Bol de sucre

Doncs si, avui és 29 Sant i divendres (encara que els estudiants portin una setmana "de relax"), comencen 4 dies de festes i de retrobament. Els més religiosos i no tan, surten o col·lapsen carrers i avingudes dels seus pobles per veure les processions de setmana santa que pobles i ciutats fan en dates tan assenyades. Aquí però, ens dedicarem a la seva vesant més dolça d'aquesta festa, amb l'ajuda de la Viquipèdia i uns quants blocs, intentaré fer una breu llista fàcil de llegir i digerir (com de costum). Tortell d'Olot / Foto: Pa amb oli i sucre Tortell de pasta choux farcit de crema de mantega d'avellanes / Foto: Cuinarsenzill El "tortell de rams" es menja el Diumenge de rams (elemental), és a dir, fa 5 dies, i es pot trobar de moltes maneres. A casa meva, sempre l'hem menjat de massapà amb un toc d'anís i qui volia, s'hi afegia xocolata, melmelada o el que fos. Però he de confessar que, sol, és brutal. Altres tipus d...

Avui farem entrada curta. Per els estudiants, com sabeu, és LA setmana santa i tinc el cos en mode:gandul, però tot i així, m'ha semblat que havia de: 1) Treure'm de sobre caramels que no m'han entusiasmat gaire i 2) Fer una entrada per la mona (fet que ja veurem... tinc dies...) Els caramels d'avui són de la mateixa empresa turca Vural , una empresa que començant al 1975, ja té aproximadament uns 300 treballadors i mou un volum de negoci gens menyspreable (aprox. 50 Milions). Des de la ciutat de Gasiantep , situada a l'oest del país i molt a prop de Síria, distribueixen a molta part d'Àsia, Europa de l'est i part de Sud-Nord Amèrica. Tones de caramel per milions de paladars. I clar, un d'aquests, el meu: "Levinda" és un toffee de llet de la gamma alta de Vural , suposadament farcit de crema de cacau i de gust força discret. Per mi, era un caramel amb sabor de llet sense el famós farcit que diuen (en aquests casos, cal vigilar, perquè a ...

Una actualització recent del bloc ZOMG, Candy! parlant d'una versió de Jelly Beans imitant pèsols i pastanagues , m'ha recordat un post que vaig arrossegant sempre perquè no se com agafar-m'ho: Els Jelly Bean Factory , la còpia irlandesa de les famoses mongetes americanes. Els inicis dels jelly beans, segons la Wikipedia , és el Turkish delight , una mena de goma tova amb una capa exterior força cruixent i que alhora permet mantenir el seu interior gelatinós i molt agradable el paladar. És un postre espectacular, i és obligatori consumir si mai visiteu Turquia. Ara bé, em sembla força allunyat dels jelly bean, especialment ara que ambdues marques han convertit el producte en una mena de mocs rodonets i durs amb colors diferents. En el cas de la companyia irlandesa, és que els seus sabors son força sosos, no marquen ni tenen un punt on el sabor pugi al cervell i et transporti per uns instants a un altre lloc (això ha sigut un intent meu de metamorfosar uns instant...

Bebeto és una marca de caramels de goma que no coneixia fins a la fira ISM d'aquest any, així que m'ha tocat buscar una mica sobre qui són i què fan. Kervan Gida , és una companyia Turca fundada al 1998 i que s'ha fet molt forta aquests últims anys, sumant-hi un procés d'expansió sense aturador, afegint al seu catàleg de productes, tot allò que pertany al mercat d'impuls (Candy toys), incloent begudes (Capri-sun). Això els ha permès tenir diferents segments i diferents públics. En principi moltes empreses ofereixen aquesta divisió per sectors, però de moment, a ells no els he trobat cap pega tan a la versió de gomes Premium com a més bàsica de totes. La versió Premium de Bebeto, vaig provar unes rajoles de les que sóc molt fan, aquí en trobem a pràcticament a totes les botigues (he dit pràcticament, però voleu dir que n'hi han que no les tinguin?). Aquestes però, son molt més fines i, alerta, tenen un sabor de maduixa molt recomanable i que han deixat...

Avui, llegint el bloc de Tobuushi , he recordat que durant uns post anteriors , em preguntava amb la traducció del "ramune", i com que no hi havia manera (vaig buscar poc, ho se), doncs vaig deixar el nom "tal com el vaig llegir" (és a dir, com si fos el singular de Ramones, hehehe). Doncs bé, la tan buscada traducció, no la tinc, però si que en tenim la seva pronunciació, i és: Lamuné (encara que sigui la forma de pronunciació, ho podríem considerar també una forma d'escriure-ho en català... dic). Avui dons, el que us presento, és un " Hi-Chew " que ja coneixem per el de sabor a Fanta de taronja , en la seva versió de raïm. Per l'aspecte exterior, podem veure clarament les dues parts diferenciades, el lamuné a l'esquerra, ens indica que té les boles refrescants i cruixents que sempre hi posen, i a la dreta, el sabor de Fanta de raïm. No he provat mai la Fanta de raïm , i per tant, no puc dir si és tan fidel com ho és a la de taronja, si...

Avui anirem una mica a l'snack i us en presento un de Suècia, concretament de Kungälv (a 20 km de Göteborg). El nom de Göteborg us deu sonar molt perquè a Crackòvia, quan parodien el Hat Trick Barça, surt com a mínim, 30 milions de vegades (això comptant pel cap baix). Göteborgs Kex , va ser fundada al 1888 per Carl Leopold Berggren. Avui dia, l'empresa forma part del grup Orkla , que és una agrupació d'empreses molt gran d'escandinàvia, i dels top 5 de productes de galetes i brioixeria (segons la pàgina de la companyia). Ballerina és un entrepà de galeta farcida de crema de cacau. La galeta superior té un forat al mig per on  es pot veure el farcit de crema de cacau i avellana, i a la galeta inferior, la massa també conté cacau, un fet que ens permet gaudir de la xocolata tota l'estona (i no només quan mosseguem la part que conté crema de xocolata d'avellana). Seguin amb informació de la web , les galetes que anomenen "Ballerina" son ...

Avui tornem al Japó i tornem a parlar de Puccho , que em té atrapat en els seus grafismes als embolcalls "kawaiiistes" (mira, una paraula amb tres "i"). Si en el seu dia, el de meló amb iogurt em va captivar per l'escènica de meló que feien servir, i més tard el de super-iogurt per la cremositat i gomositat que tenia, aquest n'agafa el millor de tots dos i en treu deu peces de color ataronjat farcits d'una mena de gelatina dura encara més taronja que potencia el sabor de tot plegat a dins de la boca. No em pregunteu sobre el sabor "tropical", no n'he pogut treure l'entrellat en cap de les peces que m'he anat menjant (són els nervis del partit Barça-Milan, segurament...). Però de cap manera hi he notat un mango, o una pinya, o una llima... res de tot plegat i potser molt de tots ells. Al cap i a la fi, és el sabor final el que compta, i aquest està molt ben aconseguit. M'agrada el concepte de producte que té Puccho ...