Bol de sucre

Endevineu qui s'ha menjat una bossa de bombons farcits d'una pasta de cafè... correcte, i d'una estocada. Si és que quan em trobo un bon producte, no puc parar. Per sort, sigh, només inclou 40 grams de producte. (Posar aquí cara emoji de pena i sofriment). Meiji és dels millors fabricants japonesos de dolços (i ara em fliparé una mica: del món), si aquí ja hem vist les galetes amb forma de bolets al·lucinogens Kino No Yama , els bombons de te verd Meltykiss o els plàtans de xocolata , per posar-ne uns exemples, avui no podia faltar els grans de café recoberts de xocolata. En aquesta caixa d'estètica retro , especialment per la tipografia emprada, i un fons ple de grans de café, hi ha en el seu centre inferior una tassa d'èpoques passades amb cafè sol que ja ens diu molt què hi trobarem. Si Coffeebeat no et sembla prou redundant, podem seguir al pas d'obrir la bossa i veure que, efectivament, parlem d'uns bombonets en forma de grans de cafè, t...

Semble increible que no l'hagués comentat. Potser perquè resulta que és omnipresent? Després dels farcits Nimm2 , els banyats de xocolata Riesen o els (ja no tant vistos, i quasi amagats) Original crunch , crec que ja tocava un de sense sucre. Doncs Storck també te productes sense sucre, discretament en té, tot i que per un bon caramel de caramel (valga'n la redundància) si no és amb sucre, que no en diguin caramel de caramel , que busquin un altre nom. Perquè el sabor és clarament molt diferent dels caramels original, si, tal com us dic. Per sort, o no, aquest venia amb un toc de xocolata molt discret que ha ajudat a entrar aquesta mancança del sucre original. la valoració d'aquest caramel és molt positiva, un Werther's Original sense sucre chco podria haver sigut un gran bluf, una enganyifa o un desastre directament. D'alguna manera, han aconseguit trepejar-ho tot i fer un caramel decent que animo a provar si teniu l'ocasió de trobar-lo. Si, no us ...

Al juliol farà quasi tres anys que us vaig mostrar el Nougat (acceptat segons el Termcat) o Nogat, com en diu la Viquipèdia . Tant un com l'altre serveix per anomenar aquest dolç molt similar al torró o a l'halva però amb un cos més tou. Sol anar acompanyat d'altres ingredients com ara mel o vainilla. La casa Vital , belga i de llarga experiència en el sector en aquest dolç tradicional n'he tret un amb un regust de mel. Com ja vaig notar amb el d'ametlla, la seva textura tova és molt llaminera. Dona ganes de repetir i repetir, i sobretot, de provar-ne altres tipus. Jo ja us ho dic ara, amb aquesta botiga online que han posat, no m'ho pensaria dos cops i en provaria ens quants sense pensar-m'ho. A nivell d'embolcall, veig que han canviat aquell estampat de pagès per una bresca. Aquest canvi, potser ve determinat per la incorporació de la mel a tots els nougats (i remarco el dubte, perquè no els he provat tots). Personalment crec que tindria un...

Encara que visualment no ho sembli, el producte d'avui és del mateix fabricant dels caramels de mel i llimona Villa. Aquests d'aquí. La portuguesa Sweets and sugar (tal qual, en anglès) és també responsable d'aquests Drops® Villa fresh. D'entrada em va semblar un producte molt refrescant, unes fulles de menta i eucaliptus que clarament dona la sensació de deixar-te gelat. El caramel de dins, embolicat amb un senzill paper blanc brillant i molt sintètic (l'antítesi del que és la bossa que els conté, per entendre'ns). El caramel, més d'eucaliptus que de menta, està bé i no em dona res que m'impedeixi recomanar-vos-el. És un caramel del sabor que diuen i punt. Potser hi trobo a faltar una mica de frescor com va ser el cas del Mentolin on el Lockets de mel i llimona, que va bé perquè et deixa un regust refrescant després d'acabar-te el caramel... i també faria la marca més coherent amb el fresh del seu labeling a l'embolcall.

Bé, estem ja en plena primavera, i floreixen les flors, la sang puja la temperatura i no recordo gaires tòpics més. De totes maneres, és bo recordar que encara no és estiu, que alguns llocs ens començaran a posar l'aire condicionat i ja hi tornem a ser. Que si el coll cardat, que si tinc tos seca o m'he quedat sense veu. Casualment, els caramels balsàmics és del que més hem parlat aquí. En tinc molts exemples que podeu trobar al llarg del bloc, només aquest any ja n'hem vist de força interessants: el sense sucre amb propolis Geriolín , els recent comentats comprimits de Farbo o les pastilles de regalèssia Ga-Jol . Aquestes últimes potser no funcionen tant com a bàlsam comparat amb els dos anteriors. Avui, us afegeixo un altre producte trobat a l'Aldi, els caramels d'herbes Suiss Monte . La seva semblança a Ricola és... força clara, oi? Segur que més d'un ha caigut al codi gràfic de quatre potes. Però l'experiència que s'haurà endut no és pas d...

Serà aquest, el producte que tornarà a fer un boom? Segurament, no serà tan bèstia com ho va ser el llançament dels caramels amb l'eslògan: Sin Smint no hay beso , però clarament, a nivell funcional, poques pastilles comprimides havien sigut tant refrescants. Doncs després de tant queixar-me, sembla que m'han fet cas (hahahaha) i aquesta nova fòrmula amb zinc i magnòlia verificada clínicament dona bons resultats. No he pogut verificar les dues hores però una hora ben bona si que l'he tingut. També cal afegir que l'efecte visual de Sandwich li dona un plus que no us sabria justificar perquè, però m'ha molat. Crec que és el primer producte, en molts anys, que crec que Perfetti està fent bé... perquè portaven una "ratxa" companys, que feien plorar el nen Jesús.

Ens acostem a la primavera i es nota perquè s'accentua aquell posar i treure roba en funció a la temperatura exterior. Aquells dies que, com a la tardor, portes jaquetes i jerseis amunt i avall. Tot plegat, amb la conseqüència d'agafar refredats molestos (no dels que et t'obliguen a quedar-te al llit) que et deixen molt dèbil. Al novembre varem veure un dels caramels de pròpolis que fan la marca Gerió i avui, a Itàlia, d'una mida molt més petita (ben bé la meitat) en veiem uns altres també sense sucre i amb pròpolis de la mà de Farbo . Les diferències no són únicament de mida, sinó també de sabor. Els italians tenen un regust que em recorda més a les medicines de l'àvia que era incapaç de prendre, en canvi, l'anterior caramel de pròpolis tenia un toc de llimona refrescant que el feia molt llaminer. Tot plegat, va molt per gustos i de moment, els de Girona m'agraden més que els d'Ospiate di Bollate.

Les veureu a tot arreu, i s'assemblen força als ossets d' Haribo , però enlloc de tenir una textura gomosa de fruites és de regalèssia vermella. La mateixa que porta els Stripes , les rajoles super àcides, els stripes "torcidos" (!) o la tira enrotllada que varem veure fa poc a la bossa Red Mix . Els ossets vermells, van ser, sense dubte, de les primeres coses de regalèssia que vaig menjar. Avui dia, amb la quantitat de versions d'altres marques, ja no me la jugo tant i l'intento evitar. Però si mai en torno a trobar, d'aquelles primeres que vaig menjar, el primer que faré serà apuntar-me la marca. Osset decapitat per veure la fina capa de cristalls que te.

Més feina pels que us agrada investigar... coneixeu aquest producte? De qui és? No és pas dolent...

Lotte és una gran empresa que no està gaire ben representada aquí, em refereixo evidentment, que no ens arriba ni una ínfima part del que fan, fabriquen i venen. Aquí, a Bol de Sucre , hem vist la millor barreta de té verd , uns xiclets de pruna i uns pals farcits (el revés del que serien els Mikado , oi?) Avui però, crec que puc parlar del bombó farcit més bo de l'Àsia oriental (Japó, Corea, Xina i Taiwan) perquè realment, m'ha sorprès en tots els sentits. És un bombó de xocolata que no te la dolçor de moltes altres xocolates que hem provat aquí anteriorment de països asiàtics. Alhora, porta un farcit espectacular que m'ha deixat un regust de beguda alcohòlica molt autèntic. Fins i tot algun company m'ha preguntat si havia begut... ai, haurem de vigilar amb l'hora que provem aquests dolços, hehehe. Tot plegat, si no fos per l'elevat preu, seria una opció que tindria en compte de tant en tant. El fabrica la casa Lotte , que com sabeu, ha muntat una ...

Cloetta va ser de les primeres multinacionals que vaig comentar al blog. També, aprofitant que comprava productes d'ella, entrava i descobria històries increïbles darrera de les empreses de dolços. De Cloetta coneixem les pastilles de goma Läkerol , els toffees de fruita Chewits o les barretes de xocolata amb llet Tarragona i Plopp , entre d'altres que podeu trobar a la llista de marques del bloc. La pastilla comprimida d'avui, la King , és un tipus de dolç modern molt escandinau, alemany i anglès. Aquí la gent que en menja va molt amb els Smint (aha, una entrada pendent que veureu d'aquí poc!) i poca cosa més. Jo mateix, me'n canso molt ràpidament d'aquestes pastilles i sovint acabo tirant més pels caramels mentolats. King és una empresa holandesa, fundada per la família De Vries al 1902 i que posteriorment, el grup Cloetta Fazer varen comprar. És clarament, la tendència actual d'empreses mono-producte que per sobreviure, es fusionen amb altres...

Avui tirem de la bossa de mostres de l'ISM, que com sabeu si vareu poder llegir l'entrada de les barretes Fudge , sabreu que, enlloc de buscar un país representant de la fira, s'ha triat un concepte. Enguany, per començar aquest nou canvi, anava sobre caramels, gomes i xocolates apte per a vegetarians (no tinc clar si també vegans ). Una de les empreses que més apostaven pel concepte de goma totalment Vegan era Johannes Lühders , empresa alamana que en desconeixia completament tot, de manera que he anat a donar un cop d'ull al seu web: empresa que va iniciar l'activitat a una petita botiga a Hamburg i es clar, l'èxit dels seus productes va fer petit l'espai i van veure's obligats a canviar de lloc. Al 1958, el fill del fundador, Johann-Hinrich Lühders va seguir la saga familiar al 1958, ampliant les línies de producció amb maquinària avançada que els va permetre consolidar com una gran proveïdora de dolços alemany. Al 1998, la tercera generació va...

He agafat aquest Puccho per la seva raresa. Si no coneixeu els altres sabors de Puccho, us recomano moltíssim abans donar un cop d'ull a les entrades d'altres gustos com aranges , mandarina , tropical , o iogurt ,  però com el meló d'Hokkaido o la llimona Yuzu , aquest torna a ser un d'aquelles edicions limitades que porten un ingredient característic d'una regió del Japó. Us presento els caramels tous àcids amb gust... d'oliva! Si, resulta que no en tinc prou que al costat de casa hi hagi el primer país productor d'oli, sinó que he d'anar a la petita illa de Kyushu (九州). L'únic lloc de tot el Japó on hi ha plantades oliveres. Visca! (Ara només falta saber si s'hi pot cultivar blat i tomàquets de penjar per poder-hi germinar una comunitat catalana al japò... XD) El caramel tou és com la resta de la família de productes Puccho de forma rectangular amb el farcit àcid habitual que li dona una característica que la competència no té. Ara...

No són pocs els productes de caramel farcits que hem comentat aquí, els farcits de café Barnier o els farcits de mel Gerió en són un dels molts exemples que podeu trobar a l'arxiu. Però que una marca de la multinacional alamana Storck , molt coneguda (aquí) per les boles de caramel tou farcit que varem veure aquí , ara vingui amb un caramel farcit... és estrany. Potser el fet que Halls també s'hagi apuntat a aquesta moda, hagi empés Storck al mateix camí? Què pretenen dir-nos aquestes empreses fent uns productes que fins ara fan empreses més petites i artesanals (cuidant la qualitat per sobre de la quantitat)? Que fan el mateix? Em costa de creure. Molt. M'ho miro sempre amb escepticisme... digueu-me pirrònic, ves. En tot cas, més pur o menys, en aquest cas estem parlant d'un producte que el seu farcit m'ha sorprès per la seva intensitat. És molt forta, tant els de llimona com els de taronja i potser algunes persones no els acabarà de fer el pes, a m...