Bol de sucre

Heheheh, que no en quedaven més per comentar? I ara! recordem la llista: els famosos Dip Dip que si encara no heu provat us mereixeu un clatellot, els bastonets Miodelka , els Happy Cup de Gerio, els Nocilla sticks i l' Snack & Go de Ferrero. Afegim doncs, els Milly Gris & Ciocc al grup! De tots els que he comentat, aquest ha agafat tanta volada que el posaria al primer de tot. Motiu? És sense gluten, sense lactosa i sense blat. I per si fos poc, la xocolata per xucar-hi els bastons de fècula de patata i arrós porta un 10% d'avellana. I tot, per un euro i mig. Potser m'he aixecat optimista però em sembla una ganga per, com a mínim, provar-lo un cop! Dr.Schär és una empresa dedicada a la fabricació de productes alimentaris sense gluten. Segons la web, tot va començar el 1922 entre el Dr. A. Schär i l'empresari Untertrifaller amb una clara intenció de dedicar-se a la producció d'aliments sans, aquí encara el tema del gluten no estava enfoc...

Celebrem un doublepost amb un tartufo bianco de la casa Viginia (alerta, no confondre amb els Virginias de Tarragona). Aquesta marca històrica italiana, és el símbol de la qualitat i refinament de l'elaboració de postres i pastissos des del 1860 , dubto que trobeu millor ambaixador dels confits i dolços italians que aquest. El que va donar renom a la marca quan a començar eren els amaretti, unes galetes avui presents a totes les regions italianes i fetes amb base de pasta d'ametlla (sucre, clara d'ou, ametlles dolces, ametlles amargues i pinyols d' albercoc ). Avui dia, aquesta gama compta amb una àmplia gamma de sabors i presentacions que no us l'acabareu mai. (No confondre els dos tipus d'amaretti, un és l' amaretto di Saronno cruixent i que es trenca més fàcilment (fa crec-crec coi) i l'altre, que s'assembla molt al massapà que rep el nom d ' amaretto di Sassello, no tan cruixent com el de Saronno , però més dolç). El tartufo...

Si, feia temps que no posava galetes. Suposo que té una explicació... les galetes, a les mans, no em duren ni deu minuts. Si la crema que porta entre capes, és igual de bona que la galeta de crema d'avellanes Manner , malament, encara dura menys. Els italians de Balconi Dolciaria ho han sabut fer molt bé, i m'he hagut de resistir molt per portar-les fins a casa i fer-ne fotos. Tant la galeta com la crema de cacau que porta és increïble. Feia molt de temps que no en trobava de tant bones, i això que som (suposadament) un país amb molta galeta. Balconi , com deia, és italiana i està especialitzada en la fabricació de pastes, galetes i alteres productes derivats d'aquesta branca dels dolços. Fundada al 1953 per el jove pastisser Michele Balconi en un petit taller artesanal i que amb treball i esforç ha arribat a convertir-se en un èxit global. Actualment, ho ha dues fàbriques que no paren en tot el dia per produir més de cinc milions de brioixos al dia. Una animalad...

Bombons de xocolata a principis d'una primavera estiuenca i final d'un hivern inexistent. Però com sabeu, la xocolata ja no té una temporada fixada, si bé a l'hivern se segueix consumint a grans quantitats, a l'agost si ens conviden a uns bombons, no diem pas que no. El licor de cirera amb el que està farcit aquest bombó és molt bo, i sobretot molt dolç, punt que em permet dir que és fins i tot, una mica embafador. Si teniu problemes de sucre, potser convindria apartar aquest dolç, de moment. La xocolata per altra banda, no en tinc una valoració tan positiva com el farcit, l'he trobat faltat d'amargor que m'hauria anat de perles per contrarestar el farcit (o el farcit estava passat de volada i no hi havia prou cacau, qui sap. Jo ja el tinc coll avall). El seu embolcall tan clàssic i típic en aquests productes es caracteritza per unes simples cireres i el logotip de l'empresa: ni ingredients, ni contacte, ni res d'això... no se fins a quin punt...

M’agrada la xocolata, especialment negra. De fet, m’agrada aquesta i amb prou feines les altres, les succedànies, encara que hi ha comptades excepcions. I també sóc molt fanàtic del cafè, com a consumidor i prou, no em pregunteu coses complicades perquè no. Ara, una combinació d’aquests dos és complicat que m’acabi agradant. I això és el que Confetti Crispo han intentat fer aquí. La peça és un confit, visualment molt similar a la "peladilla" que tenim per aquí però per dins porta un farcit líquid que en aquest cas és café. Al mastegar, no és excessivament dur i es pot trencar amb facilitat, deixant que el farcit inundi la boca. Bé, el resultat no m’ha agradat gens. No el tornaré a provar pas, ni regalat, prou feina vaig tenir després a treure’m l’essència de cafè que portava de farcit. Però segur que hi ha coses molt millors de la italiana Crispo . Navegant pel seu web, puc veure uns quants confits que m’anirien molt bé de cara a la setmana santa d’enguany. I vosaltr...

Guiseppe Corno va iniciar l’aventura dels dolços el 1920 sota el nom de “Dolcificio Corno”. Avui dia, sota el nom de Liking i amb quasi 100 anys (96 per ser exactes) aquesta empresa de San Martino di Lupari (Vèneto) segueix fabricant caramels, toffees i jellies sense parar. La tercera generació al capdavant de l’empresa segueix ferm al timó de la nau. L’assortiment de toffees cremosos és un producte relativament nou. Dic relativament perquè les fotos les he fet amb un toffee de coco d’un model que a la web el veig diferent. Potser han canviat algunes dades legals i amb ell, el nou disseny. De totes maneres, jo valoro el toffee cremós de coco que veieu. I no és res de l’altre món. Segurament per no tenir el costum de menjar coco “tou”, però en canvi, el trobo deliciós quan el mesclen amb xocolata. A Escandinàvia, d’això en saben molt. Moltíssim. Pel que fa l’embolcall, no hi escatimaré gaires esforços perquè si realment el que hi ha al web, és el nou, malament. M’agradava molt...

Del costat del llac Trasimeno , a la ciutat de Perugia (Itàlia), uns bons companys em van portar fa unes setmanes, un parell de dolços que desconec si són gaire típics si més no, un és molt bo i l'altre és... comestible. El primer que he provat són aquestes perles de llimona, etiquetats con a souvenir de la basílica di San Francesco (això està a Assisi, pocs minuts més al sud-est de Perugia). Unes boles de caramel, amb gust de llimona i espectacularment dolçes. Posaria la mà al foc que porten una mica d'acidesa, però suau. El seu tamany, estan pensats per ser consumits intensament una darrera l'altre... una mica com les que vaig comentar fa poc, les perles HallsXS . Caramelle de la basilica de San Francesco d'Assisi / Fabricat per Brielli S.r.l. (cap web trobada) El segon regal, és aquesta peça de xocolata "feta a mà" (un dia ens haurem de posar seriosos amb això de fet a mà...) amb gust de "tartufo". No m'ha agradat massa, val a di...