Passa al contingut principal

Xocolatines de Monbana


Ja fa dies que tinc pendent aquesta entrada d’unes xocolates que vaig poder tastar al seu stand durant els dies de la fira ISM d’aquest 2015. Si bé el nom em sonava una mica, no va ser fins a visitar-los, que em van posar al corrent de les coses que ens perdem perquè no estan distribuïdes per algú al nostre mercat (benaurats aquells que poden viatjar i provar aquestes coses fora del país).


Monbana va néixer el 1934 a la mà de Luis Guattari que es dedicava a la producció de cacau i esmorzars amb base de farina de plàtan. Avui dia és una empresa que es caracteritza per l’ús de matèries primeres procedents de cultiu ecològic: República dominicana, Ghana o Nigèria són alguns dels països amb els que treballa aquest cultiu i l’utilitza a les seves produccions com ara les xocolatines quadrades, producte que porten fent des del 1978.


L’altre punt fort de l’empresa és la varietat de gama que tenen i l’elasticitat que demostren a l’hora de fabricar o modificar fórmules de xocolatines al gust del client final. Xocolatines com la de blanc-citron o noir-orange són experiències que diuen molt de la marca, el seu afany d’experimentar i jugar amb la xocolata. Si bé, són les dues xocolatines que no menjaria diàriament, sinó que seria quelcom que consumiria més aviat, mensualment.


Pel que fa les de llet, sigui amb un 33% de cacau o amb trossets de caramel incorporats dependrà de les vostres preferències a la xocolata amb llet, jo personalment, no en sóc gaire partidari. La que porta caramel incorporat, com podeu veure a la foto, és visualment molt agradable i al menjar-la es noten els trossets. És, si més no, una experiència, que és una gran part del que pagues a una xocolatina Monbana.


Les negres, deixant de banda la que porta essència de taronja, són les que més m’han agradat: amb un 70% o de torró, ambdues són autèntiques delícies. El de fèves de cacau, que és molt amargant, conté uns trossets petits de cacau que la fan una xocolatina cruixent ideal per al cafè o per menjar-ne una rere l’altre sense parar. Doncs crec que Monbana és d’allò que heu de fer un esforç per provar un cop a la vida. M’ho agraireu.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Palitos Oka Loka

Al desembre de l'any passat parlava de la colombiana Super i el seu Magic Mix , un sobre d'aquests que pal per anar llepant i fer servir com a eina per menjar la pols que hi ha al fons. Segur que n'heu vist perquè durant uns quants anys va ser molt popular i segur que ara també n'hi deu haver a les botigues. Que recordi ara mateix, l'última vegada que en vaig comprar tenia un peu com a caramel per enganxar-hi la pols. Molt curiós i higiènic, hehehe. Però si això de convertir-vos en un os formiguer no és el que busqueu, els de Super també tenen uns Palitos que són uns fantàstics i innovadors fideus de colors de poc més d'un centímetre en cinc sabors diferents que són gaire clars, menys el groc que és llimona... la resta crec que són sabors sud americans, tipus guaiaba , mango , etc. De nou, crec que l'envàs, la tipografia grafitera de la marca Oka Loka i la composició dels elements queda totalment relacionat amb el públic juvenil a qui va dirigit. ...

Caramels farcits de mel Woogie

Tornem a parlar de caramels de mel. Un clàssic al bloc, com sabeu, després de parlar dels farcits de Gerio (el gran i el petit ), els que importa Arcor sota el nom de Misky , els francesos de Culture Miel ara tocaria una versió de l'est. El caramel farcit italià ve embolicat en doble llaç, i d'un color molt clar. Vistós i elegant amb la informació mínima que s'exigeix a un producte d'aquestes característiques: Honey filled . Un filled que, de tots els que hi ha a la bossa de 225 grams, pocs compleixen el que considero un bon farcit. D'haver-n'hi, n'hi ha, tot s'ha de dir, però no suficient per repetir o recomanar-vos-el. Crec que he comentat alternatives al bloc que poden estar més a l'altura d'un caramel de mel. Llàstima, perquè us ho dic amb sinceritat, la presentació d'aquests caramels és per treure's el barret. Woogie , és una marca de la distribuïdora austríaca Gunz . Només cal veure la seva web per veure ...

Pastilles de regalèssia Ga-Jol

Acabem la setmana a Dinamarca, i endevineu què? Si, correcte, un sabor de regalèssia. Què esperàveu si no? Hehehe. Doncs igual que la seva ex-colònia (Islàndia), la regalèssia mentolada, amb xocolata, molt amargant amb altres elements és el seu must . No tinc gaire clar quin seria el nostre sabor... la cirera? Per allò de la piruleta Corazón i perquè sol ser un sabor molt similar a la maduixa però més intens, o potser la menta i l'eucaliptus? Segueixo sense tenir-ho massa clar. El que si que no compraria diàriament per sabor, és aquest classic de Ga-Jol, i això que aquestes llenties dolces i amargants, per mida i textura, em sembla fantàsticament bo i divertit. Però ja he vist a la web que hi ha una bona colla de sabors. Que no donc res per perdut i que segur que trobo el meu gust del Sant Grial . Ga-Jol avui dia forma part del Toms Gruppen però havia funcionat coma a empresa independent des del 1933. Són els més famosos, coneguts i bons fabricants de les monedes de re...