Bol de sucre

Avui tornem a mirar productes d'una empresa que ja hem vist anteriorment al bloc, la romanesa Bomboniera . Aquest cop, un assortit de caramels sense sucre diferents del que vàrem veure de maduixa i estèvia farà un any.  No sé perquè el tinc assortit, potser d'alguna botiga d'aquestes de pick and mix... però em serveixen igualment, els embolcalls blancs amb la famosa llengua i la marca Cipi integrada ja comencen a ser força coneguts i per tant, la confiança és prou bona per a preveure que seran bons caramels.  Amb el primer, de toffee, cap problema. No és res espectacular perquè ja sabia que l'aroma seria artificial així que dintre aquest nivell, estaríem parlant d'un caramel bo. No us recomano tant el de maduixa, que segurament li passa el mateix que molts productes "soft", que intentant trobar aquest punt de nata i ultra-dolçor... acaba tornant el caramel d'un sabor força insípid.  I el de menta, tot i ser suau (pel mateix motiu que la...

Feia molt que no parlava de Virginias , i crec que és perquè últimament els veig més en galetes i torró que no pas en caramels com els Cremi de nata . De fet, el menta balsàmica (que us ensenyo avui) i els dos tipus amb estèvia que ha tret: fruites i menta, són els més presents. Amb un embolcall que no m'ha acabat mai de fer el pes i un 0% que em recorda a publicitat d'una altra època, el caramel blau de l'empresa reusenca és un clàssic al nivell dels Mentolín eXtra fuerte que vaig comentar fa poc (si, poso la X d'aquesta manera perquè veieu com frega el ridícul segons què fan a vegades els dissenyadors...). Una menta acceptable, sense sucre, que deixa ben fresca la gola.

Bomboniera és una empresa romanesa fundada el 2004 que amb ganes, s’ha convertit en una de les primeres empreses productores de caramels durs i tous del país. Sota la direcció de Ciprian Scrieciu, l’empresa ha vist créixer noves línies de producció quasi anualment: toffees, caramels tous farcits, tires de goma ensucrades, etc. Un dels productes que em van agradar més a escala de sabor, són aquests caramels dipositats sense sucre. Aquí en tenim de molt similars: Solano, Cremosa , Werther’s Original , Lacrême i d’altres. Un altre dels punts forts és que porta stevia. En el bloc hem vist poques empreses que ho fan, i trobo que quan ho fas, i és bo, et surt un dolç molt ben parit. De fet, valoro molt més positivament un caramel amb aquestes característiques pel simple fet que les seves propietats són més naturals en comparació a altres caramels sense sucre. I gràficament? Doncs deixant de banda el logo amb la llengua, crec que al web hi ha coses molt interessants. L’embolcall ...

Després de comentar alguns tipus de caramels Airz : els de saüc i fines herbes . Avui per fi en tinc a les mans uns que porten anís. Ja sabeu que l’anís m’agrada molt i que és un sabor força rar de trobar a altres llocs, si més no, com el coneixem aquí. Aquell anís fort que ens té acostumats la destil·leria de Badalona. Els Airz de la casa portuguesa Lusiteca porten un fifty-fifty de mel i anís, una bona combinació que el converteix en una bona opció als caramels balsàmics. Si et sembla poc, tens a més a més una petita dosi de pròpolis, que juntament amb aquesta blancor que ens té acostumats els Airz, li dóna un aire més farmacèutic. Ja ho sabeu: naturally comforting.

Explicar-vos l’empresa Halls és com explicar-vos què és Nike oi? Bé, deixant de banda que facturen uns 11 milions d’euros , els caramels balsàmics quadrats més coneguts de Mondelēz International han tret una versió de caramels individuals. Tant per fora com per dins, crec que s’allunyen de la visió de la marca. Ja va passar quan van treure la família XS, algú n’ha vist més? A mi m’està costant força, sobretot perquè busco els XS de síndria i no hi ha manera. Amb la nova família de caramels balsàmics embolicats de manera individual crec que anirà una mica pel mateix camí. Es poden trobar en quatre sabors diferents: eucaliptus mentolat, regalèssia, extra fort (mentol?) i els que m’han semblat més adequats pel meu gust, el de “sabors cítrics”. Com són? Doncs tenen un paper maco, sense brillantor (mate) i uns colors apagats que li donen un toc “old school”. Una manera de donar a entendre que és una fórmula molt antiga i natural. El caramel de l’interior porta un H gravada que ...

Avui tornem a un altre dels productes que podem trobar a les botigues de llaminadures: els mini anís de regalèssia de Vicentini . Sempre m’han sorprès les pastilles embolicades en forma de caramel per la seva reduïda mida: 0,8 cm de diàmetre. Això si, el sabor d’anís amb la regalèssia (ja sabeu que no m’agrada massa la regalèssia), és espectacular. Ja em sap greu no haver-los provat abans. Ara només em falta els de menta, el de cafè, el de llimona i el de taronja. Vicentini és una empresa fundada el 1920 per Luigi Vicentini amb seu a Thiene , a Vèneto. Val a dir que Vicentini ja estava nedant pel món del dolç vint anys abans de la creació de l’empresa, per això no és estrany que el 1921 el van guardonar a la ciutat de Barcelona per la qualitat dels seus productes. Actualment, la quarta generació familiar porten l’empresa a temps millors.

Peppersmith és dels packagings més elegants que he tingut a les mans aquest 2015, no ho comparo amb les il·lustracions kawaii dels envasos japonesos, sinó per la senzillesa de la caixa, els colors, la tipografia, els relleus i el to de color que manté la família de productes. Nascuda fa poc, el 2009 per Mike Stevens i Dan Shrimpton, treballadors d’una altra empresa: Inocent Drinks que pertany un 90% a la Coca-Cola Company. Peppersmith es caracteritza per la fabricació de xiclets, pastilles i caramels amb base de xylitol . Si bé, l’any passat, van canviar la base dels seus xiclets per un mix industrial que va provocar la ira d’alguns consumidors. Ells, ho justifiquen que el natural, s’enganxava i feia perdre les qualitats del xiclet molt rapidament (si, és el que tenen les coses naturals senyors, que no dura anys…) Tornem a les caixes de pastilles de 100% de xylitol: són l'hòstia de refrescants, en serio (perdoneu l'expressió), és una menta brutal amb toc d’acidesa...

Valensina , (Dittmeyer's) és un gran productor alemany (de Frankfurt) de sucs de fruita naturals. Té una sucursal al País Valencià i una petita gama d’alimentació on hi podem trobar els caramels. Malauradament no he trobat informació d’aquests caramels durs sense sucre a la web, però si altres dolços com els caramels tous amb suc natural. Evidentment que som a productors de suc, els dolços han de ser molt bons! El caramel dur però, entre una maduixa i una cirera, és una mica soso. Li falta una mica de potència en tot, tant en sabor, com en l’edulcorant. Fins i tot li donaria una mica d’acidesa, però bé, són gustos personals. L’embolcall, mitjanament transparent, deixa veure el producte de dins, un tipus d’embolcall força repetit últimament i que jo, un altre cop personalment, no li acabo de trobar el què.

Recuperem les bosses de caramels! Crec que feia molt, massa, que no ho feia i he trobat una bona raó. Els caramels d'eucaliptus Dol's amb vitamina C són molt bons! Són rodons amb cantonades fines que no tallen, a més a més, tenen una espècie d'efecte a tota la part externa del caramel que els dona un efecte "cristal·litzat" molt maco. Diguem que aquest toc els distingeix d'altres caramels i els fa més "farmacèutics" que és el mercat on els he trobat. Juntament amb els Ricola , els Juanola i els Sfizia. El caramel, va dins aquesta bossa de toc mate i blavosa (blau per l’eucaliptus? Reconec que és el punt de tot plegat que em balla i no em quadra. El disseny és del 2010, així que potser és una nova tendència que ve... o un fail) i dins, el caramel amb un paper transparent molt senzill, pràctic i que no cal donar-hi més voltes, tampoc en el sabor, que és bo, però no en destaco res especial. Deixa un regust força durador i si no us agrada gaire ...

I sense marxar gaire lluny de Saragossa on ho vam deixar a l’última entrada, anem a Girona on l’empresa Gerio fabrica els Geriovit Plus, uns caramels sense sucre a base de maltitol i sense edulcorants artificials. He trobat aquests 4 sabors: Cirera, Meló, Llimona i Mandarina. He de reconèixer que són bastant atípics… meló i mandarina? what? Però ei, boníssims tots, punt d’acidesa espectacular i de sabor molt intens per un caramel sense sucre (potser aquest és el “punt Plus”). El primer que he provat, el de Meló (per això de pot comú, ja sabeu) és espectacular. El regust que deixa no és aquell típic dels cítrics, sinó que ens trobaríem en un entremig entre els molt i poc refrescants. La mandarina és l’altre sabor que no m’esperava, una taronja o fins i tot un mango és el més utilitzat en el color taronja, però mandarina és tota una sorpresa. El sabor és bo, no tinc amb què comparar-ho… t’agrada la mandarina? Doncs si, ho és i és bo. La llimona o “lima limón” si q...

Cremi són uns caramels sense sucre que fabrica Virginias , una empresa de Reus fundada que va començar (com la gran majoria d’empreses de dolços) amb una botiga al centre de Reus l'any 1932. Des de llavors, l’empresa és una de les líders de producció de productes sense sucre, de galetes a torrons, passant per xocolates i caramels. El sabor de toffee i nata que hauria de tenir és acceptable, el caramel, de forma, color i textura és molt similar al Solano , sense l’embolcall, seria molt fàcil equivocar-se o molt difícil de saber quin és quin, visualment. Per la imatge de la marca i la cura de la gràfica m’inclino més pels Solano, però de sabor m’agrada molt més els Virginias, però al final, el que acaba manant en aquests tipus de productes on sóc molt menys selectiu en les marques, és quins trobo primer a la botiga i/o m’ofereixen un millor preu. Bosses de Cremi / Foto: Eurogourmet Caramels Solano tradicional / Foto: Gominola Ourense

Seguim com ho vam deixar la setmana passada, amb coses saludables pel coll ja siguin refrescants o de mel . En aquest cas, tornem amb la casa Ricola, de qui ja vam comentar anteriorment els caramels de mel i herbes , avui ho fem amb un de menta de la muntanya , com tothom sap, la menta és una herba típica de la muntanya, sobretot a suïssa (mode ironia:off) Cito literalment de la web : Un inconfusible i agradable (de plaer, no de benestar) gust de menta acompanyada d’una suau frescor. La menta deu la seva particular naturalitat a les muntanyes suïsses de les quals procedeix. Juntament amb una barreja de 13 herbes  (mode troll: on) de Ricola, aquest caramel té beneficiosos efectes per a la boca i la gola. Doncs crec que ja està tot dit. Gràficament també és atractiu, té un aire Ricolesc que tothom pot identificar amb una empresa del paradís fiscal més potent del món, juntament amb la lletra R tan característica de la marca gravada al caramel li dóna un aire de Ric , ...

Corria l’any 1992, quan el Grupo Lacasa va decidir comprar Productes Mauri S.A. , un referent del sector dels caramels d’aquell moment i fabricant de Mentolín des del 1933. La incorporació d’aquesta marca al Grupo Lacasa formava part d’una expansió per anar adquirint productes líders amb l’objectiu de consolidar la seva posició al mercat de xocolates i dolços infantils.  En el seu llançament, només hi havia un sol sabor de Mentolín: menta fresca , i així es va donar a conèixer, convertint-lo en un eslògan molt directe que anava sempre acompanyat d’una fulla de menta.  Amb el pas dels anys, Mentolín s’ha convertit en una marca de referència en el segment de caramels de menta fresca i natural. Uns caramels elaborats únicament amb menta pebrera , la varietat de menta més refrescant i apreciada.  Mentolín ha sabut adaptar-se als temps, adaptant sabors i formats a uns consumidors cada vegada més exigents. Després del primer caramel de menta fresca, es...

Lacrême , tot junt, és una marca de Vidal , l'empresa murciana que també fabrica els Zoom que vaig comentar fa uns mesos. En aquest cas, Lacrême, engloba tots els caramels durs sense sucre que bàsicament, consisteixen en caramels dipositats amb diferents sabors i amb el seu corresponent color. Sabors més aviat adults, encara que gràficament no ens ho indiqui gaire: toffee, cafè i maduixa amb nata, són els sabors que podeu triar. Jo he començat per el de toffee, que dels tres, em va semblar el que podria agradar-me més. Després de l'experiència, no n'estic gaire convençut de provar els altres. Deixaré que passi una mica de temps.

Porto uns dies que no tinc gaires ganes de fer res, i part de la culpa, la té un refredat que balla entre als límits entre la febre i el refredat. Però que no s'acaba de decidir. Mentrestant, jo ja em vaig proveint cada dia de caramels de mel i eucaliptus (vaig variant per no avorrir el sabor, no us passa mai?) que tinc per casa i ocasionalment, aprofitant que tinc el bloc per actualitzar, vaig a buscar a les botigues de dolços. Entre les que he anat a buscar expressament, hi ha aquesta marca portuguesa que no coneixia: Lusiteca . Nascuda al 1968 a la ciutat de Mem Martins , ben a prop de Lisboa, ofereix una gama de xiclets, caramels i gomes que venen ganes de provar. El que he provat de moment, són aquests Airz d'herbes i l'altre de mel i llimona. El primer que m'ha sorprès, és la seva forma quadrada que segur que molts compartireu amb mi, és la forma dels Halls . En aquest cas, trobar-me un caramel tan similar, i en un embolcall flowpack molt ben dissenyat...