Bol de sucre

No comento gaire productes salats, però aquest any hi poso remei, amb l'snack salat i les patates fregides. Ja vàreu veure el mes passat les olives cruixents de Dumet , avui us mostro un producte molt conegut: Les Tuc original . Les Tuc són aquestes galetes rectangulars amb les cantonades tallades que li han donat aquesta forma tan popular i inconfusible. Com a relleu, hi apareixen els tradicionals punts que portat tota galeta plana i uns altres de més petits al centre que, unint-los visualment, es pot llegir TUC.   El fabricant el podeu veure a la portada de l'embolcall, encara que siguin originàries de Bèlgica, forma part del gegant grup de l'alimentació Mondelēz International . És un producte que podeu trobar a molts supermercats o botigues de queviures per 0,38 € o fins a 1,50 € (animals, ni us atreviu a pagar més d'un euro per aquestes galetes, no val la pena!).

Ja estava tardant massa a parlar de les Petit écolier , ha sortit diverses vegades el seu nom en diferents entrades però ja tocava parlar-ne en serio. Firmin Bouisset va crear el «petit écolier» per il·lustrar els cartells de la marca LU. El nen ha sobreviscut qualsevol tipus de restyling des de l’any 1897. L’èxit del personatge va portar l’empresa a crear el 1983 una galeta amb una mica de mantega i xocolata al damunt amb el nom de petit écolier i en relleu, el nen vestit d’estudiant de l’època amb un cistell i menjant una galeta. Avui dia, no se si segueix sent una galeta per mainada, però a mi m’agrada un parell de petit écolier’s amb el cafè amb llet. La seva galeta no es desfà rapidament en contacte amb un líquid calent i la xocolata que l'acompanya deixa un regust de cacau al paladar molt apreciat per part meva. I d’ençà que Mondelēz International va cagar-la molt modificant les Principe , s’està convertint amb l’única manera d’alimentar-me de galetes decents. ...

No podia variar gaire, ho sento, estic en plena matchadicció i no pararé fins a provar-ho tot. De mica en mica, però. Avui és el torn dels Pocky (vaja, també estic amb glicoddicció pel que veig) i siguem clars, m’ha decebut bastant. Res a veure amb els xiclets Kokochi o els Crunch, potser és un fet puntual i el próxim serà igual de bo, cal ser optimistes a vegades. La galeta és com la resta, el gruix dels pals uniforme i es trenquen molt bé (per entendre’ns, em refereixo que al mossegar, no es trenquen altres trossets. Passa sovint amb les galetes… sobretot els principe fail ). L’envàs però, segueix sent la gallina dels ous d’or, i infinitament millor que la versió europea Mikado. (quan pensen fer-ne una actualització?) Comença a ser molt frustrant veure com una marca cuida molt la seva gràfica arreu del món i aquí es limiten a posar-hi un degradat al sol o fer collage ridículs, observeu: Mikado amb xocolata Daim, quines ganes de provar-les! (Spoiler: comentaré D...

Qui no coneix aquestes galetes, no és una persona gaire dolça. La seva base tova, similar a un melindro, que juntament amb el farcit és espectacular, no hi ha cap sabor de la serie que estigui per sobre o per sota de: mengeu-ne més! La xocolata combina molt bé amb els farcits i crec que és una bona opció per berenar (el meu estómac no s'ha queixat mai, encara). LU (o Lefèvre-Utile) creada el 1846, qui durant més de 160 anys havia sigut emblema i senyal de les delicatessen franceses arreu del món (sobretot amb les Petit écolier , quan eren amb la xocolata bona i no la lletosa de Milka ), ara és una cosa més sota el paraigua de Mondelez Internacional . Agrupació que no li cal presentació, però ho deixo anar... LU ven 2 milions de galetes al dia. Quasi res. Un deu a la feina dels fotografs i photoshopistes. Jo encara busco el farcit... No entenc perqué unes galetes que vaig comprar fa molt poc (i no, no estan caducades) no fan servir el nou look, creat a l'any 2...