
(1)He fet una traducció literal del castellà (anís rizado), que és com conec aquest producte. Però buscant per internet, i a empreses que fa temps que fabriquen aquest producte (com la lleidatana Viuda Pifarré), no n’he trobat la nomenclatura catalana acceptada.
Del que m’ha fet més gràcia, buscant per la xarxa, és la menció del «Viatge de Chihiro» com a film on apareix els «Kompeito», no m’hi havia fixat que sortien, serà una bona alternativa per veure durant les festes de Nadal on la cartellera va plena de pel·lícules en blanc i negre sobre el naixement i vida de Jesús.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada