Jelly Beans Factory

Una actualització recent del bloc ZOMG, Candy! parlant d'una versió de Jelly Beans imitant pèsols i pastanagues, m'ha recordat un post que vaig arrossegant sempre perquè no se com agafar-m'ho: Els Jelly Bean Factory, la còpia irlandesa de les famoses mongetes americanes.

Els inicis dels jelly beans, segons la Wikipedia, és el Turkish delight, una mena de goma tova amb una capa exterior força cruixent i que alhora permet mantenir el seu interior gelatinós i molt agradable el paladar. És un postre espectacular, i és obligatori consumir si mai visiteu Turquia. Ara bé, em sembla força allunyat dels jelly bean, especialment ara que ambdues marques han convertit el producte en una mena de mocs rodonets i durs amb colors diferents.

En el cas de la companyia irlandesa, és que els seus sabors son força sosos, no marquen ni tenen un punt on el sabor pugi al cervell i et transporti per uns instants a un altre lloc (això ha sigut un intent meu de metamorfosar uns instants que trobo clau en el mercat del dolç, no la descripció dels tripis dels anys 90).

El punt positiu que tenen els "factory", és que enfoquen molt el producte en la procedència del sucre que fan servir, els colorants, la goma que espesseix i d'alguna manera: com de natural és el producte. Això és bo, perquè partint d'aquesta base, si poden aconseguir que els sabors i la tonalitat dels "beans" siguin competitius amb els Jelly Belly, el mercat europeu estarà completament als seus peus, ja que aquí, la procedència de les matèries primes està agafant una emmetzinada força gran, i amb tota la raó del món, la gent ha de saber d'on coi surt el que mengen i que els treballadors que ho han collit/treballat tenen unes condicions de treball properes a les que exigim als nostres països (i per tan, no ens converteixen en uns hipòcrites).

Els "factory", també tenen uns jellies banyats de xocolata que encara no he vist ni provat de la seva competidora americana. Però no us els recomana gaire, són una mica dolents i a la primera mossegada, la xocolata es desenganxa de seguida i et queda per una banda la xocolata desfent-se molt ràpidament i per l'altre, el jelly enganxat a un dels 8 queixals del darrera.

No, de moment els "factory" no m'ofereixen el mateix sabor que els americans, i per els dos dies comptats que dec comprar jelly beans a l'any (siguen generós, ei!), seguiré comprant els americans fins que tingui l'oportunitat de provar els canvis que els Irlandesos puguin fer més endavant.