Bol de sucre

Ja tornem a ser aquí després d'aquesta petita pausa. Ho fem amb els xiclets Vivident , de la multinacional italiana Perfetti Van Melle . Sense sucre i sense gluten, són els que manen al mercat Italià de xiclets (una mica com els Orbit aquí...). El sabor és molt refrescant i segur que agrada als amants dels sabors forts per la sensació de refrescant que queda després de mastegar-los una bona estona. La mida de tot plegat i la seva textura al mastegar entre dintre dels paràmetres "populars" i per tan, no va més enllà del que podem trobar a les altres marques de xiclets. Bé, potser que el fet que el recomana l' Adi ? (Associazione Dentisti Italiani)?

Ara sí que deixo el bloc penjat uns dies, aprofito uns dies per sortir de davant de la pantalla i anar a fer coses diferents. Abans de marxar, però, volia acabar fent una petita crònica a un caramel senzill. Els caramels de Ricola , molt probablement és de les coses més estranyes que podem trobar aquí (aquí a casa, al vallès occidental!). Dic estranyes perquè és una marca que aquí es coneix més per la goma dura que ven en caixes de cartró que pels caramels. De fet, aquest que he provat avui és "importat" per un company que ha fet les vacances abans que jo (i s'ha passat totes les tres setmanes enviant les fotos d'on anava per whatapp! tita freda!). El caramel en qüestió és una mescla amb mel dels tretze tipus diferents de caramels amb herbes que fan a Can Ricola, com diuen a la web, la gama d'herbes completa, que només es troba a Suïssa inclou la Riber Negre (alt contingut en potassi), la Sàlvia (no se quin dels 900 tipus, però va bé per la tos i l...

Chara-ben, pronunciat [kara-ben] són uns bentos (per entendre’ns direm carmanyola, però els puristes-nippons em crucificaran si torno a fer tal comparació) per la mainada amb arrós i companyants de tal manera que la composició de tot el menjar reprodueixi personatges populars d’anime. Aquest és en Kumamon, un personatge de la zona de Kumamoto, la imatge és d'aquí Aquests són n'Anpanman i Dokinchan, la imatge d'aquí En supermario (cal que ho posi? hahaha) Un exemple de com seria un llibre dedicat a fer charabens És tan gran ja aquesta activitat, que tenen blocs, revistes i fins i tot utensilis expressament dedicats únicament per el Charaben. Us deixo amb un Flickr  de la Maki, una noia que es considera dissenyadora de bentos (!!!)que m'ha sorprés i segurament a vosaltres també! I un últim per acabar. :)

Si creieu que havia oblidat les "rareses" d'aquest bloc, aneu errats! Aquí n'andjunto unes quantes (i com podeu veure, aquest més hi ham posat molt d'art...): L'obra minimal que teniu a la dreta, de John Zurier anomenada Arabella, va inspirar aquests gelats. Caitlin Freemans va retre homenatge a l'obra de Piet Mondrian amb aquest pastís. Aquí, Tony Cragg va inspirar-se a una obra seva de l'any 1987(esquerra) per fer aquest gelat de chocolata amb llet (dreta) Un "pegamento" de Cheetos! Sona una miiiiica fake. Hahaha Uf! Això em recorda un article que va sortir fa poc a EL PAÍS sobre pastíssos horribles... ho recuperaré pel bloc! Els amants de les pintures "vegetals" de l'artista italià Guiseppe Arcimbol do ja tenen material nou per anar a visitar, després de veure múltiples paródies, per mi he trobat aquesta delícia. Val la pena donar un cop d'ull AQUÍ i veure les altres imatges. Per cert, le...

El jelly(1) és un ofici per Sam Bompas i Harry Parr, dos amics que van decidir fundar una companyia de jelly al 2007: Bompas & Parr (a la pàgina on he trobat la super-breu entrevista diuen el 2004, jo poso la que ells diuen al web .) També us podeu posar al dia a la seva pàgina de Facebook . Units per gustos similars com les gelatines alcohòliques, el menjar extravagant i la rica història de la cuina britànica, Bompas i Parr podrien ser descrits, fàcilment, com un parell de científics, arquitectes o cuiners (o tot alhora?) “Des del primer moment, ens vam posar en marxa a fundar l’empresa de jelly però aviat ens vam adonar que no ens podíem permetre (econòmicament) fer-ho amb els motlles que s’usaven antigament -els de coure- que ens hauria agradat molt”, diu Bompas “Va ser llavors com en Harry, que va formar com a arquitecte, es va adonar que podria fer servir la seva formació per fabricar motlles fent servir el CAD. Amb una impressora 3D vam descobrir que podríem fer...

Del costat del llac Trasimeno , a la ciutat de Perugia (Itàlia), uns bons companys em van portar fa unes setmanes, un parell de dolços que desconec si són gaire típics si més no, un és molt bo i l'altre és... comestible. El primer que he provat són aquestes perles de llimona, etiquetats con a souvenir de la basílica di San Francesco (això està a Assisi, pocs minuts més al sud-est de Perugia). Unes boles de caramel, amb gust de llimona i espectacularment dolçes. Posaria la mà al foc que porten una mica d'acidesa, però suau. El seu tamany, estan pensats per ser consumits intensament una darrera l'altre... una mica com les que vaig comentar fa poc, les perles HallsXS . Caramelle de la basilica de San Francesco d'Assisi / Fabricat per Brielli S.r.l. (cap web trobada) El segon regal, és aquesta peça de xocolata "feta a mà" (un dia ens haurem de posar seriosos amb això de fet a mà...) amb gust de "tartufo". No m'ha agradat massa, val a di...

Fa unes setmanes em vaig trobar una campanya de Halls al port de Barcelona, més o menys on sempre fan salsa un grup de musics. On hi ha el museu d'història de Catalunya , vaja, doncs allà hi havia muntada una parada, tota negra amb un gran XS. El nou producte de Halls, marca de la multinacional Mondelez , son una mena de perles molt petites, d'uns 8mm de diàmetre i sense sucre. No és cap novetat, fa molts i molts anys que les farmàcies en venien, després es van posar a regalar-ho amb bossetes petites (com van fer molts bancs i caixes) i ara, com que les coses no estan per regalar res, les farmàcies no en tenen i Halls passa a vendre-ho com "lo más de lo más". La caixa de caramels petits més complicada que he vist, podeu fer més gran la imatge clican't-la. Tenia les perles blanques al costat, però no surten bé, així que imagineu-vos les grogues de dalt en blanc Al cap i a la fi, la campanya de tot plegat ha donat per molt: anuncis, vídeos , ...