Passa al contingut principal

Kompeito: de Portugal al Japó


Avui, que estem en unes dates molt assenyades per els seguidors de la tradició cristiana, tocarà parlar d’una caramel japonès amb inicis força propers, el «Kompeito». El nom, prové de la paraula portuguesa «confeito» (en català, «confit») que com sabeu, és un producte basicament de sucre i que no necessariament ha d’incorporar un color o un sabor. L’arribada del Kompeito al Japó, al 1569, va ser en mans de Luís Fróis, un missionari portuguès que li va donar de regal a Oda Nobunga per obtenir un permís per a l’obra missionera del cristianisme, vaja, per «cristianitzar».
Cal tenir present que en aquella època, al Japó, el sucre era un producte rar i per tant, molt car. El Kompeito era principalment un dolç d’emperadors i d’aquells 3 o 4 que s’ho podien permetre. D’aquí, la raó per la qual s’ha convertit amb un obsequi de gratificació, sobretot per la casa imperial Japonesa, i que ha acabat per acostumar-hi tot el país.





La meva opinió és que a l’hora de menjar-los, ha passat el que em temia. La seva practicament no-variació respecte temps enrere és que és un producte soso que no ha sabut reinventar-se més enllà de posar-hi tot tipus de colors vius i fluor. En canvi, un altre producte similar que tenia a casa, l’anís arrissat(1), li dona mil voltes i no se n’ha parlat gaire, més enllà de fets puntuals com a regal als familiars després de la comunió o per setmana santa (i això siguen generós, perquè a molta gent que li comento, ni els coneixen) 







(1)He fet una traducció literal del castellà (anís rizado), que és com conec aquest producte. Però buscant per internet, i a empreses que fa temps que fabriquen aquest producte (com la lleidatana Viuda Pifarré), no n’he trobat la nomenclatura catalana acceptada.

Del que m’ha fet més gràcia, buscant per la xarxa, és la menció del «Viatge de Chihiro» com a film on apareix els «Kompeito», no m’hi havia fixat que sortien, serà una bona alternativa per veure durant les festes de Nadal on la cartellera va plena de pel·lícules en blanc i negre sobre el naixement i vida de Jesús.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Palitos Oka Loka

Al desembre de l'any passat parlava de la colombiana Super i el seu Magic Mix , un sobre d'aquests que pal per anar llepant i fer servir com a eina per menjar la pols que hi ha al fons. Segur que n'heu vist perquè durant uns quants anys va ser molt popular i segur que ara també n'hi deu haver a les botigues. Que recordi ara mateix, l'última vegada que en vaig comprar tenia un peu com a caramel per enganxar-hi la pols. Molt curiós i higiènic, hehehe. Però si això de convertir-vos en un os formiguer no és el que busqueu, els de Super també tenen uns Palitos que són uns fantàstics i innovadors fideus de colors de poc més d'un centímetre en cinc sabors diferents que són gaire clars, menys el groc que és llimona... la resta crec que són sabors sud americans, tipus guaiaba , mango , etc. De nou, crec que l'envàs, la tipografia grafitera de la marca Oka Loka i la composició dels elements queda totalment relacionat amb el públic juvenil a qui va dirigit. ...

Caramels farcits de mel Woogie

Tornem a parlar de caramels de mel. Un clàssic al bloc, com sabeu, després de parlar dels farcits de Gerio (el gran i el petit ), els que importa Arcor sota el nom de Misky , els francesos de Culture Miel ara tocaria una versió de l'est. El caramel farcit italià ve embolicat en doble llaç, i d'un color molt clar. Vistós i elegant amb la informació mínima que s'exigeix a un producte d'aquestes característiques: Honey filled . Un filled que, de tots els que hi ha a la bossa de 225 grams, pocs compleixen el que considero un bon farcit. D'haver-n'hi, n'hi ha, tot s'ha de dir, però no suficient per repetir o recomanar-vos-el. Crec que he comentat alternatives al bloc que poden estar més a l'altura d'un caramel de mel. Llàstima, perquè us ho dic amb sinceritat, la presentació d'aquests caramels és per treure's el barret. Woogie , és una marca de la distribuïdora austríaca Gunz . Només cal veure la seva web per veure ...

Napoleon Energy

Fa pocs anys, van sortir aquestes begudes energètiques, del que en sóc bevedor ocasional. Concretament, m'agrada la Redbull (d'Austria), la més popular i, si no vaig errat, la més ensucrada de totes. N'hi ha d'altres, com la Burn , la Pussy , la Monster (alerta aquesta!), la Pinkfish o la de casa: Despertaferro . I moltes més que ara no em venen al cap, però qu epodeu donar un cop d'ull al Top15 si us fa gràcia, aquí . A partir d'aquí, són moltes les coses que porten "energia" (o taurina) fins arribar al punt que per fer una cosa "jove", cal que porti tot allò que porti el cos al límit del que és saludable i el que no ho és. Ara sembla que toca infectar els caramels amb el nou concepte d'energy, i ja són dues les marques que venen aquí (llegiu Catalunya, però diria que és extensible a tota la península)  els seus productes "amb una energia de collons". Imatge de La Celia Avui però, faig menció de les boles Napoleon ,...